Soc al pati de l’escola, amb l’Elena i la M Antònia. Juguem a un joc cruel: dir qui és la més lletja de la classe. Surten alguns noms. Després, una d’elles diu “la tercera no la dic”. L’altra també ho diu. Hi ha mirades còmplices i jo em sento “la tercera”. Soc la tercera més lletja de la classe. Quan em toca el torn, dic el mateix, perquè elles també se sentin agredides, però per dins estic tocada. No sabria dir si trista o enrabiada. Em sento malament. Voldria fer-les’hi pagar aquell dolor, aquell menyspreu. Elles tampoc són guapes. Però no m’enfado, m’ho empasso, i es queda aquí dins, al cor, o a la panxa, no ho sé. Continuem jugant, però el joc ara ja no té gràcia.

Hola, Marta petita. Soc la Marta gran, la que ara està aquí, escrivint. No has de patir. T’aniràs fent gran i veuràs que no ets la més lletja, ni la més guapa. Veuràs que ets molt vàlida per a moltes coses, que tens moltes virtuts, i algunes carències també, però que te’n sortiràs la mar de bé. Qui són elles per a trobar-te guapa o lletja? Sota quin criteri opinen i amb quins ulls et miren? La bellesa és subjectiva. Elles tampoc són maques. Ni lletges. Què t’importa a tu l’opinió de dues nenes de la classe? Ara no sé res d’una d’elles, i de l’altra sí, però estic segura que ja no pensa el mateix. I si ho pensa, tant me fa. Ara soc la Marta gran, i he vingut a fer-te companyia. Dona’m la mà i caminem juntes. Viurem moments bons i dolents, caminarem plegades per rutes fàcils i difícils. He viscut moltes aventures i experiències, i les he viscut d’una determinada manera gràcies a tu. Ara tu m’ajudaràs i jo t’ajudaré. Plegades ho tindrem més fàcil, serem més fortes, estarem unides. Ja no et rebutjaré, no sabia on eres, no sabia que em feies falta, i que jo et feia falta a tu. M’ha agradat retrobar-te, venir-te a buscar. Et veig, amb l’uniforme de l’escola, petita, poruga, poqueta cosa. Però et faràs forta, llesta, resolutiva i amb empenta, no pateixis. T’agafo a coll i et trec del pati. Marxem plegades.

Potser no entendreu res, o potser sí. Qui sap si us hi sentireu identificats, o potser no.
Això és un escrit molt íntim i no ha estat fàcil de treure-ho. Llegiu-lo amb respecte i amor. Tots el mereixem.