MONTSE RUMBAU

Un mas condemnat a mort

i el preu d’un esclau a Sta. Coloma

Hi ha a Sta. Coloma un referent paisatgístic molt emblemàtic que trobem quan ens acostem a la vila, venint del cantó d’Aguiló. És el mas d’en Briàs.

És una masia que destaca molt perquè és un gran casalot, però tots sabem que no durarà gaire, i que ben aviat s’ensorrarà i aleshores tots ens lamentarem. Ara ja és impossible arreglar-la, per la quantitat de diners que s’haurien d’invertir, però uns anys enrere encara s’haguera pogut fer. Però per desgràcia, el mas d’en Briàs segueix el procés de moltes altres masies de la zona, abandonades fins que cauen i acaben desapareixent. Quan cau una masia desapareix tot un món, i una part de la nostra història.

El mas d’en Briàs és una masia amb història perquè és un mas molt antic, al segle XV se’n deia mas de la Canela i mas de l’Anguera, i més tard, mas d’en Rabassa, i al segle XVIII, mas d’en Briàs. 

El mas d'en Briàs

Sembla que el nom de Canela seria anterior al d’Anguera, perquè en el llibre del Gerard Carceller: “la baronia de Queralt del segle XV”, ens explica que en algunes afrontacions apareix el nom de Mateu Anguera, un emfiteuta establert al mas de la Canela. L’Anguera n’era el propietari, però la finca estava gravada per un cens. El cens es podia redimir després d’un termini pactat. Així doncs, el mas devia haver sigut de la Canela, i l’Anguera en tenia la propietat, però limitada per un cens.

 

Un fill seu, el Miquel d’Anguera, compra en aquest segle XV, una finca important on hi ha el mas de la Portella, a la serra de la Portella, terme d’Aguiló. Consta una edificació central amb terres, possessions, camps, vinyes, deveses, arbres diversos, aigües, recs i pastures, segons un capbreu -1417-1426- estudiat per Gerard Carceller. El mas consta mig enrunat, podria tractar-se d’un mas rònec, les masies que havien quedat buides en morir de la pesta negra els que hi vivien en el segle anterior. 

foto: Arxiu ACBS

Mossèn Segura, l’historiador de Sta. Coloma i entorns, va escriure un llibre sobre Costums de Catalunya, que ha estat reeditat fa poc pel Guillem Carreras. Mossèn Segura parla dels esclaus del segle XIII i XIV. També en parla en la seva Història de Sta. Coloma. Un tema apassionant i molt poc conegut. Al segle XIII, dins la societat catalana, eren molts els que tenien esclaus. D’on venien aquests esclaus? Doncs eren els presoners de guerra que s’obtenien en els constants enfrontaments amb els sarraïns i en les ràtzies que es feien a les seves terres. Aquests esclaus es venien en els mercats de moltes ciutats, com Barcelona, Tarragona, Palma, i en ciutats italianes  i en altres llocs de la costa Mediterrània.

I el sorprenent és que no només en tenien els nobles, els mercaders i negociants, sinó que també en tenien els artesans, els pagesos i els religiosos i frares dels monestirs i convents, tant d’homes com de dones. Els esclaus eren homes i dones, i normalment eren joves, perquè aquests es pagaven més. Els sarraïns, així s’anomenaven en aquells anys els musulmans, feien el mateix, també agafaven presoners cristians i els venien o se’ls quedaven.

 

Justament en aquest segle XIII, el 1218, es crea a Barcelona l’ordre de la Mercè, que tenia com a finalitat rescatar els captius cristians, recollint diners per pagar els rescats. Era fàcil en aquells anys tenir un familiar o parent que hagués caigut en mans dels musulmans, sobretot a principis de segle, quan tant Mallorca com València estaven en mans dels àrabs, i aquests es dedicaven a piratejar per la costa i a agafar tota la gent que podien, i capturar també barques, i vaixells que comerciaven pel Mediterrani.

Pintura de J. Moix Marimon -1926- Arxiu ACBS

A Sta. Coloma, a Sta. Maria de Bell·lloc, hi havia una comunitat de donats i donades, i en aquest segle XIII, s’hi va instal·lar una comunitat de frares de l’orde de la Mercè. I sabem que tenien esclaus.

 

El 1283, tenen a Sta. Maria de Bell·lloc el sarraí Maumet. 

I el 1277, en G. De Mirat del Mas de Pontons, ven a R. Piquer, procurador de Sta. M. de Bell.lloc “un sarraí blanc, anomenat Abraffin, pel preu de 352 sous, en tres vegades, el qual fou de Murcia i fou de guerra i no de treva, ni de pau. No fa humitats al llit, ni és endimoniat, ni té cap malaltia oculta …”

El 1285, “Bernat de Conesa, et venc a tu, Bernat de Baltà, prevere, un sarraí meu, anomenat Abdelà, bo, sa, sencer, pel preu de 250 sous. Declaro i prometo que no ha estat robat, ni és endimoniat, ni sostret furtivament de cap poble que no sigui enemic”.

I podríem posar moltíssims més exemples.

Agost 1954 - foto familia Figueres

Entre les persones que a Sta. Coloma compra i ven esclaus, hi trobem un Anguera. Té a veure aquest Anguera amb qui consta que té el mas de la Canela i que amb ell va passar a dir-se mas de l’Anguera?

 

Un, del segle XIII comprant i venent esclaus, l’altre al segle XV, i que a més del mas de la Canela, el seu fill compra una extensa propietat on hi ha el mas de la Portella, al terme d’Aguiló. Un cognom, el d’Anguera, que el trobem encara a Sta. Coloma avui dia.

 

En el capbreu de 1617, declara un propietari de nom “Lluis Rabassa de mas de la Canela”. (Jaume Martell. P.78)

 

El segle XVIII, sabem que el mas s’anomena d’en Rabassa. En el cadastre estudiat pel Jaume Martell, consta el 1716, que el Rafel Sol, menor, té una gran peça de terra, de 25 jornals, que incloïa el mas d’en Rabassa, a la partida de la Canela. El mas té una era, i un corral, i consta que el mas amenaça ruïna, podia ser de resultes de la guerra del 1714.

 

Per aquesta anys la propietat del mas devia passar a Francisco Guillermo Briàs, originari de Flandes i mariscal de camp dels terços valons creats el 1702 per Felip V, com explica el Jaume Martell en el seu llibre. Va morir el 1770 i el van enterrar a Sta. Coloma.

 

 

Octubre 2018

En el llibre de baptisme de la parròquia d’Aguiló, (AHAT foli 288) hi trobem un descendent, Francisco Guillem Briàs.

El 17 de desembre de 1786, neix el Francisco, fill del coronel Francisco Briàs de Malenghein i de Valtancheux (tal com ho escriu el rector) i de Gerònima Briàs Garcia de Segovia.

Padrins: LLuis Briàs, amb els mateixos cognoms que el pare, ha de ser un germà, i Emmanuela Briàs, que deu ser la seva muller.

El rector sembla que escriu la paraula “existent” en el mas den Brias” tant quan parla dels pares com dels padrins, hem suposat que segurament vol dir que hi viuen.

 

Josep Oms Piera, en “els pobles de Catalunya” on es cataloguen edificis del país, diu que el Francisco de Bryas de Malenghein estava casat amb la Coloma Castellet, i que el 1780, consta com a propietària del mas, segons li havia explicat Josep M. Rovira propietari del mas.

 

Mas d’en Canela, de l’Anguera, de la Rabassa i mas d’en Briàs, un mas a la partida anomenada de la Canela, que ha subsistit fins als nostres dies, havent passat per moments dolents de guerres i destrucció, i per altres moments on la vida havia de ser més fàcil pels amos que hi vivien.

 

Després de tants segles d’existència, serem nosaltres els que acabarem veient la seva desaparició, com tants i tants altres masos de la zona. Quan surts del país i viatges per França, t’adones que allà han sabut cuidar del seu patrimoni. Tenim un país que fa segles que ha estat, i continua estant, maltractat, sota el domini del país veí, que no ha invertit el que hauria d’haver invertit, ni s’ha preocupat gaire del nostre patrimoni, no ho han fet els polítics, però tampoc nosaltres ho hem sabut fer, quan fer-ho ha estat a les nostres mans.

 

Entrada del pati -1957-58 Dalt del carro, la nena: la Rosa Figueres i al seu costat el seu germà Ramon

 

 

MONTSE RUMBAU

22 de febrer de 2022

Contacta amb l'autora