La notícia que vull comentar ha aparegut a la revista Nature el passat 3 d’abril i fa referència a la sol·licitud d’aprovació davant les autoritats sanitàries d’un tractament per dues malalties de la sang que comporta la modificació del genoma dels malalts.

Anem per parts. Les malalties són l’anèmia falciforme i la talassèmia beta que tenen en comú mutacions en el gen que produeix l’hemoglobina de tal forma que aquesta molècula funciona de forma deficient. L’hemoglobina és la molècula encarregada de transportar l’oxigen per la sang per tant si no funciona correctament això afecta negativament tot l’organisme. Aquestes malalties també tenen en comú que són hereditàries i que estan produïdes per una mutació en un sol gen.

De fet l’anèmia falciforme va ser la primera malaltia de la qual es va saber que era el resultat d’una mutació genètica, i que es va poder identificar ja fa uns 65 any. Els tractaments que hi ha ara són simptomàtics i no eviten el dolor, la morbiditat i la mortalitat que acompanya tant a aquesta malaltia com a la talassèmia. Es calcula que hi ha uns 420 milions de persones afectades al món d’anèmia falciforme. Si voleu més informació vegeu l’entrada “Hemoglobinopatia” a la Viquipèdia.

El medicament que es vol registrar als Estats Units, Europa i Anglaterra té com a nom abreujat exa-cel i actua en base a la tècnica que es coneix com CRISPR-Cas (És pronuncia crisper). Ja en vaig parlar en aquestes pàgines de les Tribus de la Segarra (3 de gener i 3 de març de 2019) per comentar el cas del doctor xinès He Jiankui que va modificar el genoma de tres nadons en un experiment molt arriscat que va ser desaprovat per la comunitat científica i que li va costar uns anys de presó.

Ara se saben més coses d’aquesta tècnica que permet editar el genoma, en altres paraules permet tallar un gen avariat, retirar-lo i substituir-lo pel gen correcte. La imatge gràfica que es fa servir als mitjans per representar aquesta tècnica són unes tisores. El procediment CRISPR-Cas, que va ser desenvolupat per l’americana Jennifer Doudna i la francesa Emmanuelle Charpentier, els hi va valdre la concessió del premi Nobel de Química l’any 2020.

El tractament d’aquestes malalties esmentades consistiria en extreure el moll de l’os, que és on hi ha les cèl·lules que generen els glòbuls rojos, substituir en base a la tècnica CRISPR-Cas el gen mutat pel gen sa i retornar les cèl·lules tractades al pacient. La substitució del gen mutat es faria fora del cos del malalt, per això es diu que es fa ex vivo.

Si el resultat és el que s’espera el malalt estaria curat, ja que la molècula d’hemoglobina que ara es fabricaria seria sana. De fet, en els resultats presentats l’any passat al congrés de la Societat Europea d’Hematologia en 75 malalts d’anèmia falciforme o de beta talassèmia es va veure eficàcia sense efectes secundaris rellevants en un seguiment de més d’un any . Ja s’han iniciat estudis amb un seguiment previst de 15 anys per valorar l’eficàcia i la seguretat a llarg termini del tractament.

S’està pensant aplicar la tècnica CRISPR-Cas a d’altres malalties genètiques com l’angioedema hereditari o la distròfia muscular de Duchenne, que avui no té cura i provoca la mort del malalt abans d’arribar a l’edat adulta. S’han reconegut milers de malalties genètiques la majoria de les quals són resultat de mutacions en un sol gen.

En deu anys hem vist la publicació d’aquesta tècnica, la concessió del premi Nobel a les autores principals i ara veiem ja l’aplicació per guarir malalties. Però la realitat no és un conte de fades, queden aspectes importants a solucionar, un d’ells el preu d’aquesta teràpia.