foto: tribus de la segarra

Pels voltants de la vila, avui al matí. Santa Coloma de Queralt. A la Baixa SEgarra.

12 de febrer 2022

  • Ara fa 559 anys de la Revolta dels Remences.  Fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar l’abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor  ca.wikipedia.org

  • 3,5° a les vuit del matí. 87% d’humitat relativa. Cel tapat i sense signes de vent. Potser dominaran els núvols, però de pluja ben poca.  Haurem de fer rogatives.

  • Avui felicitarem a les qui es diuen Eulàlia, Laia o Lali; també Eularieta i fins i tot Laiota.

«Pel febrer, pentina’m bé; pel març, no em toquis pas»: se refereix al conreu del blat (Empordà)

Bon dia

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

mysocialstudiesteacher.com

“Shakespeare no hagué d’esforçar-se gaire per tal de ser Shakespeare, ni Goethe per tal de ser Goethe, ni Dant per tal de ser Dant. I això és una mica descoratjador.”

 

Joan Fuster

Dona’m, amor, la mà.

Cadascú amb la seua memòria obrint-li venes, 

fem camí. 

Cadascú amb els seus jardins i la seua tristesa, 

fem camí.

Cadascú amb la seua por menjant-li les pupil·les, 

fem camí.

Cadascú amb la seua nit i la seua ràbia, 

fem camí. 

Cadascú amb la seua alegria de ser amb l’altra, 

fem camí. 

Siga neu o desert el paisatge i la interpèrie, 

siga ocell o un dolor l’horitzó que s’anuncia, 

dona’m, amor, la mà.

 

De Versos per a Anna

Marc Granell

foto: tribus de la segarra

cal marc

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2020

“Ensenyar és més difícil que aprendre, perquè implica un fer aprendre. L’única cosa que el mestre ensenya, diu Heidegger, és l’art d’aprendre.”

    

Joan-Carles Mèlich

La lectura com a pregària

Guy Billout

Goita!

foto: tribus de la segarra

ahir, aguiló

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Joan Miró, 1924, "Maternitat"

Joan Miró

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 

“Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

 

Joan Miró
foto: tribus de la segarra

el sol sortia amb aquesta poca gràcia, avui

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

Seny Major, de Cervera. És una campana monumental i commemorativa, potser de l´acabament de les obres del campanar. Data de 1424, fa 150 cm de boca i pesa ca 2500kg. Porta 6 cops el segell municipal estampat al flanc i uns escudets amb un arbre (un Om?). Duu una inscripció amb el nom del fonedor i l´any, cosa ja prou inusual en aquells temps, fet que expressa l´orgull del constructor d´inmortalitzar-se en un bronze enorme, ben decorat i esplèndid de so. www.casacota.cat

El seny del lladre

“El seny del lladre era el toc de campana que es feia en caure la nit, a l’hora de guardar animals, recollir eines, ajuntar la família i barrar portals. Se suposa que en aquella hora, les persones honrades ja no havien de córrer pel carrer. I qui ho feia, potser era un lladre. D’aquest toc també se n’ha dit toc de queda, o sigui: toc de recolliment. La paraula seny vol dir enteniment i sentit comú, però també vol dir senyal i campana.” 

Del llatí signum. Amb el significat de ‘campana’, signum ja apareix usat en el segle VI. (dcvb)

 

avui, núvols

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

elpais.com

Hi hauria d’haver una ciència del descontentament. La gent necessita temps difícils i d’opressió per desenvolupar la seva musculatura.



Frank Herbert

google.es

Recorda quan encara no sabies
que no et tindria pietat la vida.
Amor i temps: el temps que és en nosaltres
com la sorra del riu que, a poc a poc,
va canviant la forma de la costa.
L’amor, que ha copiat en els teus ulls
la claredat de l’illa del tresor.
Sensual, solitària, voltada
per la sonora senectut del mar
i pels crits militars de les gavines.
El somni clandestí d’un home gran.

AMOR I TEMPS

Joan Margarit

montserrat des d’aguiló, avui fa un any

santa coloma de queralt

la segarra

gener 2021

Tenim la paraula

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb
tenir raons
Baralla, altercat, discussió.
Aquesta expresió no s’ha perdut del tot però està francament en retirada.
 

.

ser un busca-raons
Amic de baralles, conflictiu.
D’aquesta es pot dir talment com de l’anterior

.

Je crois que j’étais bien trop lâche

Pour lui dire adieu les yeux dans les yeux

Parti sans même prendre bagage

Pensant faire ce qui était mieux

Je fait toujours ce même rêve

Je me vois remonter le temps

Revenir à nos plus belles balades

Tous les deux sur les quais les yeux vers l’horizon

Elle m’a aimé de tout son amour, de tout son cœur

Elle m’a donné tout ce qu’elle avait quand je n’étais rien

Qu’est-ce que j’ai donné en retour

Je n’lui ai causé que du chagrin

Elle qui ne rêvait que d’amour

J’avais son cœur entre les mains

Des souvenirs au goût amer

Caressent mes doutes les plus sensibles

Sachant que mes actes d’hier restent à jamais irréversibles

Je sais que je n’étais pas pour elle

Pourquoi me manquerait-elle autant

J’y repense à me rendre malade

Et toutes les nuit j’espère retrouver la raison

Elle m’a aimé de tout son amour, de tout son cœur

Elle m’a donné tout ce qu’elle avait quand je n’étais rien

Qu’est-ce que j’ai donné en retour

Je n’lui ai causé que du chagrin

Elle qui ne rêvait que d’amour

J’avais son cœur entre les mains

Je l’ai revue deux ans plus tard

Maman d’une jolie petite fille

J’ai compris qu’il était trop tard

Dans ses yeux cette lumière qui brille

Elle m’a dit faire ce même rêve

Se voyant remonter le temps

Revenir à nos plus belle balades

Espérant que j’revienne un jour à la maison

Elle m’a aimé de tout son amour, de tout son cœur

Elle m’a donné tout ce qu’elle avait quand je n’étais rien

Qu’est-ce que j’ai donné en retour

Je n’lui ai causé que du chagrin

Elle qui ne rêvait que d’amour

J’avais son cœur entre les mains

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4 de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€