"Si això és un home" de Primo Levi

Jordi Gras

Al Club de Lectura de Santa Coloma de Queralt hem llegit Si això és un home de Primo Levi, que és un escriptor italià d’origen jueu que va néixer l’any 1919 i va morir l’any 1987 a la ciutat de Torí. El que el va impulsar a l’escriptura va ser el seu pas com a deportat pel camp d’extermini d’Auschwitz on hi va passar els darrers 10 mesos abans de que el camp fos alliberat per l’exèrcit soviètic. Dels 650 jueus italians que van entrar al camp amb ell només 20 van sortir amb vida. Aquest llibre ha estat traduït a una quarantena de llengües, i se’n va fer una versió per la ràdio (RAI). Va visitar moltes escoles a Itàlia on explicava les seves vivències.

Si això és un home va ser publicada a Itàlia l’any 1947 i en principi va passar desapercebuda. Aquesta obra explica amb un llenguatge gens dramàtic el procés de despersonalització i extermini que patien els deportats. Se’ls privava de totes les seves pertinences i només tenien uns parracs per protegir-se del fred de Polònia, i un plat i una cullera per alimentar-se amb la sopa aigualida que constituïa la seva principal dieta. Aquestes escasses propietats s’havien de defensar contínuament ja que els robatoris eren constants. Levi va salvar la vida primer al ser detingut a Itàlia al confessar-se com a jueu fugitiu i no com a partisà que era. Això li hagués comportat la mort immediata. Després al camp d’extermini els seus coneixements de química van fer que els nazis li donessin feina a la fàbrica de cautxú local. Finalment davant de l’arribada imminent de l’exèrcit soviètic els Nazis van desallotjar el camp, amb excepció dels malats més greus. Levi va tenir la sort de patir un brot d’escarlatina que el va fer romandre al camp i així salvar la vida, ja que els que van ser obligats a desallotjar el camp majoritàriament varen morir degut a la duresa de la marxa i del clima.

Ens va semblar molt oportú l’apèndix del llibre on l’autor recull les preguntes més freqüents que rebia durant les seves conferències o actes divulgatius a les escoles i els hi dóna resposta. És un llibre que ens ha fet reflexionar i encara que explica uns fets passats, a molts ens han preocupat alguns símptomes que indiquen que la ideologia de la intolerància i l’ús polític de la violència tenen encara massa vigència avui.

Finalment, com a Club de Lectura no podem deixar de manifestar la nostra indignació amb el fet de que el Govern de Catalunya que vam elegir democràticament sigui a la presó o l’exili fugint de la persecució política. En conseqüència manifestem la nostra oposició a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern de l’Estat i cridem als colomins a fer de les votacions del 21-D la reafirmació del referèndum històric de l’1 d’Octubre.