foto: tribus de la segarra

La vila, avui al matí. Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra

16 de febrer 2021

  • Un dia com avui de 1928, naixia Pere Casaldàliga i Pla. La seva denúncia pública dels grans terratinents, els quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions: dos col·laboradors seus, el pare Jósimo i el sacerdot João Bosco, van ser assassinats i són recordats emocionadament en romiatges. ca.wikipedia.org

4° a les vuit del matí. 59% d’humitat relativa. Cell mig tapat, i el serè que no se’n cansa de bufar. Sensació de fred. Temps d’hivern.

  • Avui és Sant Onèsim. Per molts anys.

  • “No arribarà al seu destí, qui s’adormi pel camí.”

Bon dia 

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

google.es

“La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d’humanitzar-se. Humanitzar la humanitat és la missió de tots i cadascú de nosaltres. La ciència, la tècnica, el progrés, només són dignes del nostre pensament i de les nostres mans si ens humanitzen més.”

 

Pere Casaldàliga i Pla

Avui 94è aniversari del seu naixement.

google.es

No parlo de claror per dir la llum,

sinó de l’olivera i el desmai

que flanquegen la porta de la casa,

ni parlo de l’amor per dir l’amor,

sinó d’una discreta melangia.

Tot és debades, l’horitzó i la nit,

l’esclat i el vent, la ruta i la temença.

No parlo de la mar per dir la mar,

només parlo de mi, cansat, adust,

però, en secret, colpidorament tendre.

 

SUITE DE PARLAVÀ 9

Miquel Martí i Pol

foto: tribus de la segarra

tot esperant el sol

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2020

Jornada electoral 1936. elmundo.es

Fa 86 anys guanyava el Front d’Esquerres

El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d’aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l’autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics, etc. La dreta política va reaccionar amb l’organització d’una insurrecció militar. A Catalunya i València era conegut com el Front d’Esquerres.

ca.wikipedia.org

foto: tribus de la segarra

aguiló avui, a punt de sortir el sol

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Joan Miró. El vol de la libèl·lula devant el sol. 1968

Joan Miró

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 

“Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

 

Joan Miró
foto: tribus de la segarra

cal roseta

pontils

la segarra

febrer 2021

goita!

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

lacuinadesempre.cat

“Les persones habituades a viure en cases de pagès solen fer la distinció entre els ànecs xerraires, que, com les oques, no paren mai de xerrar i d’anar d’una banda a l’altra, sobretot si tenen un bassal d’aigua per a rabejar-se, i els ànecs muts, que fan un gran efecte perquè, tot i que semblen tenir una conformació física com els altres –cosa que no és ben bé exacta, però que ho sembla–, no diuen mai res i mantenen un silenci absolut, i al costat de la sorollosa loquacitat dels altres fan una certa pena, perquè sembla que el seu mutisme és obra d’alguna desgràcia. No. No es tracta de cap desgràcia. Són dues espècies diferents de la mateixa classe. Els ànecs muts són uns animals que tenen una certa tendència a la salvatgeria. Són uns salvatjots. Tendeixen a viure vora del bosc, s’endinsen a les bardisses, fan una vida marginal i separada. Les cases de pagès que no posseeixen un bosc immediat, és molt difícil que tinguin ànecs muts. Des del punt de vista culinari hi ha una gran diferència entre els ànecs xerraires i els ànecs muts. Els muts no tenen rival. Cuinats a l’estiu, quan fan el ple, amb naps de Campmany, presenten un plat suculent, de gran densitat, de carn incomparable, si estan cinc o sis hores al foc, com a mínim. És una de les últimes reminiscències de la cuina feudal en aquest país. Davant les seves substancioses delicadeses, tota la resta és una cuina per a inconscients.

Notes disperses

Josep Pla

paisatge matiner vora el gaià

pontils

la segarra

febrer 2021

Amélie Nothomb equinoxmagazine.fr

Viure vol dir refusar. El que ho accepta tot viu igual que el desaigüe d’un lavabo.



Amélie Nothomb
Metafísica dels tubs

pels voltants de la vila, avui al amtí

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

google.es

Si el foc s’enduia
tot el que hem escrit
i el vent s’emportava
cendres de l’oblit…
Sempre ens quedaria,
perdut en les brases,
un tros de carbó,
la paret mig blanca
i la punta del dit,
per a tornar a escriure
aquella paraula
que sempre ens hem dit.

 

SI EL FOC S’ENDUIA

Joan Salat en la memòria

llum rogenca de sol ixent

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Tenim la paraula

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb
tenir raons 
Baralla, altercat, discussió.
Aquesta expresió no s’ha perdut del tot però està francament en retirada.
ser un busca-raons
Amic de baralles, conflictiu.
D’aquesta es pot dir talment com de l’anterior

Cause it’s a bittersweet symphony this life

Trying to make ends meet, you’re a slave to the money then you die.

I’ll take you down the only road I’ve ever been down

You know the one that takes you to the places where all the veins meet, yeah.

No change, I can’t change, I can’t change, I can’t change,

but I’m here in my mold, I am here in my mold.

But I’m a million different people from one day to the next

I can’t change my mold, no, no, no, no, no, no, no

 

Well I never pray,

But tonight I’m on my knees, yeah.

I need to hear some sounds that recognize the pain in me, yeah.

I let the melody shine, let it cleanse my mind, I feel free now.

But the airwaves are clean and there’s nobody singing to me now.

 

No change, I can’t change, I can’t change, I can’t change,

But I’m here in my mold, I am here in my mold.

And I’m a million different people from one day to the next

I can’t change my mold, no, no, no, no, no, no, no

 

Cause it’s a bittersweet symphony this life.

Trying to make ends meet, trying to find some money then you die.

I’ll take you down the only road I’ve ever been down

You know the one that takes you to the places where all the veins meet, yeah.

No change, I can’t change, I can’t change, I can’t change,

but I’m here in my mold, I am here in my mold.

But I’m a million different people from one day to the next

I can’t change my mold, no, no, no, no, no, no, no

I can’t change my mold, no, no, no, no, no, no, no

I can’t change my mold, no, no, no, no, no, no, no

 

It justs sex and violence melody and silence

It justs sex and violence melody and silence (I’ll take you down the only road I’ve ever been down)

It’s just sex and violence melody and silence

It’s just sex and violence melody and silence

It’s just sex and violence melody and silence (I’ll take you down the only road I’ve ever been down)

(It’s just sex and violence melody and silence)Been down

(Ever been down)

(Ever been down)

(Ever been down)

(Ever been down)

(Ever been down)