Jo Nesbø és un escriptor i músic noruec nascut a Oslo el 1960. La seva obra més coneguda és la saga sobre les aventures de l’inspector Harry Hole, que pertany al gènere de novel·la policíaca, tot i que també ha començat una línia infantil/juvenil sobre el doctor Proctor (Doktor Proktor), un científic boig, inventor.

El 1997, la seva primera novel·la de la sèrie Hole, Flaggermusmannen, traduïda al català com El ratpenat, va ser guardonada amb el premi Riverton a la millor novel·la negra noruega i el premi Grassnøkkelen a la millor novel·la negra dels països nòrdics.

És aquest llibre el que, precisament, hem llegit al club de lectura.

Potser perquè no és el meu estil de literatura preferit, potser perquè últimament he llegit bastants llibres d’aquest gènere, El ratpenat m’ha semblat “més del mateix”.

Clàssica novel·la policíaca amb tots els ingredients: assassinats en sèrie; inspector peculiar i carismàtic i amb problemes d’alcoholisme; equip d’investigació amb els clàssics companys (“l’amic”, “l’informàtic”, “l’espavilat”, “el cap”…); noia bonica que comença una relació sentimental amb el protagonista; baralles i violència … Tot plegat salpebrat amb notes curioses sobre Austràlia, país on se situa l’acció de l’obra. Com és habitual al gènere, agafa força cap al final, quan s’acosta el desenllaç, però hi ha moments en què es fa pesada. Convé anar fent memòria dels personatges que van apareixent, per a poder seguir la trama amb comoditat.

Potser el que m’ha interessat més ha estat anar buscant informació dels llocs que anomenava, com si es tractés d’una guia turística, així com anar coneixent costums aborígens, llegendes i mites i altres anècdotes de les nostres antípodes.

Totalment censurable com es va tractar la població aborigen, com a la majoria de les colonitzacions que s’han fet al llarg de la història, provocant un elevat grau d’alcoholisme, i condemnable el fet que, ja fa uns anys, el govern tragués la custòdia dels fills a les mares aborígens que havien tingut descendència amb homes blancs.

Sense voler fer espòiler, interessant el concepte de “terra nullius” que feien servir els colonitzadors i que marcarà el desenllaç de la història.

Com les pel·lícules d’entreteniment, és un tipus de llibre que distreu, però que no omple. Crec que ha estat l’opinió més generalitzada a la trobada del club.