MONTSE RUMBAU
Gran nevada a l’abril
1699
Una nevada a l’abril, i a més, a finals d’abril.
Doncs sí.
La gent gran d’aquestes terres de la Baixa Segarra, amb Sta. Coloma de Queralt com a referent, diuen que abans nevava molt més.
Hi ha el record de dues nevades molt importants, va fer m’es d’un metre de neu, i van deixar el poble incomunicat durant uns quants dies.
Van ser els anys 1932 i el 1944.
La del 1932, l’11 de febrer, i la del 1944, el 27 del mateix mes.
Una altra nevada forta, encara que no tant com aquestes dues, va ser la del 1986, el poble es va quedar sense llum, sense telèfon i amb els camins i carreteres impracticables, ningú en podia sortir, ni arribar. Va ser el 30-31 de gener.
La nevada que hem trobat en un document de la parròquia de Sta. Perpètua de Gaià, és la del 26 d’abril del 1699.
“Vuy que contam als 26 d’abril del Dijous Sant del any 1699, a les 6 hores del matí començà a nevat de tal manera, que si fos estat en lo Janer, se’n haguera posat una cana (més d’un metre), ab tot se’n posà més de un pam y nevà lo dia enter y la major part de la nit y ab tanta abundància que les panselles (1) que queyen la major part eren com un real de vuit”. (2)
1- Pancella és la borra del lli, que quedava als racons del teler i recorden els flocs de neu.
2- Els accents i els apòstrofs els hi hem afegit, perquè als escrits d’aquests anys no n’hi posen.
