Diguem-ho d’entrada: el plat fort per iniciar aquest cicle estival de concerts.

En començar la temporada hi ha ganes de sentir bona música. I després de les incerteses i les restriccions per causa de la passa de la covid, encara molt més. I es van complir les expectatives, ja que la formació santcugatenca ens va oferir un concert memorable. Músics de primera línia, i una directora amb un currículum impressionant.

Van començar amb les Danses Romanes de Béla Bartók, i ja vam veure que ens ho passaríem bé. Quinze instruments de corda amb moments d’una gran intensitat. Espectacular. Després va venir Chopin i vam poder gaudir de la plenitud de la corda junt amb l’execució al piano de conegudes partitures. És un dir, ja que de partitures, aquest pianista escandalosament jove, no en fa servir.

Amb el Rondo –quina alegria– va faltar poc perquè no ens poséssim a ballar. Potsats a destacar ho faria amb el Romance, d’aquesta segona part. Una peça bellíssima amb una interpretació magnífica. Per quedar-s’hi a viure i que no s’acabés.

Es va fer curt malgrat els bisos. No és només una impressió personal, molts assistents ho comentaven també. Ja és bon senyal.

Hi va haver molts aplaudiments, molts, i es notava que el públic s’ho havia passat bé. Tothom va sortir encantat i agraït.

Recordarem aquesta actuació ben segur; i recordarem també les llàgrimes emocionades del pare d’un fantàstic i joveníssim pianista i que ens va encomanar l’emoció.