JORDI GRAS
Pangolins
Alguns autors han suggerit que el pangolí és l’animal que ha permès al coronavirus saltar del ratpenat, suposat reservori del virus, a l’espècie humana i que sota la denominació de SARS-CoV-2 ens està donant tants problemes darrerament. Recentment un article publicat a la revista PLOS Pathogens valora aquesta hipòtesi.
El pangolí viu a l’Àfrica, a l’Índia o a la Xina però en aquest cas es tracta del pangolí malai,
que habita el sud-est asiàtic, i que degut al comerç il·legal que se’n fa a la Xina es troba en greu perill d’extinció. De fet aquest estudi es va fer en dos lots de pangolins de 21 i 6 exemplars, respectivament, que van ser intervinguts quan volien ser introduïts il·legalment a la Xina. Els animals estaven en mal estat i tres d’ells estaven infectats amb el coronavirus que en aquesta espècie n’han dit pangolí-CoV-2020. Ja avanço que de l’estudi acurat del genoma d’aquests virus no es desprèn que el pangolí sigui l’espècie animal que fa d’intermediari entre el ratpenat i els humans.
Malgrat això, aquest estudi, que ha estat fet per científics xinesos i americans, aporta informació molt interessant sobre aquest tema que val la pena comentar. Començant pel principi recordaré que el desembre del 2019 es van detectar a la ciutat xinesa de Wuhan uns casos de pneumònia d’origen desconegut que ja des del primer moment es van relacionar amb el mercat local d’animals vius, peix i marisc, ja que mostres ambientals del mercat van trobar gran càrrega viral del SARS-CoV-2 que era el virus que provocava la nova pneumònia. Evidentment és molt important saber quina espècie va transferir el virus als humans però al mercat hi havia molts animals que eren susceptibles de jugar aquest paper i una vegada va començar el brot epidèmic es va fer una neteja radical de les instal·lacions que fa ara molt difícil aquesta recerca.
Els coronavirus normalment infecten el tracte respiratori i intestinal i es classifiquen en quatre gèneres, segons les lletres gregues alfa, beta, gamma i delta. Els dos primers infecten els mamífers i els dos darrers les aus. Ens interessen els betacoronavirus ja que són els que han causat brots infecciosos en humans darrerament. Així dins d’aquest grup tenim els virus que van causar la malaltia SARS l’any 2003 i la MERS l’any 2012 a més del recent virus SARS-CoV-2 del 2019 que produeix la Covid-19. Les sigles SARS volen dir síndrome respiratori agut greu (severe acute respiratory syndrome) i MERS síndrome respiratori de l’orient mitjà (Middle East respiratory syndrome). Se sap que els virus SARS-CoV i MERS-CoV provenen del ratpenat però abans d’arribar als humans han tingut un intermediari animal, que en el primer cas ha estat la civeta de palmera comuna (veure imatge) i en el segon cas el dromedari.
Tornant al virus SARS-CoV-2 cal recordar que el seu genoma es va fer públic aviat i que codifica fins a 11 proteïnes, entre les que destaca l’anomenada Spike (punxa), que permet al virus unir-se a la cèl·lula que va a infectar. La proteïna Spike és com una clau que necessita trobar el seu pany específic per entrar dins de la cèl·lula hoste i infectar-la. Es coneixen aquests “panys”, que se’n diuen receptors, pel que fa referència al virus SARS-CoV de l’any 2003, i al virus MERS-CoV i recentment s’ha descobert que el SARS-CoV-2 necessita el receptor ACE2 amb la col·laboració d’una serina proteasa que es coneix com a TMPRSS2. Aquesta informació és molt important de cara a la fabricació de vacunes o antivirals.
Però tornant als malaurats pangolins d’aquest estudi, com ja he dit, la conclusió dels autors va ser que el virus que infectava els pangolins era molt semblant al coronavirus
del ratpenat i al mateix SARS-CoV-2 humà però no suficientment com per creure que el virus va saltar directament dels pangolins als humans.
Els autors, però, no descarten que els pangolins es puguin infectar amb altres coronavirus diferents dels que ells han trobat en aquests tres exemplars. Per tant els pangolins continuem sent candidats. En aquest estudi les semblances més grans eren entre els virus del ratpenat i el virus humà, el que confirma una vegada més el ratpenat com l’origen de tot plegat.
En aquest mateix sentit una notícia recent de la revista Nature ve a reblar la creença del ratpenat com a origen del virus humà i expressa el temor de que no es pugui saber mai l’espècie que va fer de pont. Esmenta el fet de que hi ha un coronavirus del ratpenat, conegut com a RATG13, que té un genoma que coincideix en un 96 % amb el virus humà. Aquesta diferència d’un 4 % representa que tots dos virus van tenir un avantpassat comú fa 50 anys.
Una altra forma de trobar l’espècie animal que fa de pont es veure quines espècies es poden infectar amb el virus humà. Fins ara s’ha vist que a nivell de laboratori aquestes espècies poden ser diferents tipus de ratpenats, gats, fures, macacos i hàmsters. Fora del laboratori s’ha vist que es poden infectar gats i gossos domèstics, i com animals de zoològic els tigres i els lleons, i també els visons de granja, encara que en tots aquests darrers casos el virus procedia, segurament, d’un humà infectat. Per augmentar la nòmina d’animals sospitosos cal tenir present que a les granges d’aquella part de la Xina moltes vegades s’hi crien animals d’origen salvatge com la ja esmentada civeta de palmera comuna, el gos viverrí (que és un gos primitiu que habita a la Xina i al Japó) o el coipú (mamífer rosegador) i que viuen a prop dels animals pròpiament de granja com els porcs, les gallines o els ànecs amb el risc que això comporta. Tot això facilita el pas dels microbis animals a l’espècie humana.
Però de moment sembla que costarà saber l’espècie animal que va contagiar aquest coronavirus als humans. A veure si aviat podem explicar notícies positives al voltant de les vacunes.
Jordi Gras
22 de maig de 2020
