foto: tribus de la segarra

Avui al matí devia plovisquejar allà dalt. Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra.

23 de novembre 2022

  • Fuster va ser l’assagista valencià més important de les generacions d’intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l’àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. A partir de la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana en la segona meitat del segle XX. Avui n’hagués fet 100.
  • 8° a les vuit del matí. 90% d’humitat relativa. Ha amainat bastant el vent de serè que encara bufa quis-sap-lo. Cel enlleganyat. Previsió de temperatura suau.

  • Avui és Sant Climent. Per molts anys

 

  • “Bé cantes, mussol, si vas tot sol”

Bon dia 

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble”.

Vicent Andrés Estellés

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

https://www.britannica.com/biography/Don-DeLillo

De què ens serveix el coneixement si aquest es limita a surar dins l’aire? Si es limita a viatjar d’ordinador en ordinador? Canvia i creix amb cada segon que passa al cap del dia, però ningú no sap res en realitat.

 

DonDeLillo

White noise

No sé tu com ho sents. A mi, la pena

em fa volar pels ulls estels de fosca

i m’ha deixat la sang, a tall d’eclipsi

com si m’entràs la son d’un déu cansat.

No sé tu com ho sents. A mi, no em resta

cap múscul per laxar amb una rialla,

un sol recer de sang on jugar a barques,

ni un os que encara cregui en horitzons.

Un plor encès, com una gran mordala,

m’ofega els peixos del caló del coll,

i, enllà del crit, el món sols ni es llegenda.

Estic alegre perquè estic tristíssim

patint calfreds que em dónes, que ni els àngels

em sabrien guarir. Tu, Nai, apaga’t:

combregaré crepuscles, dejú d’albes.

M’és prou veure un trosset de pell plorosa

per quedar-me enrampat tota la vida.

 

POEMES A NAI  IV

Miquel Àngel Riera

foto: tribus de la segarra

paisatge matiner als afores de la vila

santa coloma de queralt

la segarra

novembre 2020

boredpanda.com

Goita!

 
Camille Pissarro. Tardor a Eragny. 1900ikipedia.org

Camille Pissarro (1830-1903) pintor impressionista francès. Va ser el menys espectacular dels impressionistes perquè és un pintor més tonal que colorista. Tot i això, és considerat el degà de l’impressionisme, en haver tingut un important paper com a consciència moral i guia artístic.

Camille Pissarro
foto: tribus de la segarra

els trossos enblanquinats 

santa coloma de queralt

la segarra

novembre 2020

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

foto: tribus de la segarra

paratge al peu de la brufaganya

bellprat 

la segarra

novembre 2019

Barbara Kroll

No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar.

 

Angela Davis

aguiló avui al matí

santa coloma de queralt

la segarra

novembre 2022

Els quatre evangelistes. Jacob Jordaens

“Els quatre evangelistes tenen fama d’haver estat escriptors literalment excepcionals. Ningú no podria negar que han estat els quatre més grans periodistes que ha produït la humanitat occidental.

         Al meu entendre, de missatge, només n’hi ha un d’important en el món en què vivim: és el Sermó de la Muntanya de Jesucrist. Tota la resta és d’una pedanteria grotesca. De vegades, aquests romàntics d’avui em vénen a veure i m’ho retreuen. La meva resposta és fer la referència natural al Sermó de la Muntanya. He constatat, però, que ben pocs l’han llegit. No en tenen ni idea. Un intel·lectual que no ha llegit la Bíblia, ni tan sols el Nou Testament, què li sembla?… El progrés és considerable.”

 

Josep Pla

Articles amb cua

foto: tribus de la segarra

cel de colors avui al matí

santa coloma de queralt

la segarra

novembre 2022

És millor mirar al cel que no pas viure-hi

Truman Capote
Breakfast at Tiffany’s

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.

Antoni Dalmau rodamots.cat

“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”

Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

.

esmolet

Avui no ens referim als qui fan d’esmolet com a ofici, sinó als que ho són en sentit figurat.
Així ho descriu el DCVB:
 2. fig. Individu molt eixerit, viu de potències (Penedès, Camp de Tarr.); cast. punto, tunante. «Ai, quin esmolet n’hi ha, d’aquest!»
 
Aquest mot es feia servir abans i es referia a algú molt viu i espavilat. S’aplicava sobretot a la canalla, segurament perquè l’acabament de la paraula suggereix un diminutiu. Però com us podeu imaginar, eixerits, vius i espavilats, n’hi ha –per sort– a totes les edats. També tenia una certa connotació carinyosament negativa quan es referia a un nen.
Voilà combien de jours, voilà combien de nuits,
Voilà combien de temps que tu es reparti,
Tu m’as dit cette fois, c’est le dernier voyage,
Pour nos coeurs déchirés, c’est le dernier naufrage,
Au printemps, tu verras, je serai de retour,
Le printemps, c’est joli pour se parler d’amour,
Nous irons voir ensemble les jardins refleuris,
Et déambulerons dans les rues de Paris,
Dis, quand reviendras-tu,
Dis, au moins le sais-tu,
Que tout le temps qui passe,
Ne se rattrape guère,
Que tout le temps perdu,
Ne se rattrape plus,
Le printemps s’est enfui depuis longtemps déjà,
Craquent les feuilles mortes, brûlent les feux de bois,
A voir Paris si beau dans cette fin d’automne,
Soudain je m’alanguis, je rêve, je frissonne,
Je tangue, je chavire, et comme la rengaine,
Je vais, je viens, je vire, je me tourne, je me traîne,
Ton image me hante, je te parle tout bas,
Et j’ai le mal d’amour, et j’ai le mal de toi,
Dis, quand reviendras-tu,
Dis, au moins le sais-tu,
Que tout le temps qui passe,
Ne se rattrape guère,
Que tout le temps perdu,
Ne se rattrape plus,
J’ai beau t’aimer encore, j’ai beau t’aimer toujours,
J’ai beau n’aimer que toi, j’ai beau t’aimer d’amour,
Si tu ne comprends pas qu’il te faut revenir,
Je ferai de nous deux mes plus beaux souvenirs,
Je reprendrai la route, le monde m’émerveille,
J’irai me réchauffer à un autre soleil,
Je ne suis pas de celles qui meurent de chagrin,
Je n’ai pas la vertu des femmes de marins,
Dis, quand reviendras-tu,
Dis, au moins le sais-tu,
Que tout le temps qui passe,
Ne se rattrape guère,
Que tout le temps perdu,
Ne se rattrape plus
 
 

 

Tuti: fuster