Quan es feia la fira del congre a Santa Coloma de Queralt

Hi ha tres productes que eren omnipresents a la taula de la gent corrent a aquesta part del país:

Les arengades,

el bacallà,

i el congre.

Els pagesos, el dia que venien a mercat a Sta. Coloma, en compraven sempre.

El congre, però, no era tan estès com els altres, ja que a algunes famílies no els agradava i no en menjaven.

D’entrada sembla estrany que tenint bons productes com conills, gallines, porc i caça, es proveïssin d’aquests tres aliments, no sempre del gust de tothom. De fet, les arengades, el bacallà i el congre era menjar de pobres, el seu preu era molt baix, i tothom en podia comprar. Les arengades podien durar molt, ja que en algunes cases s’arribaven fins i tot a partir una arengada entre tres.

En canvi els conills, tant els de cria com els de caça, els pollastres i els ous, es pagaven bé, i així, el pagès quan anava al mercat, amb la diferència entre el que venia i el que comprava, estalviava una mica, i amb aquest diner podia aconseguir altres productes que no tenia com la sal o el sucre, alguna eina que li fes falta o bé unes espardenyes.

El congre era tan important, que Sta. Coloma tenia fins i tot una fira dedicada a la seva venda.

La fira es feia el primer dimecres de Quaresma, i durava dos dies. Així la gent tenia “vianda quaresmal destinada especialment pels divendres i dies magres de la Setmana Santa”.

Mossèn Segura, l’autor de la Història de Sta. Coloma de Queralt, escriu, a finals del segle XIX, un relat molt detallat sobre una d’aquestes fires del congre. L’escrit és molt interessant, descriu en primera persona tot el que veu, i també els petits detalls, com ara el gebre de primera hora del matí que ho emblanquina tot, i la boira que sorgeix quan el sol evapora la gebrada.

Els pagesos comencen a arribar a la vila:

“Tirallongues de pagesos dels pobles veïns, barrejats confosament amb llurs animals, venien cap a la vila pels tres únics camins que des del sofà divisava”.

Per veure-ho millor, se’n puja dalt al campanar, pujant els 200 esglaons. Quan és dalt, compara els colors que veu amb els que pintaria un pintor:

“no caldria que carregués de colors la paleta.

Blanc, més blanc, tot blanc per tot arreu: una tinta neutra per acusar els relleus, prou esfumats per la boirina, i una punta de blau per lo més alt del cel, puig en lo punt que toca a l’horitzó, lo cel és enterament blanc, anant decantant-se cap al blau a proporció que s’aparta de les muntanyes del darrer terme”.

Continua arribant gent de fora, els que venen de més lluny ja van arribar el dia anterior, entre la tarda i el vespre. Des del campanar veu:

•A la plaça del Portalet, dels Arbres con en diu ell, hi ha els carros buits i els ramats de porcs que han arribat de fora.
•A la plaça de l’església, s’hi venen plats i olles, i també la “pelleteria”.
•A la plaça Major, que ja està plena de gent, s’hi veuen les parades i tendes amb mil diversos articles.
•També veu des de dalt del campanar una part dels Arrabals, destinat al comerç de mules i rucs.
•I més enllà hi ha el lloc destinat als bous que ell no veu perquè les cases ho tapen.

Baixa del campanar per passejar-se per la vila i veure-ho tot de més a prop. El carrer Major està tan ple que no s’hi pot casi passar. I a banda i banda dels “antics i rònecs” porxos (tirats a terra ja fa molts anys), hi ha:

“sengles i espesses rengles de dones,

qui amb gallines, pollastres o conills a la mà, qui amb verdures o fruites d’hivern a la cistella o a terra, qui un munt de taronges o de pastanagues o de planter de ceba; allà una parada d’arengades, bacallà i congre”.

Com que el congre és l’estrella d’aquesta fira, totes les botigues en tenen, i a més, molts mercaders forasters han arribat portant congre de tota mena:

•“de blanc i fresc pels paladars més delicats,
•i de roig en tota l’escala de gradació fins arribar al negre pels pobres pagesos dels pobles veïns, que per passar-se’n i digerir tals aliments han de tenir paladar i pahidor com los voltors”.

Déu ni do el que diu mossèn Segura sobre aquest congre negre, que deuria ser tan dolent que arriba a comparar els paladars dels que el compren, que eren els pagesos més pobres, amb el dels voltors.

L’església reparteix les “butlles” als pagesos dels pobles veïns que aprofiten la fira per proveir-se’n. El rector i els vicaris tenen molta feina:

“en tallar butlles, en fer a cada una dues creus en manera de firma, i en cobrar-ne l’almoina destinada a determinades obres benèfiques”.

Amb les butlles que es compraven a l’església, no calia fer abstinència durant tota la Quaresma, només els divendres. Les butlles venien a ser un permís o una exempció que es comprava.

El centre de la fira: la plaça Major, on s’hi pot trobar de tot i on podem veure un munt d’oficis ja pràcticament desapareguts als nostres dies:

•“amb les parades dels marxants de teixits de cotó,
•allà els que venen mantes, tapaboques i altres articles de llana,
•en una filera: els ferreters de tall i d’obra, amb rengleres de ganivets, destrals, golfos, panys, frontises i demés ferreteria,
•en altra los courers amb ses caputxines, llumeneres i morters lluents com un or,
•en altres els torronaires d’Agramunt amb grosses piles de tauletes de torró d’avellana,
•ocupen bon espai los sabaters forasters amb ses perxes horitzontals escalonades i sostingudes per altres perxes verticals plenes totes de penjolls de sabates fines i grosseres, petites i grans, amb grossos claus i cuiro doble pels pagesos, i amb brodats fets sobre el llustrós xarol per al gent més fina;
•en altre, los calderers amb fileres de vermelles i florejades calderes, paelles i xocolateres d’aram;
•en altre, los llauners amb ses llanternes, escumadores i mil menuts articles de llauna;
•en altre, nombroses parades de variada quincalla, sempre voltades de nois i noies que devoren amb els ulls, l’un aquella gran trompeta ... l’altre aquell gros cavall de cartró ... que camina damunt d’una post amb quatre rodes.
•Lo corder, l’espardenyer, lo gorraire, l’escloper, lo drapaire, lo xerraire dentista muntat en son carro ... ”.

I després passa a parlar de la venda de les mules i dels rucs als Arrabals, amb els animals amorrats a les parets de les cases; i del paper dels gitanos, que el que fan no és altre cosa que enredar, de mil maneres diferents, als pagesos, venent-los animals que no estan en bones condicions. Explica mossèn Segura que això li han explicat els ramblers de la vila que coneixen molt bé els gitanos i les seves trampes, perquè se’ls troben a totes les fires de Catalunya. Els gitanos, segons mossèn Segura son els primers a arribar a les fires i els últims en marxar-ne, ja que no tenen altre feina. Arriben ja uns dies abans amb els carros i tota la família. Comenta mossèn Segura:

“Plau-me veure als joves gitanos cavalcant llurs bèsties, clavats a les anques, inclinant lo test cos endarrera y esperonant-les amb los talons anant i venint d’abeurar a la font”.

Explica mossèn Segura que no tots els gitanos enganyen quan venen els animals, perquè hi ha el Cisquet de Valls, ric gitano de Valls, sempre voltat amb la seva nombrosa colla de fills, i amb les seves bones mules, semblant ben bé un antic patriarca.

Ell, alguns muntanyesos i els ramblers de la vila no tenen els seus animals fora a l’aire lliure, “sinó en bones quadres fetes expresses. En les quadres és casi tot genero del “Poitu” i del “Piamont”, i lo més escollit del país nostre”.

A la fira hi venen els pagesos de setze o vint pobles del voltant de Sta. Coloma. I als pobles tan sols hi queden els vells i les criatures, perquè com diu mossèn Segura, quin home no té alguna cosa per vendre o bé per comprar? I si no, li convé saber els preus, i sobretot és per ells un dia de festa i un dia on poden menjar molt millor del que acostumen a fer, i fins i tot poden prendre cafè! I les dones: compren les arengades, el bacallà i el congre, com no! I el que faci falta per la cuina o per sorgir la roba. I les noies s’han de veure amb els seus xicots, “tant temps que fa que no els han vist. Jo les he vist arribar a la vila, fresques, més roges que de costum per lo tros de camí que han fet a peu, amb lo delit de la joventut avivat encara per l’esperança , per la certesa de veure el seu estimat, l’alegria els vessa per la cara riallera. Ningú disfruta com elles. I encara no fos Quaresma! Los casinos organitzen un ball expressament pels forasters, totes les fires. Avui no podran fer més que veure’s i fer petar una llarga xerrada, i donar-se cita per al primera festa major de qualsevol poble veí ”.

Les fires i les festes majors eren pràcticament la única oportunitat que tenia el jovent del pobles veïns i de més enllà de poder-se conèixer i poder establir relacions.

És a mitja tarda, segons explica mossèn Segura, quan les dones de la vila surten un cop enllestida la feina de la casa. Es muden, i recorren amb les amigues la fira, acabant a la plaça Major, i les mares també hi fan cap amb la canalla que es deleixen mirant les joguines, i les mares acaben comprant el típic torró d’Agramunt, “sense els quals no seria fira complerta”.

El segon dia de fira és igual que el primer, però amb menys gent.

“ A la tarda, tots los firaires pleguen ses taules, embalen son género i es disposen a la marxa.

A l’endemà, queda la vila amb la quietud de costum”.

Menjar congre per quaresma, ve ja de molt antic. És uns peix que es poc assecar i per tant dura molt. Se sap que es menjava a l’edat mitjana. En el llibre de Sent Soví, del segle XIV, s’hi explica com es fa el congre sec. El llibre de Sent Soví és d’origen català, tres explicacions justifiquen aquest fet, les trobem explicades en la introducció de la publicació de l’Editorial Barcino del 2003:

•pels ingredients que es fan servir,
•pels plats que s’hi descriuen, els quals concorden amb els esmentats en la història catalana de l’època,
•i pel llenguatge, net d’estrangerismes, tant de lèxic com de construcció.

Val la pena d’especificar-ho ja que s’ha arribat a publicar amb aquest títol: “El primer recetario medieval de la cocina española”.

A Sta. Coloma de Queralt, el congre encara es menja en moltes llars i l’escudella de congre és un plat de referència a la vila.

Foto: Una parada de venda de congre al mercat de Santa Coloma. Autor: Josep Domingo Riambau.

Font: Arxiu Ramon Orga.

http://www.ramonorga.com/arxiu/02/arles_gallery/imagepages/image49.html

"Antics i rònecs porxos..." Carrer Major de Santa Coloma. Autor: Josep Domingo Riambau

Foto de l'Arxiu Ramon Orga.

http://www.ramonorga.com/arxiu/01/arles_gallery/imagepages/image66.html

Peça de congre a "Ca La Regina". Plaça Major de Santa Coloma.

Hivern 2014