“I entre totes les frases que ell va plasmar i que altres han convertit en eficaços eslògans –de l’Ovidi Montllor a Obrint Pas, de Maria del Mar Bonet a Borja Penalba–, n’hi ha una que jo m’estime especialment i que vull recordar avui novament: Una pàtria lliure i lluminosa i alta.
I la vull recordar avui, el dia que el seu autor faria cent anys, perquè són quatre paraules, aquestes seues, que expliquen a la perfecció, com només ho pot fer un gran poeta, allò que jo vull i allò que tants de nosaltres estic segur que volem. Una pàtria, sí. Nostra. I lliure. Però una pàtria que siga lluminosa, que irradie felicitat, que escalfe la gent, que l’embolcalle com el sol de primavera. I que siga alta, altíssima: que vole amunt en l’elegància i en l’ambició, en l’aspiració i en l’afany. Una pàtria que els altres homes del planeta reconeguen i que els servesca també a ells, que els impulse, que els anime i que els ajude a entendre què són. Una pàtria universalment catalana, en definitiva, que no tinga cap més límit que el cel i l’eternitat”.

Vicent Partal, avui a Vilaweb