Sóc gelós i mal pensat

guardo secrets a viva veu

acostumo a anar un pèl tard

sóc geperut i covard de mena

Tot sovint esquivo el sol,

em costa un xic fer cap al mar.

tinc pocs amics però bons

que em disculpen quan faig el pena

I les neures i els laments

i el poc enteniment

tos els mals costums

només arrels sota l’arena

Però l’Helena que amb un far

em dóna llum i tan alè

que si perdo la senyal i la paciència

i la gràcia se m’esmuny

Oh Helena

t’estimaré millor avui

I les gambes i els ensurts

dels telegrames traicioners

bombes fulminants

fruit d’una mala entesa

i els records inesborrats

d’altres vides que hem viscut

tots aquells estius

orgasmes que són història

i el jou que duc a sobre

on hi carrego la por

i totes aquestes cançons de merda

Però l’Helena que amb un far

em dóna llum i tan alè

que si perdo la senyal i la paciència

i la gràcia se m’esmuny

Oh Helena

t’estimaré millor avui

Sort en tinc de la mirada

amb la que veus el món venir

als teus ulls hi veig com

la pau emana

el camí que vam empendre

i ens ha dut avui aquí

és més antic

que aquest petit planeta

i tot allò que no ens hem dit

són miralls trencas

per tot el terra

Però tu Helena que amb un far

em dones llum i tan alè

que si perdo la senyal i la paciència

i la gràcia se m’esmuny

i et pico a la porta com un gos

que només depèn de tu

Oh Helena

t’estimaré millor avui