Josep Pla (1897-1981) va ser segurament el prosista català de més relleu del segle XX. La seva activitat com a escriptor i periodista es va estendre per més de 30.000 pàgines i al llarg de 6 dècades. La claredat i la senzillesa de l’escriptura van ser una de les divises de la seva literatura que volia per a tothom. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Va fer política, es va haver d’exiliar a París durant la Dictadura de Primo de Rivera el que li va obrir l’oportunitat de viatjar per Europa (Unió Soviètica, Regne Unit, entre d’altres països). Durant la Guerra Civil va marxar a Marsella des d’on va col·laborar amb l’espionatge franquista. Va tornar a Catalunya el 1939 on, després de fracassar en el seu intent de dirigir el diari La Vanguardia, es va retirar al Mas Pla de Llofriu. L’any 1940 comença la seva col·laboració a la revista Destino, naturalment en castellà. No obstant això, quan es va poder publicar en català va aprofitar per fer-ho primer a l’Editorial Selecta i més tard a l’Editorial Destino on va publicar els 47 volums de la seva obra completa.  L’any 1980 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de mans del President Tarradellas.

Tot i l’èxit de públic de la seva obra, les seves postures polítiques en especial la col·laboració amb el primer franquisme el van fer un personatge controvertit.

Contraban,  que és una obra del 1954, descriu una travessia, que inclou una mestralada, a bord d’un vaixell per les costes que fan frontera política entre Espanya i França, encara que els dos costats de la frontera són terres catalanes. Es percep el vocabulari ric de Pla i el seu domini dels termes mariners. El punt fort de Pla són les descripcions tan de les persones com de les situacions. La contemplació del paisatge, en aquest cas mariner, passa directament al paper i es converteix en literatura. A vegades a Pla li agrada fer afirmacions rotundes sense gaire fonament. Aleshores li dóna al text un caire de conversa de taverna que per a mi perd interès. En canvi, els diàlegs donen molt ritme a la narració. També cal destacar les descripcions de la cuina marinera i les digressions sobre els noms de les poblacions visitades. Durant la mestralada és curiós elpensament que expressa per vèncer la por: l’ànsia de recordar coses confortables i estàtiques.

Hi ha una adreça a la xarxa que recull les paraules que poden presentar alguna dificultat al lector https://sites.google.com/site/josepplacontraban/a.

Per celebrar la fí de curs vam fer un sopar com podeu veure en les fotos adjuntes. Aprofito per recordar que al Club de Lectura hi ha les portes obertes a tothom qui li agradi la lectura.

Jordi Gras

18 de juny de 2019