Observacions

Si us hi fixeu, gairebé no hi ha cap accent en els noms ni en els cognoms en els individus que surten a les llistes dels oficis. Els preveres encarregats dels registres parroquials se’ls estalviaven. També escrivien els cognoms amb poca cura, per exemple en una mateixa família podem trobar Farré, Farrer, Ferre, Ferrer i així en moltes altres ocasions.

Igualment, us haureu adonat, que les dones generalment no tenien cap ofici, o almenys no ens consta, tret d’alguns casos, com veurem, ja en devien tenir prou en cuidar de la canalla, i la casa, rentar, cuinar i ajudar al marit en el seu ofici, si era pagès posem per cas, eixarcolava, si era tintorer tenyia, si era teixidor, teixia…

Només hem trobat dues llevadores, dues tintoreres, una hortellana i una calcetera.

Santa Coloma era una vila eminentment pagesa, hem comptat fins a 184 pagesos.

Al seu darrere hi anaven els paraires: 94

Seguien els sabaters: 24, els mercaders: 23, teixidors: 21, sastres: 18, ferrers: 17, tintorers: 14, mestres de cases: 13, fusters 13, etc.

També hem observat que els cognoms es repetien en un mateix ofici, i això ens indica que les famílies encara practicaven els oficis que tradicionalment havien fet els seus pares i els seus avis.

I parlant de cognoms… hem vist que molts d’ells encara estan ben vius a la vila. Com els Pomés, Clarasó, Sanou, Anglès, Rius, Riba, Vallbona, Roset, Mestre, Mas, Balcells, Franquesa, Martí, Trullols, Marimón, Mullerat, Padró, Farré, Sendra, Nogués, Albareda, Mulet, Oronias, Briansó, Querol, Queraltó i molts altres.

Si bé Santa Coloma, com ja hem dit, era una vila principalment agrícola, en un segon lloc ben destacat hi quedaria el ram tèxtil. Si més no fixem-nos en la quantitat de paraires, retorcedors, abaixadors, teixidors, tintorers… i un cop acabada la peça de tela, encara hi havia els botiguers de draps i teles, els sastres, els calceters, el barreter i el caputxer. Alguns d’aquests oficis, com el de paraire, tintorer, blanquer i aluder necessitaven una bona quantitat d’aigua a l’hora de rentar la llana o tenyir -la o a l’hora d’adobar les pells els blanquers. (els blanquers devien estar instal·lats lluny de la vila, ja que el procés d’adobatge de les pells produeix molta pudor). Per tal d’exercir la seva professió (paraires, tintorers i blanquers), calia que se situessin a les ribes del Gaià. Aquest riu també era indispensable per accionar els molins fariners, drapers i polvorers que hi havia al seu costat.

Si heu resseguit la llista d’oficis amb atenció, us haureu adonat que la família Queralt estava molt ben servida.

El Sr. Comte tenia un majordom, un secretari, un coch (cuiner) i tres criats. També hi havia un individu al seu seguici que n’hi deien “el Nano del Sr. Comte”, que no sabem ben bé quina funció tenia.

Per la seva banda la Sra. Comtessa, disposava d’un procurador, una cambrera i tres criades.

Generalment, les tendes, botigues i tallers estaven situades a la planta baixa a peu de carrer, mentre que l’habitatge era al primer pis.

És molt possible que tant la Plaça, com el carrer Major, el del Mig i el dels Marxants estesin atapeïts d’obradors, un al costat de l’altre.

No sé si us haureu fixat en el cognom Sivillà que hi surt unes tres vegades. Era una família de sabaters occitans que possiblement estava emparentada amb el prestigiós prevere Magí Sivillà que en un primer moment va ser beneficiat de la parròquia i després de la capella de sant Joan situada al castell dels comtes. Molt aviat se’n anà de Santa Coloma i acabà implicant-se en el desenvolupament de la guerra de 1640. Fou ambaixador de la Generalitat a la Cort francesa i va escriure una extensa crònica de tots els esdeveniments que va viure.