MONTSE RUMBAU
Punyalades misterioses als boscos de la Brufaganya
El Joan Esteve Castells era d’Agramunt, però el 1624 vivia a Montalegre, on treballava pel Joan Mateu.
Fa testament perquè tem morir, ja que ha rebut dues punyalades!, una al cap i l’altra a l’espatlla.
No devia ser una punyalada gaire perillosa la del cap, ja que pot fer testament.
No sabem qui el va atacar ni perquè li van fer. Ell no ho explica, potser no ho sap, potser tan sols el volien robar, però per prendre-li què?
No sembla que el Joan Esteve tingués gran cosa, feia de pastor pel Mateu de Montalegre, i aquest li deu dos anys i mig de sou.
Ens diu el Joan Esteve que el van apunyalar al bosc i a prop de Montalegre. No devia portar res de valor estant al bosc. Potser hi feia llenya, o aneu a saber. Ell no diu què hi feia, ni qui el va apunyalar. Això és el que sembla més estrany, que no comenti res de l’apunyalament. Coneixia a l’agressor? Li devia alguna cosa? Havia tingut amb ell alguna desavinença o s’havien barallat anteriorment? No ho sabem.
No sembla que el Joan Esteve tingués gaires amics, ja que quan nomena marmessors, escull al rector de Sta. Perpètua, al Batlle, i al Jurat en cap.
Moltes vegades nomenen com a marmessor al rector, però sobretot s’escullen familiars directes i amics de tota confiança.
Però ell no anomena ni cap amic ni cap parent, és normal que no pugui escollir a cap familiar, ja que és d’Agramunt i, per tant, són lluny, però és molt estrany que no nomeni a cap amic o persona de confiança.
Sabem que vivia a Montalegre, ja que, com hem dit, treballava pel Joan Mateu, i com a mínim feia dos anys i mig que hi treballava, que són els anys que no li havia pagat. El que li deu:
“15 lliures per quiscun any, de les quals no en tinc rebut ningún diner ni altra cosa”.
Creiem que era pastor, ja que a més del sou d’aquests dos anys i mig, “l’amo”, com ell mateix l’anomena, li deu del ramat, tres cabres que tenen cabrits.
I deu viure a la casa del Mateu perquè explica la roba que hi té. I a més de la roba hi té:
“totes les eines per fer esclops”.
És conegut que alguns pastors acostumen a treballar la fusta mentre vigilen els ramats. Potser el Joan Esteve era un d’aquests, i s’entretenia a fer esclops?
Els esclops formaven part del calçat dels pagesos, els portaven per anar als estables, i també quan devia estar tot enfangat després de fortes pluges, i segurament també en temps de neu. Als anys 40 del segle XX, alguns pagesos encara els feien servir, com ens ha explicat algun pagès d’aquests pobles i d’alguna masia.
L’amo, el Joan Mateu, tenia una germana que vivia a Sta. Coloma, era la Martina, el Joan Esteve diu que a casa d’ella hi té una camisa.
Coneixia molt el Joan Esteve a la Martina? Li havia anat a fer alguna feina? Eren amics? Tan sols sabem que tenia una camisa a casa seva, però aquest detall pot fer volar la nostra imaginació.
I si qui el va apunyalar era el marit de la Martina? El Joan Esteve no en diu res de qui va ser, potser no ho podia dir.
Per què el Joan Esteve va deixar escrit que tenia una camisa a casa de la Martina? Potser perquè el batlle i el jurat en cap, que va nomenar com a marmessors, poguessin deduir qui l’havia apunyalat?
Segur que és massa agosarat fer aquestes suposicions i intentar treure’n alguna conclusió amb la poca informació que tenim, però bé podria anar per aquí aquest apunyalament, no ho creieu?
-21 juny de 1624-
