Comentaré un estudi científic aparegut a la revista Science el proppassat 13 d’abril amb un títol ben explícit La tromboprotecció associada a la immobilitat es conserva a través de les especies de mamífers, des dels ossos als humans .

El fet sorprenent és que els ossos brus (Ursus arctos) que fan hibernacions, en que estan immòbils més de sis mesos, després no presenten una alta incidència de formació de trombes (coàguls sanguinis). En canvi nosaltres, si estem immòbils per exemple arran de la fractura d’una cama o durant un vol aeri de llarga duració, correm el risc de desenvolupar trombes venosos, en el que ja es coneix com la síndrome de la classe turista.

Per desvelar aquesta incògnita es van agafar mostres de sang d’ossos hibernants i d’ossos plenament actius i es van analitzar exhaustivament. Es va veure que els ossos hibernants tenien una proteïna en concentracions 55 vegades menors que els animals actius. Aquesta proteïna identificada per les sigles HSP47 es troba a les plaquetes, que són uns elements de la sang que desencadenen el procés de la coagulació. El paper de les proteïnes HSP47 és reclutar una altra proteïna, la trombina, que fa que les plaquetes es tornin enganxifoses i formin trombes.

Per tant, quan els ossos hibernen i estan immòbils és coherent que no necessitin els serveis de la proteïna HSP47 i per tant ja va bé que els nivells a la sang siguin baixos. Com que els humans també tenim aquest proteïna HSP47, es va estudiar què passava en persones que per alguna raó estaven immòbils durant llargs períodes de temps. Es van estudiar mostres de sang de pacients de malalties debilitants de la medul·la espinal i es va veure que els nivells de la proteïna HSP47 eren baixos en comparació amb les persones sanes. També es van agafar mostres de sang de persones sanes que participaven en un experiment de la NASA on havien d’estar immòbils durant un mes. També es va veure en aquest cas que les plaquetes de les persones immòbils produïen nivells inferiors de la proteïna HSP47. Altres experiments que es van fer en mamífers immobilitzats, porquets o ratolins, van demostrar que aquesta proteïna jugava el mateix paper en aquestes especies animals.

Per tant, sembla que al llarg de l’evolució dels mamífers la selecció natural ha atorgat a la proteïna HSP47 un paper important pel que fa a evitar la formació de trombes en cas d’immobilització ja sigui per raó de la hibernació o per altres raons.

Desgraciadament, aquest procés en l’espècie humana és més lent i no es desenvolupa a curt termini. Per tant quan pugem a un avió per un vol que duri unes quantes hores, més val que tinguem presents recomanacions com les que fa la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària aquí.

Però, gràcies als estudis sobre els ossos entenem millor perquè poden estar-se hibernant durant llargs mesos sense risc de desenvolupar trombes i perquè nosaltres hem de minimitzar la immobilitat en viatges de llarga durada.