La baronessa Bertha von Suttner (1843-1914) va néixer a Praga quan aquesta ciutat pertanyia a l’Imperi austrohongarès. Va estudiar música i literatura. Va escriure novel·les i va desenvolupar una intensa activitat com a publicista del pacifisme. Es probable que aquesta actitud fos la resposta al seu entorn familiar on el pare era mariscal de camp i el seu avi matern era capità de cavalleria. Es va casar amb l’escriptor baró Arthur Gundaccar von Suttner que li va fer costat en la lluita pacifista. L’any 1905 va rebre el premi Nobel de la Pau essent la primera dona que rebia aquest guardó en aquesta modalitat. Nombroses ciutats d’Àustria i Alemanya han posat el seu nom a escoles, places o carrers. La novel·la que va tenir més impacte i que la va consagrar com a líder del pacifisme va ser Abaixeu les armes! que es va publicar l’any 1889 i que va ser traduïda a molts idiomes; l’edició que hem llegit és la primera traduïda al català (2014) (Viquipèdia, Wikipedia).

Abaixeu les armes! és una novel·la que explica la vida d’una aristòcrata austríaca en uns anys convulsos pels constants conflictes armats a centreeuropa. A vegades predominen les històries d’amor a vegades l’assaig polític i a vegades les descripcions dels patiments generats pels conflictes bèl·lics. També trobem reflexions sobre les relacions entre la guerra i la religió, que porten a ironitzar sobre el resultat d’una guerra on els dos contendents afirmen que déu està amb ells. També hi ha reflexions sobre la teoria de l’evolució, Darwin va publicar L’origen de les espècies per aquelles dates, i s’especula si el pensament de la societat pot evolucionar, com sembla que ho demostren el descrèdit cada vegada més general del racisme o l’auge del feminisme.

En general ens va agradar, encara que el pròleg d’aquesta edició ens va semblar poc afortunat. També vam coincidir en destacar l’astúcia de l’autora al presentar les seves tesis embolicades en una història d’amor, cosa que va facilitar la difusió i les innombrables traduccions de les que ha gaudit aquest llibre, encara que llegit avui es nota que és una obra del segle XIX.