2014. Un any que commemorarà els cent anys de l'inici de la Primera Guerra Mundial que acabà creant una profunda reestructuració amb nous estats europeus: Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia. És el centenari, també, de la Mancomunitat de Catalunya que va posar els fonaments d’institucions culturals, científiques i acadèmiques vigents als nostres dies. Aquest any també es compliran els tres cents anys dels fets de l’onze de setembre de 1714: la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola i com aquesta victòria va provocar l’abolició de les institucions catalanes. Però no és l'única commemoració: es compleixen setanta-cinc anys de la fi de la Guerra Civil.

Avui és catorze de gener de 2014. Avui és un dia important. Avui és un dia simbòlic que ha escrit i protagonitzat la nostra història, tristament tacada de sang i impune. Avui fa setanta-cinc anys que l'exèrcit nacional entrava a Santa Coloma: les tropes italianes del general Gambara que comptava amb la Divisió Littorio. Era dissabte al migdia quan les tropes franquistes s'apoderaren de la nostra vila. Foren sis dies d'intensa lluita entre l'exèrcit republicà i el colpista que culminaren amb la victòria de l'exèrcit nacional i amb la retirada de les tropes republicanes camí a Igualada. Dies on la por s’endinsà a la pell de tots els qui visqueren aquells bombardeigs amb artilleria pesada i fins i tot, presenciats per l’aviació.

Els estralls d'aquell encontre sanguinari provocaren morts i també les conegudes represàlies. Però també feren canviar la identitat. La identitat és el conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa. I així succeí: el poble passà a dir-se Santa Coloma de Queralt, eliminant el vestigi republicà de Segarra de Gaià.

Però també s’imposà la identitat franquista als carrers republicans. Es canviaren totes les retolacions republicanes dels carrers colomins: la Plaça de Francesc Macià per Plaza del Generalísimo Franco,  (l’actual Plaça Major), el Carrer de la Llibertat per Calle 1º de Abril, el Passeig de la Muralla per Paseo de la Victoria, la Plaça Santiago Rusiñol per Plaza España (la Plaça del Portalet), el Carrer de Josep Niubó per Calle San José – és la única retolació creada en l’any 1939 que continua vigent, tot i que retolada en català -, el Carrer de Fermín Galán per Calle Mayor (el Carrer Major), el Carrer de García Hernández per Calle de José Antonio (el Carrer del Mig), el Carrer del Progrés per Calle Cervantes – tot i que, finalment, el nom no fou aprovat i es limità a traduir-lo al castellà -, el Carrer d’Anselm Clavé per Calle de la Merced (l’actual Carrer Nostra Senyora de la Mercè), el Carrer Estanislau Figueras per Calle Legionarios (l’actual Carrer Mare de Déu de la Montserrat), el Carrer de Nicolau Salmerón per Calle del Pilar,  el Carrer d’Emilio Castelar per Calle Primo de Rivera (l’actual Carrer de la Plana), el Carrer de Buenaventura Durruti per Calle Mártires (l’actual Raval dels Capellans),  Avinguda de la República per Avenida Calvo Sotelo (l’actual Raval de Cervera), el Carrer Àngel Guimerà per Avenida de Italia (l’actual Carretera de la Llacuna), la Carretera de Montblanch per Calle Sanjurjo, el Carrer de Jaume Carner per Calle General Mola (l’actual Carretera de Vallfogona) i la Plaça Pi i Margall per Plaza 14 de Enero (l’actual Plaça del Portal).















La retolació republicana de la plaça ja consta des del 29 de febrer de 1932: data en què l'Ajuntament aprova el plànol de Santa Coloma que es publica amb les Ordinacions Municipals de 1933. Es retolà amb el nom de Plaça de Pi i Margall, en honor a l'advocat, historiador i polític, nascut a Barcelona l'any 1824 i mort a Madrid, el 1901. Pi i Margall amb el seu ideari polític pro-socialista i federatiu va ser diputat a Corts i a la Primera República ocupà els càrrecs de ministre de Governació i President, durant trenta-vuit dies.

No va ser fins el vint-i-cinc de maig de 1939 que el Ple acorda canviar el nom de la plaça i així el Ministeri de Governació ho va autoritzar amb el que coneixem popularment com a Plaça del Portal per a Plaza 14 de Enero per homenatjar aquell dia: el dia que les tropes franquistes penetraren les entranyes de Santa Coloma de Queralt, o millor dit, de Segarra de Gaià. Ara, lluny queda aquell nom franquista imposat que recordava aquells dies de martiri i s’acabà canviant la retolació per la que coneixia tot el poble: Plaça del Portal. 

La plaça del Portal, primera meitat del segle XX

Foto de l'Arxiu del Ramon Orga

Lluís Solà i Padró, primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt. Afusellat pels franquistes a Tarragona el 20 d'octubre del 1939