foto: tribus de la segarra

Sol ixent i Aguiló.  Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra.

15 de febrer 2022

  • Un dia com avui de 1564, naixía a Pisa, Galileo Galilei. D’ell, Stephen Hawking vadir: “Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna.
  • 3,5° a les vuit del matí. Cel amb algun llegany.77% d’humitat relativa. Matí fred per causa del vent de serè. Sol rai que en fa, i s’hi estarà tot lo dia.

  • Avui és Sant Faustí i Santa Jovita. Per molts anys.

“Si plou pel febrer, tot va bé”

Bon dia 

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

Edmund Burke. ca.wikipedia.org

És ben conegut que l’ambició tant pot volar com arrossegar-se.

Edmund Burke

Per més que te’n vulguis anar del teu país

de la pàtria no en sortiràs pas per lluny que vagis

ocells migradors et duran el salut dolorós

d’un estiu abrusador en ple hivern desolat

rosegat per la blancor

i l’enyor s’estendrà per grans espais lligats

amb fil d’acer invisibble i fort

que talla la carn i aboca en l’ànima un dolç verí

fet de vi antic ben guardat vessat en l’hora de tristor

que sobre una terra metzinosa et serà amarg com el fel

només et restarà l’últim record per desvetllar

aquell sentit primordial que havies heretat però que no ha passat

als teus fills per això tant se val que et saludin

en l’antiga llengua o en la nova

les dues et faran mal a l’orella

sentint-les en terra estranya.

 

COM EL SENYAL D’UNA CREMADA

Amir Guilboa

foto: tribus de la segarra

capelleta de sant magí

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2020

Forugh Farrokhzad.
La poesia per a mi és una finestra, cada cop que m’hi acosto s’obre tota sola. Allí m’hi assec. Miro. Canto. Crido. Ploro. M’arrepenjo a la imatge dels arbres, i sé que a l’altra banda de la finestra hi ha un espai i algú que escolta. Algú que hi podrà haver d’aquí a dos-cents anys o que haurà existit en fa tres-cents. Tant se val. La finestra és un instrument per relacionar-se amb l’existència, amb l’existència en el seu significat més gran.
 
 

Forugh Farrokhzad

1935 – 1967,  poeta iraniana
 
foto: tribus de la segarra

boira de matí

guialmons

les piles

la segarra

febrer 2020

Joan Miró

Joan Miró

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 

“Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

 

Joan Miró
foto: tribus de la segarra

corral foraster i talavera

la segarra

febrer 2022

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

google.es
Abans de posar-vos a menjar o a beure res, penseu detingudament amb qui ho compartireu: perquè menjar sense cap amic al costat, és cosa dels lleons i dels llops.
 
Epicur

ametlleret

montargull

la segarra

febrer 2021

Seamus Heaney

Hi ha una diferència entre ser poeta i escriure poemes. Vaig començar a compondre com a entreteniment i, amb sorpresa, vaig anar descobrint que aquella veritat interior que jo sentia es plasmava sobre el paper i em pertanyia … És un moment màgic.

 

Seamus Heaney

John Holcroft

goita!

imatges de la boira.

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2021

De lluny tothom és bo.

 

De la xarxa

aguiló avi al matí

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Tenim la paraula

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb
tenir raons 
Baralla, altercat, discussió.
Aquesta expresió no s’ha perdut del tot però està francament en retirada.
 
ser un busca-raons
Amic de baralles, conflictiu.
D’aquesta es pot dir talment com de l’anterior
Quan la llum pujada des del fons del mar
A llevant comença just a tremolar,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
El falcó s’enduia la claror del cel,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
I boques de fosca fressen als camins,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l’olor de la pols
De les fulles aspres del llunyans alocs,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
Dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.
Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
De passar la rella damunt els records,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.
Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit camp
L’ample silenci que estenen els grills,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
Com l’hivern despulla la son dels sarments,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
De l’aiguat de sobte baixa pels rials,
He mirat aquesta terra,
He mirat aquesta terra.

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4 de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€