Tenim la paraula

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb
10 setembre 2021
Malícia
 
Indignació, irritació.  “Avui no ha tocat el despertador i he fet tard a la feina; em fa molta malícia arribar tard”.
 
 Aquesta paraula era d’ús habitual també a la Baixa Segarra, i com moltes més es va perdent en favor d’altres formes, com és ara, ràbia. “Em fa ràbia això o allò”.
 
 
 
16 setembre 2021
Buixir
El crit que fa un gos.
Exemple: El gos no ha parat de buixir tota l’estona.
Sinònims: lladrar, bordar.
A Santa Coloma de Queralt i a bona part de la Segarra, aquesta paraula era la que es feia servir per indicar aquesta funció.
És curiós com, a poc a poc, les paraules, com un terreny que s’esllavissa, van desapareixent. És comprensible que es deixin de fer servir mots relacionats amb oficis que han desaparegut –per exemple–. Però de gossos cada vegada n’hi ha més i no han deixat de buixir.
 
 
 
23 setembre 2021
Gosar
Atrevir-se
 
Exemple: “El meu nen és tan vergonyós que no gosa dir res”
 
Sinònims: Atrevir-se. Veure’s amb cor
 
Aquest verb encara és poc o molt viu; però estaria en el grup de paraules i expressions que van perdent protagonisme. El fet d’adoptar gairebé de manera exclusiva el verb atrevir-se, és degut a la seva similitud a l’equivalent castellà, abandonant les altres formes. Això passa de manera recurrent amb moltes paraules.
 
El català, d’aquesta manera, es va assemblant cada cop més a la llengua que li fa més pressió, és a dir, el castellà. I aquest és un dels camins –no pas l’únic– que menen cap a la desaparició d’una llengua.
 
Una manera d’esmorteir aquesta tendència és fer servir, sempre que puguem, paraules que siguin més diferents del castellà. Si ens hi veiem amb cor, és clar.
 
 
 
30 de setembre
guaitar
Mirar, observar, vigilar
Sinònims: aguaitar
Variants dialectals o locals, com és ara a casa nostra, Baixa Segarra: goitar
Amb aquest verb passa com amb el de la setmana anterior, la pressió de “mirar” –igual que en castellà –ha anat arraconant guaitar.
I no és que mirar no sigui ben català, ja que el fem servir amb força abundància en diversos significats.
Tenir cura: Mira de no caure.
Parar atenció: No miris prim, no t’hi miris gaire, etc.
Ser exigent: Aquest senyor és molt primmirat.
 
 
 
7  octubre 2021
menar
Conduir, fer anar, guiar.
Exemples: 
No puc menar el cotxe perquè no tinc el carnet.
Això no mena enlloc.
Aquest ruc no es deixa menar.
Menar és un verb molt bonic. Mig en desús, per no dir del tot. Sembla que s’hauria de fer servir més, encara que només sigui perquè és curtet i fàcil de dir.
 
 
 
 
14 octubre 2021
feresa
Molta por, por intensa
Exemple: Quina tronada aquesta nit, feia feresa.
No es tracta de substituir feresa per por, ja que ambdós gairebé volen dir el mateix però amb diferent intensitat.
Una altra paraula que es perd pel forat de l’aigüera.
Es tracta de la riquesa de matisos. És més curt i còmode dir por, però si volem expressar l’augment de la sensació de por, diem molta por, i ja no és tan curt, oi? Llavors hi escau feresa.
No som tan “creatius” com a Mallorca que tiren pel dret i diuen porada; però això ja se’n va de la pretensió d’aquest espai.
 
 
 
 
21 octubre 2021
servar
Sostenir, aguantar, conservar, guardar
 
Exemple: Serva el sac que l’omplirem. Sóc vellet i les cames no em serven.
 
Refrany: “El bon pilar serva la casa”
 
Ens trobem amb un altre verb que s’ha anat perdent fins a desaparèixer boi del tot. Curiosament no han desaparegut les situacions ni les ocasions on hi escauria, ja que el sentit i l’abast del seu significat és amplíssim.
 
 
 
 
28 octubre 2021
escanyolit, escardalenc, nyicris
Que té poc gruix; feble; molt prim de cos; magre; desnerit. També escarransit.
 
Aquí veiem que ha passat al revés de setmanes anteriors on algunes de les paraules que vam triar tenien l’avantatge de la brevetat. En aquest cas la paraula prim s’ha menjat les altres, potser per comoditat al ser més curt.
 
Les hem posat juntes totes tres, tot i que trobaríem matisos diferenciats.
 
Som al mateix punt de sempre. Amb el temps, quan deixem de fer servir una paraula, minven els matisos, els detalls, la intensitat, s’igualen els significats, i fem més passos cap a l’empobriment de la llengua.
 
 
 
 
4 novembre 2021
vagar
 
Quan s’escau, quan hi ha temps.Exemples: “No he pogut venir; ja vindré quan em vagui”.“No puc, ara no em vaga”Aquest verb té altres significats, però avui ens interessa aquesta accepció, ja que es feia servir molt. Penso que, a banda de les raons que sempre expliquem aquí, és un verb més descriptiu que no pas el fred “no tenir temps”.
 
 
 
 
 
11 novembre 2021
avesar
 
Acostumar, habituar; adaptar a una cosa per causa de la seva repetició.
 
Exemple: “Anem-hi amb el meu cotxe que ja estic avesat a circular per aquella carretera.”
 
Aquest verb tan bonic, no hi ha cap u ni cap o, i això li fa tenir un so més dolç que no pas “acostumar” i a més, sembla que convidi a fer petons. Aquest verb, dèiem, també es va perdent i assistim dolorosament a la seva desaparició. 
 
Tot això es podria dir, naturalment, del seu antònim malavesar.
 
 
 
 
18 novembre 2021
encomanar
 
Contagiar, transmetre una malaltia.Fer responsable a algú d’alguna cosa, d’una responsabilitat o un encàrrec. I altres significats, encara, com reservar, etc.Avui ens convenia agafar el primer significat, ja que es fa sevir –per desgràcia– molt en els darrers temps per causa d’aquesta passa de la covid-19. Aquest verb –encomanar–, va perdent pistonada en favor de contagiar tot i que encomanar és molt més antic i nostrat.
 
 
 
 
25 novembre 2021
apariar
 
Reparar. Preparar. Arreglar. Sovint sona com “apriar“.Són aquestes accepcions que volem destacar, ja que aquest verb té altres significats, com és ara ajuntar –unir dues coses pariones– i fins i tot amanir. I les volem destacar perquè fa temps, eren d’ús habitual i quotidià. Repetirem allò de la riquesa del nostre vocabulari que diem cada dijous i que evolucionar no hauria de ser sinònim d’escurçar ni de reduir ni minvar, és a dir: perdre.
 
 
 
2 desembre 2021
provar
 
Anar bé, fer profit
 
Exemple: “No es va avesar mai a viure allà; el clima no li provava”
 
És en aquest sentit que ens interessa avui i que el DCVB el situa en 5è lloc.
 
El volem destacar, ja que aquest verb es feia servir habitualment i com tants d’altres es va perdent.
 
Al mateix “Alcover” hi trobem un refrany: “El millor remei és el que prova
 
Aprofitem l’avinentesa per recordar una expressió, més aviat una exclamació que també s’ha perdut: prova-ho!, dit com amenaça o repte. “Atreveix-t’hi si ets prou valent”
 
 
 
 
9 desembre 2021
donar
 
Aquest verb, ja és sabut, té un munt d’accepcions, moltíssimes.
Avui ens interessa la forma reflexiva donar-se, que s’ha fet servir sempre en el sentit de rendir-se, cessar de resistir.
Es feia servir habitualment quan es proposava una endevinalla i no en sabies el resultat i deies em dono.
També aquesta ha perdut protagonisme a favor de rendir-se i si ens permeteu la broma, a favor de no surrender.
I ja que som aquí amb el verb donar, i per aprofitar l’avinentesa, voldríem recordar una expressió que també es perd; és referent a quan una persona va amunt i avall sense rumb i avorridot, diem: no sap on dar-la.
 
 
16 desembre 2021
Saó
 
La paraula que comentem avui, no la farà desaparèixer el castellà sinó el pluviòmetre.
 
Temps enrere, per referir-nos a la quantitat de pluja que havia fet, es deia: dos dits de saó, mig pam de saó, un pam de saó. És a dir, el grau d’humitat que té la terra.
Ara diem els litres que marca el pluviòmetre, indistintament de la saó que hagi fet. La saó no té sempre relació amb els litres de pluja i prou que ho sabien els pagesos.
 
La que boi ha desaparegut és la paraula llecor o llacor, aquí pronunciada llicor –coses del xipella–, i es feia servir com a sinònim de saó.
 
 
23 desembre 2021
fato
 
Conjunt de coses. Moltes coses en general. També equipatge.
És una paraula una mica polivalent i aparentment imprecisa, però tothom sabia a què et referies en dir fato.
Tot i no estar reconegut és habitual l’ús de l’augmentatiu: fatada
Aquesta paraula no ha desaparegut del tot, però també va de baixa com tantes altres.
 
 
30 desembre 2021
camí
 
Cop, vegada.
És clar que també té  altres significats –el lloc per on es transita, etc.–, però avui ens interessa  posar en relleu que aquesta paraula es feia servir habitualment en aquestes contrades.  De fet, encara hi ha qui només fa servir camí per indicar cop o vegada.
No cal dir que ens trobem –un altre camí– amb una paraula d’ús residual i que va desapareixent boi del tot.
 
 
6 gener 2022
enguany
 
Aquest any.
És llarga la llista de paraules que van desapareixent. Aquesta no és una excepció. Ja sabem què s’ha de fer: fer-la servir i així no es perd.
 
 
13 de gener 2022
cançoner
 
Es fa servir per indicar un recull de cançons o també algú que canta.
Avui ens interessa un altre sentit d’aquesta paraula i que també desapareix per no dir que ja boi és residual. Es diu cançoner a qui actua amb excessiva lentitud.
A L’enciclopèdia.cat hi diu: adjectiu i masculí i femení Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
Paraula prou descriptiva del que vol dir. Tots coneixem algú de qui podríem dir que és un cançoner.
 
 
20 gener 2022
 
vencill
 
Lligall fet per un conjunt de fils d’origen vegetal, espart, etc. Es feia servir per lligar les garbes després d’haver segat. Aquesta paraula s’ha mort de mort natural. Ja no es lliguen garbes, ja que no se’n fan. Les màquines d’ara ja seguen i baten i venten i separen el gra de la palla.
 
No només és vencill que s’ha perdut. Cordill –normalment de cànem–, es feia servir per lligar coses, paquets, etc. també va desapareixent. Quedaran les cordes i els cordons, perquè no ha desaparegut el seu ús. Dels anteriors, aviat ja no ens enrecordarem, si em permeteu la broma.
 
 
27 gener 2022
 
simolsa
 
També cimolsa. Diadema o estri de forma peculiar que les dones fan servir per recollir-se els cabells.
Als diccionaris, es defineix com una cosa semblant al que anomenem com el voraviu d’un teixit.
Potser ens trobem amb una de les poques paraules que són boi exclusivament colomines o dels voltants de Santa Coloma de Queralt, com a molt.
 
 
3 febrer 2022
 
truitot
 
Aquesta paraula tan nostra, correspon a un plat d’aprofitament que era ben habitual a les nostres cuines.  A moltes cases, per no dir la majoria, abans, es menjava verdura per sopar. Trumfos, cols, mongetes, bledes, eren de consum boi diari. Amb el que sobrava, l’endemà esfeia el truitot: un raig d’oli i un tall de cansalada a la paella, un all, i la verdura xafada, es feia tombar i quedava rossejada, talment una truita sense ou. Admet tantes variant com vulgueu i també noms diferents segons l’indret. El que ha tingut més èxit ha sigut el trinxat, dit de la Cerdanya.
 
Han canviat els hàbits alimentaris i  trobariem un munt de llars on sol·lucionen el sopar amb una pizza industrial. Ja s’ho faran.
 
Aneu a aquesta adreça del Bloc de Les Piles on el Joan Ballabriga, explica magníficament com allí en diuen xafarot; amb molts detalls, fotos i receptes i tot.
 
 
10 febrer 2022
 
tenir raons 
 
Baralla, altercat, discussió.
Aquesta expresió no s’ha perdut del tot però està francament en retirada.
 
 
ser un busca-raons
 
Amic de baralles, conflictiu.
D’aquesta es pot dir talment com de l’anterior
 
 
 
17 febrer 2022
 
rumiar
 
Pensar, considerar lentament i amb atenció.  Com ho recull el DCVB.
Rumiar ha anat cedint protagonisme al verb pensar, prou correcte i ben convenient, si m’ho permeteu dir. Però tornem a l’argument  habitual: Reduim i escurcem la llengua cada cop que deixem de fer servir una paraula. L’enpobrim.
Sembla com si ja no ens calgués rumiar les coses. Sort que encara les pensem, oi?
 
 
24 febrer 2022
 
romanços
 
Narració de les aventures d’un heroi, diu el DCVB. Però avui ens interessa una altra accepció i els seus derivats:  Conversa, assumpte, etc., que resulta impertinent, enutjós, que no interessa.
 
estar carregat de romanços
 
Cançonejar, fer el ronso,tenir manies i prejudicis.
 
deixar-se de romanços
 
Fer tombs per evitar la part important en una conversa una explicació o una locució.  (Avui, el jovent diria “Va tio, no t’enrotllis”)
 
Aquestes expressions són prou vives, però la tendència –com veiem a l’exemple–, és d’anar perdent vitalitat.  És llàstima, ja que són maneres de dir molt expressives i expliquen bé allò que volen dir. Es tracta de fer-les servir.
 
 
 
3 març 2022
 
privar
 
“El metge m’ha privat la sal perquè tinc la pressió molt alta” Es feia servir habitualment en el sentit de l’exemple; i en sentits més amplis també referits, en general, a una cosa prohibida.
 
 
 
10 març 2022
 
taleia 
tenir una taleia
 
Ocupació o activitat fixa, assídua, que absorbeix l’atenció. Dèria. Tenir una idea fixa.
 
Paraula i expressió que han desaparegut del nostre llenguatge, si no del tot, ben poc els hi falta. S’ha substituït per “dèria”, o per “mania”, i no són ben bé el mateix. Com passa sovint, es van perdent els matisos i empobrint el llenguatge.
 
 
 
17 març 2022
 
qui-sap-lo
 
Aquesta expresió era ben present a les converses de casa nostra a tot el país. Es va perdent depressa i corrents en benefici de “bastant”, que és prou  antiga i nostrada, però qui-sap-lo, representaria el matís que es perd quan ens volem referir a una quantitat entre bastant i molt.
Hi ha una mena de contradicció entre la precisió i la puntualitat  que als catalans ens agradaria poder exibir, i fer servir expresions com és ara “quarts de nou del matí” o aquest “qui-sap-lo”. 
 
 
24 març 2022
 
tou, mà, fotimer
 
Avui tenia un fotimer de missatges al mòbil.
Aquells caçadors portaven una de gossos.
Encara li quedava un tou de blat al graner.
Totes es refereixen a quantitat i sobretot a abundància, encara que amb diferents matisos. Es van perdent aquestes paraules que són ben expressives i enriqueixen el llenguatge.
 
 
 
31 de març
 
buscall
 
 
“Tros de soca o de branca gruixada, almenys de mig pam de gruix”. Així ho diu el DCVB. Altres diccionaris, només diuen “tros de llenya”.
 
Paraula d’ús corrent i habitual fa uns quants anys.
 
Aquesta paraula l’ha anat matant el gas, l’electricitat i el gasoil. Ara s’hi afegeix el pèl·llet; és a dir, les calefaccions. També van morint les estelles i les ascles i unes quantes més.
 
 
 
7 d’abril 2022
 
esvair, estar esvaït
 
Verb reflexiu que vol dir defallir, perdre les forces vitals, segons el DCVB.
 
A quina hora dineu? És que estic esvaït.
 
Aquesta forma –estar esvaït– era d’ús habitual i corrent. Ara només es té gana o molta gana. Tant de bo es perdés la paraula perquè tothom estigués més ben alimentat i mengéssim a les hores de costum.