De les Piles estant

Una secció a càrrec de Josep Ballabriga Clarasó. Una altra mirada des de Les Piles, a la Baixa Segarra.

SANT MIQUEL: UNA HISTÒRIA, UN POEMA I UNES PREGÀRIES.

foto: tribus de la segarra SANT MIQUEL: UNA HISTÒRIA, UN POEMA I UNES PREGÀRIES. La Serra del Montclar forma part de la Serralada Prelitoral i el seu punt culminant és Sant Miquel, que s’aixeca fins als 946 metres d’altitud al municipi de Pontils. Aquesta serra fa de divisòria entre les aigües del Gaià i del

L’ ENERGIA TÒXICA DELS MOLINS DE VENT

foto:Això és un fotomuntatge fruit d’un malson que va tenir l’editor d’aquest web L’ ENERGIA TÒXICA DELS MOLINS DE VENT Aquest escrit sobre els molins va sorgir a raó d’haver llegit l’article “El llegir i l’escriure”, que Josep M Carreras publicà el 6-5-2020 a Tribus de la Segarra. Jo, el vaig contestar i li vaig

TERCERA PART ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727

foto: ACBS0057F01 086-05 Santa Coloma de Queralt. Hospital – 1912 Josep Salvany i Blanch TERCERA PART ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727 En aquesta tercera part repassarem els estrangers que es van casar a Santa Coloma des de l’any 1693 fins el 1724. 1693 Antoni Dossaran, vdo. calderer francés,

SAFRANADES

foto: flor de safrà. turisme-la-segarra.blogspot.com SAFRANADES Fer una safranada, anar al safrà o fer safrà, són locucions més o menys sinònimes o equiparables segons el dir dels lingüistes a “fer campana”, “fer piles”, “fer fotja”,  etc. Fer safrà, vol dir doncs: Fer una curta escapada de casa teva, o simplement faltar a l’escola. Hi ha

PARLAR AMB LA I. LA VERDADERA HISTÒRIA DEL XIPELLA II PART

foto: Les Piles PARLAR AMB LA I LA VERDADERA HISTÒRIA DEL XIPELLA, II PART Diuin que parlem molt amb la i. Sí això és el que deien els espilencs quan algú de fora els feia notar aquest tret característic de la seva parla. De fet a l’Alt Gaià tothom hi parlava d’aquesta manera, i per

LA VERDADERA HISTÒRIA DEL XIPELLA

foto: J. Ballabriga Clarasó LA VERDADERA HISTÒRIA DEL XIPELLA La paraula xipella es recollí molt tardanament als diccionaris (1), i hi entrà amb dues accepcions de significats ben diferents. Per una banda, xipella al·ludeix a un parlar peculiar, la característica principal del qual és la pronúncia en i de la e àtona final. Els que