foto: tribus de la segarra

Tombant pels voltants de la vila, avui al matí. Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra.

14 de febrer 2022

  • Avui Sant Valentí, un sant llegendari afegit a una altra llegenda, que diu que aquest sant és patró dels enamorats perquè la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què els ocells comencen a aparellar-se.

    De llegenda en llegenda arribem a la tradició que diu que Sant Valentí era patró dels estafadors i  estraperlistes. Que s’aparellin els ocells en bona hora doncs. I visca l’amor, encara que sigui d’estraperlo.

  • 7° a les vuit del matí. 92% d’humitat relativa. Algun llegany, però boi clar del tot. Fa sol, però el serè es fa notar prou avui. A recer si està més bé. Al mercat, per exemple.

  • Avui és Sant Ciril, Sant Metodi i Sant Valentí. Per molts anys.

  • “Si menys n’hi ha, més bo serà.”

Bon dia i bon mercat

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

Rusell Sambrook

 

No prestar atenció a qui ens parla, no solament és falta de cortesia sinó també senyal de menyspreu. Escolta qui et parli; en el tracte social res és tan productiu com l’almoina de l’atenció.

 

Honoré de Balzac

                                               

ALTAYNEWS.KZ

no em moriré d’amor.

em moriré de qualsevol cosa.

però en el moment darrer,

amb els ulls ben oberts,

els ulls dels moribunds,

estrenyeré els llavis per no dir el teu nom.

el vull per a mi sol

per a tota la mort.

 

Quaderns per a ningú VII

Vicent Andrés Estellés

foto: tribus de la segarra

matí boirós

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2020

.

De sobte una bafarada d’olor de mar em féu marxar enmig de les ones. L’aigua trucava al vidre de l’ull de bou. Reflectia la calma del cel un color d’un blau intensíssim que em feria l’esguard i no sabia ben bé si era el color de la mar o el dels teus ulls. Érem a la llitera. A la cabina, que era per a vuit, només hi restàvem nosaltres. Espurna d’ones, ales de gavines, regaleres de dofins, s’entraven pel vidre rodó de lluna plena, lluna de migdia, però, del nostre ull de bou. Lentament vas començar a despullar-te, t’anaves traient la roba sense mirar-me amb un gest que volia ser natural i que ara l’endevino impregnat de candor malaltís. Et cobrires el cos amb un llençol: potser tenies por de la meva por en veure’l nu, potser m’havies vist fugir rabent, espantada davant l’espectacle que, per primera vegada, s’oferia al meu davant. T’assegur que no em vaig esverar. Em bategaven els polsos amb força i dins meu anava arromangant els vels del més bell somni d’adolescent. Sempre m’havia semblat es- plèndid, el teu cos; sentia en aquells moments curiositat, ganes de saciar els ulls mirant-lo tanta estona com volgués. Per això vaig destapar-lo. I aparegué —me’n sentia creadora, ja que eren els meus ulls els que així el veien—, estatuari, perfecte. Els meus dits, com en un ritu, la llenegadissa dansa dels meus dits sobre la teva pell, tornaren a dibuixar els teus llavis i una per una les formes del teu cos. Llavors tu em demanares, amb el tacte més que amb la veu, permís per despullar-me. Volies fer-ho tu, insistires, per assaborir amb morositat els moments que ens separaven de l’instant aquell en què, a la fi, em veuries nua, allargant, amb la intenció de perpetuar-los, aquells minuts, malgrat la urgència del teu desig.
 

Carme Riera

Te deix, amor, la mar com a penyora

foto: tribus de la segarra

rauric avui al matí

vall del corb

la segarra

febrer 2022

Joan Miró, "Carneval de l'arlequí"

Joan Miró

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 

“Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

 

Joan Miró
foto: tribus de la segarra

perfil de la vila amb boira

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2020

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

Frans Floris, Het gevecht van de opstandige engelen (La caiguda dels àngels rebels), 1554.

La majoria de pecadors, en ser comdemnats a l’infern, comenten “ja hi he estat”.

 

Matias Vallés

amb talavera de fons, avui al matí

la segarra

febrer 2022

Gideon Rubin

“Tot allò que puguis fer o somiar, comença-ho. L’audàcia té geni, poder i màgia. Comença-ho ara!”

 

Johann Wolfgang von Goethe

Carrego el cant
al carro gros,
cal redreçar
la paret mestra
i trepitjar cada terròs
del matí al vespre.
Si no hi ha llum
l’ombra no hi és
i en la foscor
només floreix
la teva por.
Ja falta poc
per arribar,
estarà oberta
la finestra,
tots els estels
voldran entrar,
junts al capvespre.
Intel·ligent,
sé que m’entens,
ningú somia…
fas el que vols
i en un instant
el món canvia.

CARREGO EL CANT

Joan Salat en la memòria

aguiló

santa coloma de queralt

la segarra

gener 2021

Tenim la paraula

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb
tenir raons 
Amic de baralles, conflictiu.
D’aquesta es pot dir talment com de l’anterior
ser un busca-raons

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.

You give your hand to me

And then you say “Hello”

And I can hardly speak

My heart is beating so

And anyone can tell

You think you know me well

But you don’t know me, no

 

No, you don’t know the one

Who dreams of you each night

And longs to kiss your lips

And longs to hold you tight

To you I’m just a friend

That’s all I’ve ever been

No, you don’t know me

 

I never knew the art of making love

Though my heart aches with love for you, yeah

Afraid and shy, I let my chance go by

A chance that you might love me too

 

You give your hand to me

And then you say “Goodbye”

And I watched you walk away

Beside the lucky guy

I know you’ll never know

The one who loved you so

No, you don’t know me

 

But I never knew the art of making love

Though my heart aches with love for you

I’m afraid and shy, I let my chance go by

A chance that you might love me too

 

You give your hand to me

And then you say “Goodbye”

And I watched you walk away

Beside the lucky guy

Oh, you’ll never ever know

The one who loved you so

No, you don’t know me

 

I say you’ll never ever know

The one who loved you so

No, you don’t know me

No, you don’t know me

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4 de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€