foto: tribus de la segarra

Boira i fred, avui al matí. Santa Coloma de Queralt. A la Baixa Segarra.

10 de febrer 2022

  • Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 10 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme. Les tropes entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de camí a Cadis, però el 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuïc.  ca.wikipedia.org

  • 1° a les vuit del matí. 96% d’humitat relativa. Una bona glaçada la d’aquest matí. També boira, i aviat el sol que s’imposa. A migdia, bonança.

  • Avui és Santa Escolàstica i Sant Silvà. Per molts anys.

  • “Qui vol mula sense vicis, que vagi a peu.”

Bon dia

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

krisparins.com

“Ha estat bonic viure en l’ampli camí de la incertesa, i espero continuar-hi vivint fins al final.”

 

Josep M Espinàs

theredlist.com

¿Aquest hivern fal·laç ha enganyat la natura

o aquest hivern benigne ha amanyagat les flors?

Les roses de tardor acompanyen enceses

cavalcades de Reis i ara bon dia han dit

a violes marçals de mes equivocades.

 

Esguardo el cel, amb por que arribin abans d’hora

llunyanes orenetes –perquè el fred, com espia

en país foraster, s’ha disfressat, s’amaga,

fa l’ullet a l’hivern i sorgirà de sobte

glaçant boires rosades damunt dels presseguers.

 

Qui els pogués avisar amb un fregadís d’aire

que encauin les poncelles! Avesada als ocells

i a fulloses converses, no tems res, no receles:

dolça saba, confies com el cor dels infants.

 

GENER DE 1988

Maria Àngels Anglada

Carmina cum fragmentis

foto: tribus de la segarra

pels voltants de la vila

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

1. Fantasia 0:00

2. Scherzo 11:00

3. Cavatina 14:48

4. Toccata 24:01

google.es

Josep Pla i l’avorriment

“Ara qui s’avorreix és la joventut. És natural que sigui així. Quantes vegades ho he escrit? El període de la joventut és el període més pobre, més magre, més ineficient, més desgraciat de la vida. Ho he escrit i reescrit enmig del tolle-tolle de la societat del país, segons la qual la joventut és l’època de la felicitat en aquesta vida. Contra aquesta falsedat, tot el que he escrit ha resultat inútil i pervers. Aquest període només es pot tolerar si la joventut té projectada sobre si mateixa una gran disciplina, familiar, social, etc. Una joventut lliure i pagada pel papà, en cada moment, és perillosíssima. Ara la joventut s’avorreix. Què pot fer sinó avorrir-se? Una joventut disciplinada pot ser l’origen d’una vida correctíssima. Una joventut lliure, com la d’avui, pot implantar un desori indescriptible”.

 

Josep Pla

Notes del capvesprol

foto: tribus de la segarra

montserrat des de santa fe de montfred

talavera

la segarra

febrer 2021

Joan Miró, 1917, "Siurana, el camí"

Joan Miró

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 

“Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

 

Joan Miró
foto: tribus de la segarra

argençola i ametller

des de la pobla de carivenys

la segarra

febrer 2020

goita!

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

google.es

Agafa la meva tendresa boja

i fes-ne un cabdell de petons,

que ningú no sabrà mai

quants són els teus

i quins són els meus.

 

CABDELL DE PETONS

“Estelles”

Rosa Fabregat i Armengol

(1933, Cervera)

matins de boira

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

La gent d’un planeta sense flors pensarien que estem bojos d’alegria tota l’estona per tenir aquesta mena de coses entre nosaltres.

 

Iris Murdoch
A Fairly Honourable Defeat

Lynsie Petig

De sol no en fa,

tenim un cel

gris per pintar

i un núvol blanc

com un ocell

plovisquejant

damunt del fang

i encara rai

que el mal llampec

ha caigut lluny,

sobre l’estany

i el tro retruny

eternament

per no aturar

el pas de l’any.

El pa al rebost,

el vi al celler, 

un aixopluc,

un bon recer

per fer l’amor

com s’ha de fer

i al llit tan gran

ben acotxat

sota el llençol

tenim el sol

enamorat.

 

DE SOL NO EN FA

Joan Salat en la memòria

foravila

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Tenim la paraula

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

tenir raons

Baralla, altercat, discussió.
Aquesta expresió no s’ha perdut del tot però està francament en retirada.
 

ser un busca-raons

Amic de baralles, conflictiu.
D’aquesta es pot dir talment com de l’anterior

Sentim com parla el tro,

la veu del cor s’ha posat guapa;

s’estén com un ressò

per aquest món que és una farsa.

I tu i jo, que hem creuat mars,

collit flors d’antigues llars,

ara ens hem tornat molt rars,

seguint camins d’amor i de tristesa.

I plou i l’herba creix,

i ens rebolquem per la rosada.

El dard que em fereix

és com la nit més estrellada.

I jo sóc el caminant.

No vull or, sols dur el meu cant

pel petit món i el món gran,

seguint camins d’amor i de tristesa.

M’agrada com somrius,

és com l’empar d’una foguera,

records d’aquells estius

que vibren com una senyera.

L’Univers ha encés les llums

i s’ha omplert tot de perfums

pel camí que hem de fer junts,

seguint camins d’amor i de tristesa.

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4 de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€