Recordem que els cromosomes són les estructures que contenen les molècules d’ADN que són el llibre d’instruccions dels éssers vius. El conjunt de les molècules d’ADN del nucli d’una cèl·lula s’anomena el genoma d’aquell individu o d’aquella espècie. De fet, no és una cosa nova la troballa i l’estudi de les seqüències de l’ADN d’éssers antics o extingits ja siguin humans com animals, plantes i patògens abastant un període temporal de més d’un milió d’anys.

El que és noticiable de la troballa publicada a la revista Nature del passat dia 11 de juliol d’enguany és que els cromosomes de mamut llanut (Mammuthus primigenius) han aparegut preservant la seva estructura tridimensional original tot i tenir una antiguitat de més de cinquanta mil anys, cosa que es tenia per impossible en mostres tan antigues. Fins ara totes les mostres de material genètic antic descobertes estaven fragmentades o en diferent estat de degradació, cosa que exigia un ulterior procés de reconstrucció més o menys complex. En aquest cas els cromosomes en perfecte estat s’han trobat en les cèl·lules relacionades amb la producció de pèl en la pell d’aquest animal.

Quina importància té el fet de recuperar l’estructura en tres dimensions dels cromosomes de les cèl·lules dels pèls? Doncs que es poden saber quines parts de l’ADN, quins gens en definitiva, estan actius, per exemple, per mantenir aquesta aparença que té el pèl de l’animal, de molts rínxols despentinats. Aquesta informació no s’obté si només coneixem la seqüència de l’ADN com fins ara.

El mamut es va trobar a la tundra siberiana segons l’article de la revista Cell on es descriuen els detalls de l’estudi, en el que estan involucrats científics de sis països diferents, entre els que n’hi ha de catalans, i dels més de cinquanta firmants de l’esmentat article destaquem el Dr. Marc A. Martí-Renom de la Universitat Pompeu Fabra entre altres institucions, ja que és un dels autors al que es poden enviar missatges per consultes.

L’estat de conservació dels cromosomes observat obeeix al procés de congelació peculiar que va anar acompanyat d’un procés d’assecatge. Aquest procés encara que infreqüent no és impossible com s’acaba de veure, per això no es poden descartar més troballes d’aquest tipus.

En un article d’aquesta secció datat el 2 de març de 2023 feia referència al desxifratge del genoma del dodo (Raphus cucullatus) que és un ocell extingit i el fet que això plantejava la possibilitat de “ressuscitar-lo”. En el cas d’ara el genoma del mamut ja era conegut, però s’ha millorat aquest coneixement i l’empresa Colossal Biosciences ens ha recordat la seva voluntat de crear un híbrid de mamut i elefant i reintroduir-lo al seu hàbitat natural. Una cosa com la que pretenia la pel·lícula Parc Juràssic fa més de trenta anys amb els dinosaures.