Margarida Aritzeta és una escriptora nascuda a Valls el 1953. Ha estat professora de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) fins al setembre de 2018, ha participat en el col·lectiu literari Ofèlia Dracs, que va apostar per aprofundir en la literatura de gènere i ha obtingut el premi Víctor Català de contes i el Sant Joan de novel·la. Té una obra bastant extensa i diversa: novel·la, novel·la juvenil, novel·la negra, thriller…
En aquest cas, el llibre llegit al Club de Lectura ha estat una novel·la negra, “Els fils de l’aranya”. La protagonista de la trama és la inspectora Mina Fuster, que apareix en altres obres de l’autora, així com algun personatge més (en Kàputx, per exemple).
La trama de la novel·la sembla treta d’algun article de premsa en el que es parli d’algun cas de corrupció, d’aquells que tan acostumats estem a llegir (la mateixa autora reconeix haver-se inspirat en el cas Pegasus). Costa seguir l’embolic d’amiguismes, deslleialtats i estafes que es van produint, a on no saps qui és més dolent, i tot plegat embolcallat amb descripcions crues i força fastigoses. Subjectes corruptes i foscos, i policies una mica babaus omplen les pàgines del llibre, però sense aportar-nos massa ganes de seguir la trama, més aviat he tingut pressa per acabar de llegir i poder començar una novel·la nova. No m’he cregut els personatges, m’han semblat molt falsos.
Personalment, la part més atractiva ha estat que situa l’acció molt a prop de casa, a Tarragona, la Mussara, Cambrils, Reus… amb referències reals: esment a cançons i música, alguns personatges de carn i ossos i fets verídics… i aquesta barreja de ficció i realitat m’ha ajudat a empassar-me l’obra amb més facilitat.
A la trobada del Club l’opinió ha estat unànime, no ens ha semblat una gran novel·la.