Si et dius Anglès,
ets de Vallespinosa
dimarts 15 de novembre de 2016
MONTSE RUMBAU
MONTSE RUMBAU
Documents de l’Arxiu Diocesà de Tarragona.
Foto: Vallespinosa-Principis segle XX. Postals A:T:V:
Foto: El camí que va des de Vallespinosa a Saumella des de dalt les pedres del Magí,
A Vallespinosa, el poble que ha viscut sempre amagat en un revolt i envoltat d’un paratge boscós i solitari, els Anglès, han sigut, durant segles, omnipresents.
Se’ls troba ja cap a mitjans del segle XVI: Pere Anglès, Llorenç Anglès, Magí Anglès ... i segurament ja hi eren molt abans, però no hi ha documents més antics.
Del 1600 fins a mitjans d’aquest segle, tenim: el Pere Anglès de la Casa Nova, el Pere Anglès del Racó, el Joan Anglès del Portalet, el Magí, el Joan, l’Antoni, el Pau, el Llorenç, l’Andreu ... El Llorenç consta aquests anys com a batlle del poble.
Mirant la documentació de Vallespinosa des de la meitat del segle XVII fins a finals de segle, el poble havia d’estar ple de canalla de totes les edats amb el cognom Anglès, corrent pels estrets carrers i per la plaça i ajudant a la família en els treballs de casa i del camp. 28 nens dels Anglès entre 1661 i 1688. Sense comptar els nens de les altres famílies del poble, moltes d’elles també tan nombroses com la majoria dels Anglès. No sabem però els que es van morir.
Entre aquestes dates que hem dit, hi ha nou famílies que es diuen Anglès:
El Joan Anglès, dit del Racó, i la Maria, tenen 6 fills, entre 1661 i 1674
El Joan Anglès del Portalet i l’Elisabet: 9 fills, entre 1662 i 1683
El Magí Anglès i la Caterina: 11 fills, entre 1663 i 1688.
l’Antoni Anglès i la Susana: un nen: el Damià, el 1663. En els documents consta que morí quatre anys més tard.
El Pere Anglès, menor, dit de la casa Nova, i la Magdalena: una nena: la Marta, el 1664.
El Francesc Anglès, major, dit del Portalet, i la Magdalena: 8 fills, entre el 1676 i el 1699.
El Vicenç Anglès, menor: 6 fills amb la Paula, i tres amb la Maria, o sigui: 9 fills, entre el 1679 i el 1698.
El Josep Anglès: 4 fills, un amb la Magdalena i tres amb la Maria, entre 1688 i 1698.
El Sebastià Anglès i la Francesca: 3 fills, entre el 1689 i el 1694.
Déu n’hi do, els Anglès que hi havia a Vallespinosa.
A Sta. Coloma, els que es diuen Anglès de cognom, o Inglès, vénen tots de Vallespinosa. És el pare, o l’avi o el besavi, el que en va marxar, i es van instal·lar a Sta. Coloma.
Els Anglès actuals de Vallespinosa
No fa molt, Josep Anglès de cal Racó vivia en una de les cases que donen a la plaça, al mateix lloc on vivia el seu avantpassat Joan Anglès dit del Racó, que entre 1661 i 1674 va tenir 6 fills. El Josep explicava coses del poble, era molt afable, un home encantador, ara ja no hi és, però el seu nét, el Xavier, continua a Vallespinosa, té abelles i es dedica a la producció d’una mel de magnífica qualitat, anomenada de Cal Racó, continuant la tradició de la família, ja que, com explicava l’avi, d’abelles sempre n’havien tingut. I la néta, la Noelia, viu a prop de Vallespinosa, en un mas de Sta. Perpètua, no vol marxar d’aquestes terres, la reté un sentiment molt fort i el record sempre viu de l’avi.
En Francesc Anglès també viu a Vallespionosa, és una persona amb un munt de vivències i experiències interessants que ha anat acumulant al llarg dels anys, i amb els seus records de quan era petit i jovenet, i anava a casa de l’avi a passar els estius. El Francesc és un reconegut metge, ara ja retirat, i un gran artista. A Vallespinosa viu a cal Clarassó, on hi té el taller i una biblioteca d’art molt interessant. Són seves l’escultura dels castellers que hi ha a la Rambla Nova de Tarragona i la Cobla, que està a l’Escala, les dues amb figures de mida real. El Francesc se sent molt arrelat al poble, sap que allà és casa seva, i que aquesta terra ha sigut des de sempre la dels seus avantpassats. De quina d’aquelles parelles del 1600 ve el Francesc? Aneu a saber, amb tantes com n’hi havia.
Fins als anys 60 del segle XX, els Anglès vivien en cinc cases:
A cal Racó, a cal Llorenç, a cal Pelegrí, a cal Isidret, a ca la Paua i a cal Miquel, aquestes dues últimes, a les Eres.
Foto: Vallespinosa, al fons: les cases de les Eres i el camí del cementiri.
Quan va arribar el primer Anglès a Vallespinosa?
Sabem que el 1177, pocs anys després que Lleida i Tortosa s’aguéssin reconquerit als sarraïns, apareixen en un document, un Joan Anglès i un Gilabert Anglès, juntament amb Pere Galec, Guerau Gasc i Bertran Bulgar. Pocs anys més tard, en un altre document hi surten aquests mateixos i uns quants més, entre aquests, un Teobalt Anglès, junt amb A. de Narbona, Bertran de Tolosa, Guerau de Salvinyac, Pere-Guillem Aragonès i Esteve de Biterris. (Cristià Cortés. “Alguns cognoms catalans procedents de noms de persona poc usuals o inexistents a Catalunya”. P. 66)
Sembla que la conquesta d’aquests territoris anomenats Catalunya Nova, va despertar l’instint d’aventura i de cobdícia de moltes persones de terres ben llunyanes, que venien a lluitar contra els sarraïns i a buscar fortuna, alguns amb grups, altres a nivell individual o familiar.
Els Anglès de Vallespinosa potser vénen d’algun d’aquests aventurers del segle XII, o potser d’algun altre aventurer que va arribar a l’edat mitjana, com aquest del segle XIII:
A Sta. Coloma, el 1298, hi havia un anglès que buscava el “secret de fer or, bo i veritable”. Per això s’estava a casa d’en Pere Çavit, on menja i beu, al qual pagarà tan bon punt trobi el “secret”:
“Jo, Joan Ingles (Anglicus) escribent, dec a vós, P. Zavit de Sta. Coloma 30 sous (...) per raó de menjar i beure, los quals prometo pagar-vos quan me done guany lo secret de fer or, y si per cas l’or no fós bo y veritable, resto obligat a pagar-vos del primer guany que fassa, y si no pago vos prometo quedar-me jo mateix en penyora en la vila de Tarragona, d’ahont no sortiré ni ab los meus peus ni ab los de altres sens vostra llicencia.” (any 1298. Testimonis Jaume Ferrer y Jaume Cirera y Roqueta clergue.)
(J. Segura: Aplech de documents curiosos i inèdits fahents per la història de les Costums de Catalunya. Jocs Florals de Barcelona, 1885. P.276)
Què feia aquest anglès a Sta. Coloma? Es tracta d’un vividor, o realment buscava el secret de fer or? No ho sabem, potser ni els del seu temps ho sabien, vista la bona fe del tal Pere Çavit. Però tenim davant nostre un exemple del mite de l’alquimista de l’Edat Mitjana del qual tant hem sentit a parlar, homes que creien que era possible trobar la fórmula secreta i màgica de fabricar or.
Qui sap si aquest anglès alquimista, o simplement un vividor, es va enamorar d’una noia de Vallespinosa i s’hi va quedar a viure.
Foto: Mas Vilà, de Vallespinosa, la família Ferrando-Ferran als anys 40.
Altres cognoms de Vallespinosa que han arribat fins a mitjans del segle XX
A part del cognom Anglès, hi ha altres cognoms a Vallespinosa que ja trobem el 1600 i que han continuat fins als nostres dies.
Els Forné
A mitjans del segle XVI, i el segle XVII, hi havia els Forner, els Forné, i els Fornés.
La Teresa Forné viu a Sta. Coloma, però va viure fins que es va casar a Vallespinosa, i el seu germà, que era l’hereu, encara hi viu, i la filla de l’hereu, també, en una casa de les Eres. Fins als anys 50, vivien en una de les cases de les de dalt, una casa gran que encara existeix avui dia.
La família de la Teresa Forné, potser vénen del Jaume i la Isabel que van tenir quatre fills entre 1689 i 1697. Encara que potser tots els Forner eren els mateixos, i en algun moment o altre, els que anotaven els noms treien la “r”, i en algun altre moment li posaven, o afegien una “s”.
Els Prunera
Els Prunera també hi eren a Vallespinosa a mitjans del segle XVI: el Damià, el Joan ... I entre 1600 i 1652: el Joan, el Vicenç, la Madrona, l’Àngela, el Jaume, el Pere ...
L’Antoni Prunera i l’Esperança, entre 1662 i 1683, van tenir 10 fills, per les mateixes dates que les tres parelles dels Anglès en sumaven 28. Si als 28 nens dels Anglès els hi sumem els 5 dels Forner-Forné, i els 10 dels Prunera, ja en tenim 43.
Fins als anys 60 del segle XX, hi havia a Vallespinosa cal Prunera, on hi vivien els Prunera, però en les reformes d’aquests últims anys, cal Prunera i una altra que hi havia al costat les van ensorrar per fer-hi el local social.
Els Cristià
D’on ve aquest cognom? Podria ser que vingués d’un esclau convertit. D’esclaus, n’hi havia molts al segle XIII, pràcticament tots sarraïns, i també als segles XIV i XV, en aquests segles però, ja no només eren sarraïns, sinó també n’hi havia de turcs, tàrtars, grecs, bosnians i fins i tot russos, aquests els anomenaven “els del país dels rossos”. I no hem de pensar que només en tenien els rics, sinó també molts artesans, pagesos, capellans i ordres religioses, sobretot els segles XIII i XIV. Agafar el nom de Cristià, potser era una manera d’afirmar que la conversió era tan verdadera que fins i tot n’agafaven el nom.
Entre 1664 i 1682, el Miquel Cristià i la Maria van tenir 5 fills. (Si aquests cinc els sumem els 53 nens dels Anglès, dels Forner-Forné, i dels Prunera, sumen 58).
Als anys 60, a cal Cristià ja no hi vivia ningú amb aquest cognom, hi vivien els Sogues, i els Cristià vivien a Cal Mateu.
Els Mateu
El Jaume Mateu, menor, i la Maria, van tenir 9 fills entre 1677 i 1699.
Els Mateu també van ser a Vallespinosa fins als anys 60 del segle XX. Però no a cal Mateu, on hi vivien els Cristià, sinó a cal Pubill, dit també ca la Casilda.
De fet, veiem que ningú estava a la casa que li tocava pel seu cognom, excepte els Prunera!
Els Miret
L’Isidro Miret i la Maria vivien al castell de Vallespinosa, portaven els horts que depenien del castell? O potser feien de criats? Devien venir de Vallverd, perquè els que fan de padrins dels fills de l’Isidro Miret, i d’altres fills d’altres parelles del poble, tots són Miret i consten que són de Vallverd.
Els Solé
Els Solé també hi eren al segle XVII i també a mitjans del XX, vivint a la casa que hi ha a la dreta, fent cantonada al carrer que puja, quan entres a la plaça.
Els Vilar
Presents al segle XVII i també al XX, en una casa de les Eres.
Els Sogues
El Pere Sogues treballava probablement a Vallespinosa, però els seus pares, i potser ell també, eren del bisbat de Comenge, o sigui del sud de França. El 1634, el Pere es va casar amb la Magdalena Traver, que sí era de Vallespinosa.
A mitjans del segle XX, hi havia Sogues en més d’una casa: a cal Sogues, a cal Cristià, a cal Cerit i a cal Sebastiaró.
Va ser aquest Pere occità el primer Sogues de tots els que hi van haver a Vallespinosa al llarg dels segles fins arribar a mitjans del segle XX?
Els cognoms que hi són al segle XVII però ja no a mitjans del segle XX.
Rosanes, Andreu, Coca, Alias, Martí, Montins, Clarasó, Miret, Traver, Gastó (occità), Tortosa, Potje, Marsal.
El segle XVII apareixen els Rosanés, i a mitjans del segle XX els Rosinés, segurament devien ser els mateixos, i en algun moment els hi devien escriure el nom diferent.
El poble de Saumella
Hi havia entre Vallespinosa i Saumella molta relació. Saumella o Selmella, més avall de Sta. Perpètua de Gaià i de Querol, al cantó dret del Gaià, era un petit poble que tenia una dotzena de cases, un castell i una església romànica. El castell està al capdamunt del turó rocós, entremig de grans roques, i més avall, s’hi poden veure les restes de les antigues cases i de l’església. Avui dia està totalment deshabitat i enrunat.
L’accés al poble no és gens fàcil, i segurament per això, els veïns van acabar marxant.
Hi ha un camí rural que surt de Vallespinosa i passa per Saumella, Saborella i arriba al Pont d’Armentera. Alguns pagesos de Vallespinosa tenien, i encara tenen, boscos i terra pels voltants d’aquest camí, per tant hi passaven sovint, i devien tenir com a veïns, pagesos de Saumella que tenien les seves terres a tocar a les dels veïns de Vallespinosa. Els padrins dels fills d’algunes parelles de Vallespinosa, (que surten en els documents de naixements del 1600-1699), són de Saumella, com alguns dels Anglès, els Sogues i els Alias, el que fa suposar que potser les dones amb qui es van casar eren de Saumella.
Pere Bages, rector de Vallespinosa, consta, el 1641, que també es fa càrrec de l’església de Saumella.
Foto: Vallespinosa, la Plaça, actualment.
Els francesos
L’arribada d’occitans, sobretot el segle XVI i XVII, a Catalunya és ben coneguda. En vam trobar molts entre començaments i mitjans del XVII a St. Magí: en l’escrit: “200 pobres, coques, enterraments i un caçador de bruixes a St. Magí”.
També a Vallespinosa n’hem trobat:
I es casen amb filles dels Clarasó, dels Fornés, dels Andreu, dels Mateu, dels Prunera i dels Traver.
Tres germanes Clarasó:
La Caterina, amb Pere Gastó, “fadrí del Regne de França”, el 1602.
La Gerònima, amb en Pere Gibert “estranger”, el 1611.
Un any més tard, la Coloma, que s’havia casat a Saumella i havia quedat viuda, es va casar amb Bartomeu Porta que consta com a “estranger”.
Dues germanes Fornés:
La Magdalena amb en Francisco Domanjó el 1613, i la Caterina amb en Domingo Pena (cognom
que no és clar), el 1624.
Una generació més tard:
Es casen tres filles d’en Pere Gastó i la Caterina Clarassó, una d’elles també amb un francès, com la seva mare: La Marta Gastó amb el Joan Llorenç, els seus pares també són del regne de França.-1632-
El 1640, una altra Clarassó, la Magdalena, amb un altre francès, en Domingo Porta, els pares del qual consten del bisbat de Tarba, “Regne de França”.
Del bisbat de Tarba, n’hi ha uns quants més:
Domingo Vinyes, es casa amb la Tecla Mateu -1635-
Un altre Domingo Vinyes, es casa amb la Caterina Andreu -1640-
I també Joan Porta, amb la Madrona Prunera -1640-
En Pere Sogues, del bisbat de Comenge, es casa amb la Magdalena Traver, el 1634, com ja hem comentat més amunt.
11 nois que provenen del “Regne de França”, que es casen amb noies de Vallespinosa entre 1602 i 1640. Déu n’hi do.
La vida al poble
Els Anglès, els Prunera, els Mateu, els Andreu, els Cristià ... tots pagesos, carregats de fills la majoria, i vivint amb totes les dificultats d’aquell temps, amb el perill de les epidèmies sempre present, amb la mortalitat infantil que feia estralls, amb sequeres que malbarataven la collita, amb el senyor del castell exigint sempre el que havia decidit que li corresponia, o més i tot, amb l’església que feia el mateix ... Alegries i misèries en el petit poble on tots eren coneguts i parents, on hi havia naixements i casaments, on celebraven les festes tots junts, on integraven als occitans que es casaven amb les noies del poble, on el treball ocupava tant de temps que potser ja no en quedava per les carícies i atencions als més petits, que s’havien d’espavilar anant al darrere dels més grans que baixaven al riu a banyar-se, a jugar, a empaitar-se, a tirar-se rocs, i les nenes a rentar i anar a buscar aigua a la font, o llenya al bosc, o herba pels animals ... els animals que hi havia a totes les cases ... el te de roca i altres herbes que ho curaven tot ... fortor de cossos que no es renten, robes senzilles i apedaçades, espardenyes velles, fred, molt, molt fred, les nevades, glaçades i les portes i finestres que no ajustaven mai bé ... crits, rialles, converses, anhels, baralles, cansament, enamoraments, odis ... Vallespinosa: un món ple de vida.
Foto: Un racó de Vallespinosa,