foto: tribus de la segarra

Bons indicis. Santa Coloma de Queralt. A la Baixa Segarra.

14 de maig 2022

  •  Avui fa 74 anys, a Tel Aviv es proclamava la independència de l’estat d’Israel, el dia que expirava el mandat britànic sobre Palestina, en el territori atorgat pel pla de les Nacions Unides el 1947.

11° a les set del matí. 73% d’humitat relativa. No fa vent a aquesta hora. El cel serè,  una mica enterbolit. El termòmetre cap amut, avui una mica més.

  • Avui és la Mare de Déu de l’Alba, molt venerada a Tàrrega. També Santa Gemma i Sant Macià. Per molts anys.

  • “A l’abril el blat puja com un fil, al maig puja com un faig.”

Bon dia 

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble”.

Vicent Andrés Estellés

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

zimbio.com

 

“Som molts els que no som nacionalistes, sinó independentistes; ben diferent. L’independentisme s’acaba amb la independència. El nacionalisme no s’acaba amb la independència ni amb res. Els nacionalistes són els qui no ens volen independents”

 

Ton Despla i Dolcet

No cal anar molt lluny.
Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres
ni ofegar-se en el mar per tal de beure llum,
la llum, paraula mítica, metàfora de seny.
Allò que cerques ho tens davant de tu.
Per gaudir un infern no cal prendre vaixell.
No cal anar tan lluny.
Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc;
no cal fugir enlloc; mira-ho tot prop i a punt:
objectes, cels, mons, paraules,
horitzons, presons, éssers o murs.
No cal anar més lluny.
Només l’esguard i el tacte
aboleixen distàncies.
Estimar és conèixer.
El miracle és dins nostre.
No cal anar-se’n lluny.

 

DE LA VIDA QUOTIDIANA

Josep Piera

foto: tribus de la segarra

la torre del castell

santa coloma de queralt

la segarra

maig 2020

Goita!

 
pinterest.es

–Mare, el pare va ser un traïdor?
–Sí que ho va ser
–Què és un traïdor?
–Doncs un que jura i menteix.
–I tots els que ho fan són traïdor?
–Tothom que ho faci és un traïdor i se l’ha de penjar.
–I s’han de penjar tots els que juren i menteixen?
–Tots
–I qui els penjarà?

Macbeth
William Shakespeare

foto: tribus de la segarra

verd i blau

santa fe de montfred

la segarra

maig 2021

Vicenzo Cabianca

Vincenzo Cabianca (Verona, 20 de juny de 1827 – Roma, 22 de març de 1902) 

Cabianca va començar la seva carrera a la seva ciutat natal, per continuar després a Venècia, lligat a l’Acadèmia d’aquesta ciutat.

Tot i l’estret contacte que va mantenir amb Telemaco Signorini i Odoardo Borrani des de 1853, any en què es va traslladar a Florència, fins a 1855 va pintar sobretot interiors. Només al 1858 va adoptar completament la poètica dels macchiaioli. El 1870 es va traslladar a Roma on es va orientar cap a la pintura de gènere.

Vicenzo Cabianca

montserrat cap al tard

des de santa fe de montfredt

la segarra

maig 2021

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

foto: tribus de la segarra

llum de cap al tard, ahir

guialmons

les piles

la segarra

maig 2022

fkla.org

La veritable llibertat no és una cosa que puguis comprar, és el resultat de la intel·ligència. No pots sortir i comprar la llibertat en el mercat. No pots obtenir-la llegint un llibre o escoltant parlar a algú. La llibertat s’esdevé amb la intel·ligència.

 

Jiddu Krishnamurti

foto: tribus de la segarra

els sembrats, ahir

guialmons

les piles

la segarra

maig 2022

Que potser no li perdonem tot a un amant?  Li perdonem l’egoisme, el desig, l’engany, sempre que nosaltres en siguem la causa.


Michael Ondaatje
The English Patient

foto: tribus de la segarra

camins

santa coloma de queralt

la segarra

maig 2021

Amedeo Modigliani. Jeanne Hébuterne , 1916–1916

 

“Quan conegui la teva ànima, pintaré els teus ulls”

 

De la pel·lícula “Modigliani”

Tenim la paraula

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
 
 
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

.

malesa, dolenteria
malesa       Acció dolenta, especialment la que causa dany o estropici, segons diu el DCVB
 
dolenteria Acte propi d’una persona dolenta, segons el diccionari.cat
 
D’aquestes paraules també podem dir que no estan en declivi per causa del fet que no se’n facin de maleses o dolenteries. La causa l’hauríem de trobar en la seva substitució per sinònims aparentment més contundents o per paraules foranes. Com si fer maleses o dolenteries, fos una petitesa. Per això ja tenim entremaliadura. En fi, no acabaríem mai.

Avui t’han preguntat on és aquell poble,

d’un llarg i vell carrer;

de geranis vermells als balcons

i d’on, un dia, ja fa temps, vas marxar.

Avui t’han preguntat si ets d’aquell poble,

on abans s’hi cantaven caramelles,

i la gent esperava sentir versos.

Versos que ara sento del teu somriure.

De lluny enllà dius:

“Camines, camines. De lluny enllà, camines i te’n vas”.

Són sentiments d’on vas viure.

Són sentiments d’on vas créixer.

Però fa temps que t’has convertit en pardal.

Voldries tornar a casa però no en saps.

Fa temps que has aixecat el vol.

Des del castell t’ensenyo tots els paisatges

i els llocs on vam ser nens.

I els ametllers florits,

que ara em diuen que tens la primavera dins dels teus ulls.

Els anys passen i tot va canviant:

els camps de sembrat i el seu color.

I tu, que ara ets aquí.

I tu, que encara ets amb mi.

De lluny enllà dius:

“Camines, camines. De lluny enllà, camines i te’n vas”.

Són sentiments d’on vas viure.

Són sentiments d’on vas créixer.

Però fa temps que t’has convertit en pardal.

Voldries tornar a casa però no en saps.

Fa temps que has aixecat el vol.

I on és aquell poble?

D’un llarg i vell carrer.

Voldries tornar a casa però no en saps.

Fa temps que has aixecat el vol.

I ara em dius:

“De lluny enllà (dius): Camines”.

 

Tuti: eumicets, museístic