Foto: Kazuo Ishiguro. ca.wikipedia.org

       

No em deixis mai

de Kazuo Ishiguro

Kazuo Ishiguro (Nagasaki, Japó, 1954) de petit es va traslladar amb la seva família al Regne Unit on encara hi resideix. És escriptor i músic i es va graduar en Filologia Anglesa i Filosofia l’any 1978 i posteriorment va obtenir un màster en escriptura creativa. Ha publicat novel·les i contes, la majoria traduïdes al català. Alguns dels seus relats compten amb versió cinematogràfica, com és el cas del text que comentem. Ha explorat diferents gèneres com la ciència ficció o la ficció històrica. Va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 2017 (Viquipèdia, Wikipedia).

No em deixis mai, que és el llibre que hem llegit, va ser publicat l’any 2005, i el mateix any  ja va aparèixer la versió catalana de Xavier Pàmies. No us deixeu enganyar pel títol, no és una història d’amor. El títol és el de una cançó que li agrada a la Kathy, el personatge central, que ens explica les seves vivències en un internat especial. De fet ens explica la relació entre ella mateixa, la Ruth i el Tommy, on hi ha sovint tendresa i afecte. No obstant, sobta que mai parlin dels pares ni que tampoc rebin visites.

Aquest relació va evolucionant des de la infantesa fins que són adults joves en l’entorn peculiar que configura aquest internat sense pràcticament contactes amb l’exterior. Al final els protagonistes entenen quin és el seu destí tètric i l’assumeixen amb més o menys naturalitat cosa que ho fa tot encara més macabre.

Es tracta d’una distòpia, o sigui un relat on s’explica una realitat indesitjable, o sigui una contrautopia. En el cas present la narració no se situa en el futur sinó que transcorre en el Regne Unit durant els anys 80 i 90 del segle passat.

Molts dels membres del Club no s’han fet seu l’estil del relat sense estridències, morós i a vegades lent -segons li va semblar a algú. Per altra banda, alguns l’han trobat força reeixit, encara que per tractar-se d’una distòpia no és un relat optimista ni apte per a persones impressionables.

 

 

 

Jordi Gras

13 de juny 2021

anagrama