Recullo el llibre que llegirem aquest mes al Club de lectura: “Amb ulls americans”, de Carme Riera (o això em penso), però llegeixo la sinopsi de la contracoberta, i descobreixo que el llibre està escrit a partir d’uns apunts i notes d’un periodista americà, George Mac Gregor, que va venir a Barcelona a passar una temporada, i que l’autora li ha acabat de donar forma arran d’un favor que li ha demanat un amic seu, ja que l’autor real ha estat assassinat. L’assumpte es complica i promet.
Entenc doncs que serà una visió particular d’un americà sobre els catalans, i m’espero alguns tòpics, curiositats i tocs divertits. Tinc ganes de llegir com ens veuen els de fora.
Però em trobo amb una trama una mica esperpèntica, a vegades, quasi ridícula, on apareixen una sèrie de personatges estrafolaris i on tot plegat agafa un caire bastant rocambolesc.
Sí que és cert que podem trobar al·lusions divertides i és interessant mirar quins personatges polítics engalanaven el moment històric on se situa la trama (2004), i així imaginar-nos de qui pot estar parlant l’autor (tot i que alguns apareixen amb el seu nom real, n’hi ha d’altres que no), però en general, m’ha semblat una crònica un pèl grotesca, vodevilesca, fregant inclús la mala educació o el mal gust a l’hora de referir-se a segons quines coses, i que m’ha recordat una mica, salvant les distàncies, al personatge de Willt i les seves peripècies (llibre de Tom Sharpe) o a les aventures de l’extraterrestre Gurb (llibre d’Eduardo Mendoza). Tot sigui dit que van ser dues obres que em van agradar molt i vaig trobar molt divertides, i ara no és el cas.
A la trobada del club alguns components opinen que mai ha existit el tal George i que això ha estat un recurs literari de l’autora per a donar la seva visió particular i crítica sobre Catalunya i els catalans, gens positiva, per cert.
Aquest cop hi ha hagut unanimitat de criteris: el llibre no ens ha agradat.