Parlant de les Obagues del Corb al castell de Ciutadilla
Dijous 30 d’agost, es parla de les Obagues del Corb a Ciutadilla, organitzat per l’Associació de la Vall del Corb. Qui parla és en Joan Teruel.
El Joan Teruel resumeix els 40 anys que fa que viu i treballa a la zona, primer a Savallà i després a Plans de Ferran. 40 anys dedicats a la natura, als boscos, a les plantes, i també als animals. I sobretot intentant donar a conèixer aquest espai peculiar i únic que són les Obagues del Corb. Un espai petit, on s’hi dóna un munt d’espècies de flora, destacant la Melampyrum cristatum, una planta que només es troba a la Sibèria i en alguns llocs d’Europa, i a casa nostra n’hi havia el 1909-1914 a la Vall de Ribes, i també a les Obagues, però tan sols un nombre molt petit, unes 20 unitats. Les de la Vall de Ribes van acabar per desaparèixer.
La raó de trobar aquestes diverses d’espècies, 700 plantes catalogades, i 22 espècies d’orquídies, a part de la Melampyrum que és un fet molt excepcional que s’hagi establert en aquesta zona, és que el bosc on es troben és un bosc que no s’ha tocat des de fa 139 anys, o sigui des del 1879. Per tant hi ha anat creixent la vegetació sense que ningú la pogués controlar ni malmetre. Aquest bosc és del comú de Savallà, i amb els anys, els propietaris que eren els veïns del poble s’han anat multiplicant amb els fills, els néts i els besnéts de tots ells. El bosc està ara molt malament perquè hi ha molts arbres caiguts de les ventades i nevades d’aquests últims anys.
Aquesta zona està protegida per la Llei 12/1985 d’espais naturals, forma art d’un espai d’interès natural i les seves espècies estan especialment protegides, sobretot la Melampyrum per al qual es va crear aquest PEIN. Amb la Xarxa Natura 2000, es va ampliar la zona de protecció. La zona però més interessant i que cal protegir són les Obagues del Corb.
Però de fet, hi ha poca gent que coneix aquesta riquesa que tenim tan a prop i l’únic espai protegit que tenim. Potser ni els mateixos alcaldes dels pobles més pròxims, s’adonen del valor d’aquest espai. I que potenciant-lo, netejant-lo, sense malmetre el sotabosc, i fent-ne propaganda, podria atraure un turisme interessat en la natura i en espais que es distingeixen per les seves peculiaritats botàniques. Aquest turisme, conscienciat en el medi ambient i en la conveniència dels espais protegits, és cada vegada és més nombrós. La potenciació d’aquest espai de les Obagues, podria representar també la possibilitat de crear llocs de treball per la seva gestió.
Segons explica el Joan Teruel, la Generalitat no s’hi ha interessat molt al·legant que les Obagues és un espai massa petit, i es dediquen a espais més amplis com el Montseny, els Pirineus, i altres. Un altre problema de les Obagues és que està en un terreny privat, i potser ni els amos, els fills, néts i besnéts dels veïns de Savallà, no saben ni que el bosc està protegit, ni que el seu bosc és un petit tresor pels botànics i per les persones interessades en el medi-ambient.
La Melampyrum ha anat estenent-se a les Obagues d’una manera espectacular. El 1996, es van començar a obrir corriols per la becada, una au que migra a l’hivern des de les zones nord de Rússia fins a Espanya, Itàlia i el Marroc. A Savallà es van obrir 20 km per dins del bosc. El 1997, ja van aparèixer 100 unitats de Melampyrum, i l’any següent ja n’hi havia 6.000. El 2010, ja n’hi havia 2 milions de plantes. Sembla que seria la llum que entra al bosc a l’haver fet els corriols el que l’ha fet créixer tant, i se sap que són les formigues les que transporten les llavors d’aquesta planta. Hi ha un fet que diferència la Melampyrum de la Sibèria de la de les Obagues, i és que a la Sibèria, la planta necessita el roure de fulla gran, mentre que a les Obagues està prop del roure de fulla petita, pel que es pot dir que la planta va canviant i evolucionant adaptant-se a l’hàbitat on es troba.
El Joan Teruel, després d’haver fet diversos treballs amb la Universitat de Barcelona, d’haver transmès en l’àmbit internacional el valor d’aquest espai, i de portar a moltíssims especialistes d’Europa i d’altres llocs del món, a visitar les Obagues del Corb mostrant la diversitat d’espècies botàniques que hi ha, sobretot la Melampyrum, es retira, una mica cansat que ningú del territori ho valori, ho protegeixi, ho respecti.
Fa poc hi van passar pel mig de les Obagues més de 200 bicicletes, una barbaritat, potser sí que no van malmetre molta cosa, perquè anaven passant pel caminet, però no caldria, amb la quantitat de camins rurals que hi ha per aquesta zona, era necessari passar pel mig de les Obagues? No calia, no? Les Obagues és per a tothom, diuen, sí, però anant a peu, observant les plantes, valorant i apreciant aquest espai que segons tots els especialistes en botànica és tan singular i peculiar. I com que és un espai petit, encara cal protegir-lo més.
Què fer per intentar preservar aquest espai?
Potser primer de tot caldria una trobada entre els alcaldes de la zona, un responsable de la Generalitat d’espais protegits, i algun professor de la Universitat que han portat a terme diversos estudis de les Obagues. I partir d’aquí anar prenent decisions.
Montse Rumbau
