MONTSE RUMBAU
El Regiment de Cavalleria de Sevilla a Sta. Perpètua -1725-
Hem vist que el 20 de desembre el Josep Montagut era a Sta. Perpètua amb el seu Regiment de cavalleria de Santiago. Doncs cinc mesos més tard, el 12 de maig, del 1725, consta que hi ha al poble el Regiment de Cavalleria de Sevilla. Suposem que no devia ser el mateix d’on era el Josep Montagut, perquè cinc mesos és massa temps per estar-se en un poble tan petit.
Quants soldats hi devia haver en aquest Regiment? Què hi feien a Sta. Perpètua? On dormien?
Només feia 11 anys del 1714, de la presa de Barcelona i del final de la guerra. Barcelona junt amb Cardona van ser les darreres ciutats que van resistir. Tarragona i Valls ja havien caigut el 1713.
Un cop acabada la guerra, seguia havent-hi Regiments de soldats en diferents llocs de Catalunya. Els calia tenir el terreny sota control. Havien d’evitar possibles rebel·lions. Encara que, entre les morts, la repressió sanguinària, i els que van marxar a l’exili, no devia estar el país per a gaires revoltes.
Però, així i tot, a Tarragona, Pere Joan Barceló, conegut com el Carrasclet, el 1719 va iniciar una sublevació austriacista que intentà entrar a Reus al juliol, i al desembre a Valls.
Qui pagava el manteniment d’aquests soldats?
Qui acaba pagant sempre, el poble, els veïns de Sta. Perpetua.
A la rectoria de Sta. Perpètua, s’hi reuneixen uns quants veïns “en nom del comú, com a la més sana part dels demés individuos de dit lloc y terme”:
El Simeon Domènech, batlle,
el regidor Gervasi Soler,
Andreu Orga de baix,
Clarasó major,
Ramon Llorach,
Francisco Armejach,
Magí Armejach,
Andreu Armejach,
i Joan Soler.
(Tres Armejach!)
El Cristòfol Auger, pagès de la vila del Pla, els ha deixat, “graciosament”, 48 lliures als veïns del poble, per pagar una “partida de apremi (una contribució obligatòria) del Regiment de Cavalleria…”.
Diners que havien de servir de ben segur pel manteniment de la tropa.
Era aquest Augé-Auger familiar o parent dels Augé que hi havia a la zona, com a Esblada?
Els veïns no tenen diners, o potser ja han pagat alguna altra quantitat per la mateixa finalitat, i ara han de tornar les 48 lliures al Cristòfol Auger. I ho pagaran amb gra, a l’estiu vinent, el 25 d’agost, però amb la condició que els veïns valorin el gra a 3 sous per sota del preu de la plaça de Sta. Coloma, perquè a Sta. Perpètua, “la mesura és menor que la de dita vila de Sta. Coloma, una quarta per quartera”.
Hem trobat en alguns documents, que el preu del blat el marcava Sta. Coloma. No sabem l’abast que tenia, segurament eren tot els pobles del seu entorn, englobats encara avui dia amb el nom de Baixa Segarra. Sta. Coloma tenia la capitalitat, el seu mercat i les fires aglutinaven a tots els veïns de tots els pobles i masies, no només de l’entorn, sinó també de més enllà.
És curiós que a Sta. Perpètua la mesura del blat fos diferent de la de Sta. Coloma.
Testimonis:
“Joan Vernier, botiguer habitant al present en Sta. Perpètua. (no diuen d’on és) (el cognom no és de la zona, sembla francès)
I Magí Ferrer, pagès de dit lloc”.
Montse Rumbau
Abril 2023
