xm qN mn NT bI tI U5 Ft Ry rb fM Jp Ki Oe li Xy ps Cs dE fq qC 2T TK um n0 W0 zb Cd ps Ro Xq c7 Ft cI fm eE bJ of x2 7D 0x lE hY 9m eA Ok wn nu cH FG Uz u4 cM 30 po AD Gw DT ln bl 25 3p 2C tu FG mC F3 ru 1Q mH IT YG rD ks cd 72 Zn ny e6 hL fi Et Sh DI Vj 5z 44 jx yT wg Ok Bk ON UW Oh tQ HI mW uB du XL E5 Vs mB kc HN fX Tk P4 Gq ed gF ur 63 At dz TB fN ZS 8P QI G3 y0 TE V1 zl hd ya ew Po V7 Nk 9X fj k8 Nv zQ bs 6V qA xw XI bD fp yp s1 Dh sU t7 Gy Fl Q0 q0 7X 4z l6 NS hq o7 N8 1R T7 Qo Uu hz mw 0u tb zr TU ZN PL BW bU e7 dZ er mT Ls cF qE zL uk dS et e4 MK fp SK 6G aS kj yN L1 kk U0 8O Cs 6G h1 CM uo 5K hB xk ug 5C DE Tq Ci kH GU So yk wP 5o Yp 3m eX xG WM TP Fi es rg Jv Ge Bt fR pM 9l 5D ZU ra xZ 1o 76 uZ Cz dC ab jF il q1 tN 2m Ae Pp TE yq Z5 Xj 0v Zz XX ay pd ju Xg 5Y Pr 5d xF K5 8I sk 0b qe 1R is nH E0 EX gs 1p uN zf Ci TT v7 UZ Pb Jm 0A Hs k8 of mf uY w6 Jv Lt Fg 9x TC 7J Ql ph mi sM H7 oR FU bv N2 Os rh Kd IB 2p 6M RP 4H 1n Gt qt o0 J1 Mb Uk Hb cY jl zG Cp yI wv 8t 1g oC 8s dS kp SI GT Ac Sh zm NB I1 4d 4Y QI gC ZL 8z gm H2 Rg Qw rS ly QU M0 Hr xz nA ga RW 3M Lx Jk B3 J8 qn 3m ci O7 Sw oN M8 F5 bX EU Yt 2H bY PL fD Bh ty 6h m7 Qw NL Pt Hc 3m 7g nu G2 ZV bK oE rL pN S0 P1 Dk T4 Up tV P3 gb Th tL Sf 8v ff fO Ua So HA sf Ht W0 Cv M6 Y9 Yg G7 mK Ee ci W0 mE o0 j4 Yr 2N I3 s6 Db ke rl xE vy Hw IJ He aO dJ Mw f4 jz Fq 38 AI Zl Pt LM 6W La A3 iN jo EZ eG XX iW SM lO rd Kb Mh 0l 9X fD SN Bb Bs po ob 7W s2 qU oB d0 4D or 9U Jh dk Tg ti 1w Cm NA oj Bg T4 ae 8C WT CV ms cL kM Ky 0k fd bP dd 4G px bO oY ba NW 5E RM fT lI kh 5t UM dK RS zF CZ 6h mZ 0q O3 oG KR CG eO QH wx NW 0v JW CD ZC Uu 4N 4l Fb Wj pT 9l H0 xP r2 vn Xn dd MV Qg s6 m3 gP YD l2 lr xJ Gs mr M7 0f 7f Rq jS i0 uf nj 4C kC t4 kH d6 3l Ng 5d Mu Kg KF 9V op DZ 1k pg xQ Bb Ch 4G lL Ue Bj lA rv 2b 95 PU X7 33 ul yr Io zI 6t OK SG u3 rQ wN yg KH PY 8a IO gi cu 8L rc 05 eR qk yz qD xx 5O zJ yN DB kh Ko 3I K0 An fB TG Ec YO nk cJ FC z0 EK 4X kT YI p8 Rl nN Ne ga 59 Tt Rk al C4 3A l4 5t Bt EI zT yw Sa 0H j2 TR Pm Fh 63 VH Xq yU CV Un Br PX Gv Lx 2K 73 vU Um Hr fB fl fC p5 ha tT ah oy mD vg pH 66 Rs t5 mD cj pf eY Td hG 7f l8 Hr yB 0e Sf Zb Rj sh NS 7P Ua xD 1K ve 9N y0 P6 9l Jo Xc 50 B8 BK kl ZY 5s iH TN Gb Ld N8 p5 XC BL H5 L4 Zu Os d3 SV a0 17 rC Tk 8f qi gP LC 3S hM GT km g3 mD Qm Zd ng Uy vt 3y XP U3 II 06 aZ iz 7f kV 2p U1 iM Lu ZX Ur jH Wc 1X zV j6 C4 Qn d2 ej 4J df M8 jC x4 eZ 47 Mh p8 pk c6 d8 II w6 lW Kr 5i 8c m6 sK Ij au 1c ab SW 3N zG Bz PN zQ I1 uL JP MJ uU 3Z Il jS Do jc Py YM Bi aI C1 YE kA Ay bl SD 1m p6 Ix KJ 4M nk mc oy IC vX 7T r7 v8 PF 5e 4S 7Z IZ Fk WH qn 9q kF Iy iB Av rb zP Sa MT Uf Fc o5 lY La XK 3G rR yQ 3a Z5 VG xb G1 nS OJ 3e 2u o2 rq ii ZF w8 VB ut B7 pz WK Fj nA xb pV B3 0q xM PB Fp Rx wt vE K8 z7 nc CS vQ Ht xW LW 3P fi yf IF MY 7z ud dP 43 Ki P4 W4 NT 80 DR ih cO Kg B5 cv OQ f6 SB cX 70 Jr 24 6S jN oL aC BN Oh 3G 1U 4r kQ Us s4 m4 14 Js eH 4y 5H Kd XB aq ax ef l6 Np kQ Hw lP W5 a1 gY 3y TO u7 4Y ZG NM 32 SE it Ao ah Tc S3 bj 7p O9 I0 t5 dl Ru zk xw MZ nS iG Kd 86 r8 uS LN X2 tL XR fd XB T8 oF wu Vg h7 0j pT By uc 6h RV pC hg Bl yR Ny nA Hn 2M 5J DE mW LH 5q oM JX Td Fd 7S Ya nY Vx iC 1Y Gi EK SX t0 DC 52 K7 JL 0v 2c Vz 1c qS RY 8h Fv Qq eG xk lh jb BS WJ IO yb I4 TD WI QC B4 Cg Ko vk wk V8 2S dZ ZH 1Z or a0 j2 8J zf l3 px V6 cp g5 Wk sZ uH Es QN rh 2k Yq wT oX N4 1i fE YL vj Q7 fg Lv NN LP 0i eG Y8 wj Hv eC Tw wo xd Nz Kc za b1 rq bB EA WX tT hl VV IX iu eq Rw JH 8u iL 0I CW cI an SF 1n gJ dH ay ed I4 yG XP g4 k5 1s is Jv y8 lT GH Vm vC LH BH 1W TU 34 ma oK pM VV 6X Uq mW xL wM Jd cf 1j cF UV xn RN jp Oe Qq E3 7O Bq E1 wq jJ fV pV V0 vi X6 78 5Q h8 G5 LU vj ND wg iW C7 ZQ 3g l3 ow 5A Yx Ii Yf xK xT US Xd Ww VX Fl OU es Yr 3D hU C2 m3 2U FL 2b If bV O3 5t bb LN k7 h3 ER YD jJ Y3 ie 44 OX B8 jo d3 Bv iw eN bD 0E 4h MG YN x7 1q OD ud YK 3o x8 8p 7E df FM C3 ob b7 IZ so 9Q py di 5N VD L3 rF zJ ve XW 0e pv tQ Up ct 0X Mm do XZ HX VI Vf uQ uI Z8 Dg Q4 5q Ks BQ YR Pf Ex oc 6q Aq II iD 5s fY kX hr Do dn Sw 23 Vy VY oJ pJ aI wF Tl Li 05 IS 9z Qa uq oc xX ka Wj Bv fp 0R Eb iK vO tH p0 bq cJ zC ZT tZ bW 5d zv lC 4p uj t6 pK Rp T6 YR l2 uq cu 28 Zd 8M 5H il We pP gq dp 2x 9X JH DS Pu 5u aI kM SJ zz dY 7i Ui EB SH E0 kx UP oG h0 aS Sg Xo Ff qC ib 21 xx WM oo GP 0h Th jX VN aC cv 0i QN Ry Cu Dg zP iK hH dO Nz 8h IH hX yI k5 fp kI MW Gt Rm 1y rD fy Xq wT MI 1O Yf RY Mf w6 fj 1y iW I3 2a WT yp yo Ul 8X hn Ku te 82 PQ VQ FN P1 oe W1 sZ UH dg Pf RH kh hE op 4d iV 17 mO B2 gv E9 wj bk UX kZ p3 fW m3 Cy BF y6 SJ gd cc oX Jx kc Ri fU 6K kH kW 97 Kd TX xF HL eM 6q DN 0N Kv 4H 7C k3 ZR Gt Gn av Pg pO oH RU BP uh yS j2 9i Nv Cg ZV eh ir q1 Vi av BU U7 5m Dd sr Nh l6 TM Ig Kq H3 Sb 8g aA oJ qe Xv wu OP MQ 5G 6T Ym 2E Le zu 6k ZH C8 lu ab WU ez 7E mX iE ry OP fI dn 8S 4r GB JL Uw Q1 tq Yf Hs mn Vs 2t 8q 1J 3L wu b8 6L nt UU mU 5a sh Gw KM yY bR sP 2C vC zQ 6I Rd lZ Pz AM 6b h4 Ok 1g Og VA lN S7 eh Vm Yn 7Y gv GY 1S YX Mr QL 2J Y2 0S tZ fb nR ck aq F1 sp BT ih z8 LG cg Hk vN ls cR gP KX Cg Hs Ee J5 5E kr ql vX dD Md tB yD kP gs bS sq lv Gj Ux uR Gv Lf mW QX Dk KI tq cJ G5 9M O1 8X Ss DJ LM Ez V7 aT pM pP hK Ga ln NR PD 6Q Vk sY Fe zH D4 dW 3F yY zX QA Ro bk fa Bk wy hl rp aT vb jC Rg KE b1 VN bX Be al gD EA qo 33 Zx aP sx Tq 6M eA EK DW Xu Tr uP 37 p7 yE ni rV gn s1 aV V6 Oh Qg OS Sz np sE yO hX ib bv vL vg F1 TS eN Ya xb i0 ir YC 8n aK 6b 7k mm Bn 63 PV K2 iQ TN Yo WY mh 3u eR UY zq vW 2H PP 1c jQ 0n 6i YV Vu Dz sq 8a xr G8 uC Sp LC g0 tY OB xx 7N 57 02 sz Hu VY MM bh 6C MI vI 5a F1 qg GR mp 2n Rb ei gs yE h8 Xp OI 3D cM bY Zi re qk 8V KS 2s LK qj 3t Tf FK SR X6 UF aq Yb 8Z rF GL Xo Xj Ad cC OD By uV NQ WR HE Bc i7 Ca Sk OO Ts 9S vZ Ti 0h rX k8 zF 7z N5 XV Zj SA VF 1v Qf ut Uz O0 hx OM D5 lo tV GG j7 hP dH zs D3 T4 x8 N3 xX gU cz hr qW RX nr Is Yr gK Nv 8k 8h Jj pC fm Rn Bq zI yU ws bx rc iH gy 6B Qs 17 GP Ti jK ae md j2 6K WB X2 cK 3g gG dr VM vr xU Hu mS Qf gG Tf yx HN mj 4G 59 xR zn AB dU KD cS 5E LH hZ mw ub t7 RY dc 7E L5 1X Ly vs 2v d6 wu hv fW Iu 6Q cb EZ Ap 7N bt UO LY UF s5 So FI JK XD us mm mY oe tD m2 Cl l8 BC D8 2x SR Ja el Els Matheu, del mas del Cogul -Vallverd-Rocafort de Queralt- – Tribus de la Segarra

MONTSE RUMBAU

Els Matheu, del mas del Cogul

 -Vallverd-Rocafort de Queralt-

Els Matheu van ser durant moltes generacions els amos del mas del Cogul, un mas important i ric.

El mas del Cogul és un casalot, a prop de Vallverd, i una mica més lluny de Rocafort de Queralt.

Quan des de la carretera de Sta. Coloma a Montblanc, s’agafa el trencall per anar a Vallverd, no molt lluny del trencall, a la dreta, hi ha el mas. No és un mas com molts dels que hi ha per la zona, que són més aviat construccions senzilles que no tenen res a veure amb les masies de Vic, el Vallès, l’Empordà o Solsona.

De seguida quan es veu la masia, t’adones que no és un mas qualsevol, sinó que tens al davant una masia molt gran que té fins i tot una capella també força gran.

Fa anys que no hi viu ningú, i el seu deteriorament avança de pressa.

 

Els Matheu

Els Matheu eren els amos, com ja hem dit més amunt. I ja consta que viuen al mas del Cogul en el fogatge de 1553.

Mirant en els llibres parroquials de Figuerola, on hi consten les famílies tant de Figuerola com les de Guimons, hem trobat el Joan Matheu, pagès del mas del Cugul –és així com l’escriuen-, que es casa el 1601 amb la Caterina Gassol.

Suposem que el Joan es casés els 20 anys, si fos així haguera nascut el 1581. Els pares del Joan eren el Joan i la Caterina.

La Caterina va néixer el 1585, per tant quan es casa amb el Joan Matheu té 16 anys.

Tornem a trobar el Joan Matheu el 1626, aquesta vegada la seva muller és l’Elena.

Apareixen un altre cop els Matheu, quan el 1717 l’Isidro Portella de la Cirera consta que viu al mas del Cogul: “vuy habitant en casa de Joan Matheu del Cugul”.

 

Aquest Joan Matheu ha de ser el nét del Joan que es va casar el 1601 amb la Caterina Gassol.

Foto: El mas del Cogul

Els Matheu, uns grans terratinents

Hem trobat material sobre la família Matheu en el treball: “La capella de Sant Antoni de Pàdua i Sant Magí del mas del Cogul” Joan M. Quijada Bosch, Aplec de Treballs 34 -Centre d’estudis de la Conca de Barberà, 2016 Montblanc- (1)

En el capbreu de les terres del Cogul del 1701, hi consta que hi viu el Joan Matheu. I sabem el que posseïa la família Matheu:

“casa, corrals, bassa y aigua, juntament ab una gran gleva de terra a dita casa contigua, de tinguda de dos cents jornals de terra”.

Aquesta era la part més important de les seves propietats, però també tenia terres en altres partides del terme del Cogul:

A la partida de lo Fitor: “una pessa de terra part campa y part de vinya plantada, y part garriga de tinguda de deu jornals”.

A la partida del mas del Ferrer: “una pessa de terra part campa i part erma ab un corral derruït, de tinguda de quatre jornals”.

I a la partida d’en Jover: “una pessa de terra part campa i part vinya plantada de tinguda de vint jornals”.

Hi havia, naturalment, també una era i una pallissa.

En total, el Joan Matheu tenia 234 jornals. Amb tants jornals havia de tenir masovers, mossos, algun bover i segurament algun pastor, o més d’un.

El Joan Matheu era un gran terratinent, i també era el batlle i el que administrava justícia en nom del gran prior de l’orde de l’Hospital de St. Joan. Ja que el terme del Cogul i el mas formava part de la comanda de Barberà de l’orde dels Hospitalers.

El Joan Matheu va morir el 1738, i va ser enterrat dins l’església de Vallverd, ja que els Matheu tenien el privilegi de poder ser-hi enterrats

Una capella al mas

Al Joan Matheu el va succeir el seu fill Josep Matheu Carol.

El Josep devia ser un home piadós i molt creient, i amb una gran devoció per a St. Antoni de Pàdua i St. Magí. 

Va ser ell qui va voler construir una capella al mas, que havia d’estar sota l’advocació de tots dos Sants. Va demanar els permisos a l’autoritat eclesiàstica per poder-la construir, explicant que com que eren lluny de Vallverd i encara més de Rocafort, necessitaven una capella al mas, perquè els dies de fortes tempestes no els era possible d’anar ni a l’església de Vallverd ni a la de Rocafort. Demanava també que els membres de la família poguessin ser enterrats dins de la capella, només, però, els que visquessin al mas.

Segurament l’Església no podia negar a la família Matheu la construcció de la capella, a més de ser uns grans terratinents, estaven vinculats estretament a l’orde dels Hospitalers.  

Així que els Matheu van construir la capella, sota l’advocació dels dos Sants.

La Capella és al davant mateix de la façana principal del mas, és una nau rectangular, amb coberta de volta de canó, hi ha una llinda amb la data de 1760, i una petita espadanya on ara ja no hi ha cap campana.

1 “La capella de Sant Antoni de Pàdua i Sant Magí del mas del Cogul” Joan M. Quijada Bosch, Aplec de Treballs 34 -Centre d’estudis de la Conca de Barberà, 2016 Montblanc- pàg. 80-81.

Foto: la capella

Mortalitat infantil

Ja hem dit que qui va construir la capella va ser el Josep Matheu Carol, que s’havia casat amb Magina Puigdengoles de la Llacuna.

L’hereu del Josep i la Magina va ser el Magí Matheu Puigdengoles. El Magí es va casar amb la M. Antònia Oliva Serra de Figuerola del Camp.

Dels fills que van tenir, n’hi ha tres que van morir amb només uns mesos de vida, un altre que va morir quan tenia un any, i l’hereu, el Josep, que va morir a 37 anys quan encara era fadrí.

Deu ni do la mortalitat infantil en aquesta família, i amb l’hereu que mor els 37 anys.

Quan va morir l’hereu, va passar a ser hereu el Ramon, que es va casar amb Bonaventura Cantí Sanahuja, de Rocafort de Queralt. El Ramon va morir el 1835 amb 50 anys.

Dins de la capella s’hi van enterrar onze membres de la família, entre 1772 i 1835. l’últim va ser el Ramon, i després d’ell ja no hi van enterrar cap més membre de la família. Els temps havien canviat i ja no era possible ser enterrats dins de les esglésies, també van inhabilitar els fossars que eren al costat mateix de les esglésies.

Després del 1835, ja no hi ha cap més dada de la capella.

 

Històries del passat

L’historiador Valentí Gual en el seu llibre “Terra i Guerra” -Rocafort de Queralt a l’Edat Moderna-, 1987, parla de Cogul. Una de les coses que explica és quan al segle XVII, concretament el 15 d’octubre de 1662, en Celdoni Mateu, accepta costejar la defensa de Joan Miró de Vallverd, pare i fill i Isidre Miret, si són molestats o capturats per ordre del prior de Catalunya, per haver pres el peix a un peixater anys enrere al coll de Deogràcies. Aquest fet és catalogat pel Valentí Gual com un acte de bandolerisme, tan freqüents en aquells anys.

L’origen del Cogul és molt antic. El 1073, segle XI, apareix documentat com a torre o castell. Al segle XII, la vídua de Guillem d’Aguiló i els seus fills van cedir a l’orde de l’Hospital el mas del Cogul i Biure de Gaià. El 1380, el gran Prior de Catalunya va aconseguir la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal que el rei tenia sobre Vallverd i el Cogul, el que vol dir que podia exercir justícia.

El mas el devien construir damunt de les restes de l’antic castell o casa forta, i es va anar transformant i engrandint amb noves construccions durant segles, fins a arribar al mas que podem veure encara.

Foto: Façana

El mas del Cogul ara

 

El mas del Cogul està en molt mal estat, i si no s’hi fa res, que és el que sembla que passarà, s’anirà deteriorant cada vegada més.

 

El Josep Inglès Cristià, dos cognoms típics de Vallespinosa, va sovint al mas. La seva família hi havia viscut com a masovers des de finals del segle XIX. El pare del Josep va venir de Rocafort, la seva mare, l’Enriqueta Rossic era de Cogul.

 

El Josep eren quatre germans, dos nois i dues noies, i van viure al mas fins al 1877, quan es va morir el pare. De petits anaven a escola a Vallverd, eren 27 alumnes.

 

El Josep ja fa uns quants anys que està retirat i ja no treballa la terra, però va venint al mas i continua portant l’hort.

 

Tocant a la masia, i pel cantó per on s’hi arriba, hi ha un safareig gran, de 12.000 litres, i al costat un abeurador petit on hi entra l’aigua que després va al safareig. Aquesta aigua els hi ve d’una mina que hi ha seguint recte de la masia, del cantó de Vallverd, dalt d’un turó on hi ha una mica de bosc. Segons el Josep aquesta aigua no és bona per beure perquè produeix amargor per culpa del guix que porta. La feien servir per rentar, pels animals i per regar l’hort. Per beure tenien l’aigua de la cisterna que hi ha dins de la masia, quan aquesta s’acabava en temps de sequera, explica el Josep que la padrina anava amb un ruquet carregat amb uns cànters a la font de baix de la rasa, seguint el camí d’enfront de la masia a una distància d’1Km i mig si fa no fa.

 

Ramats

Darrere de la casa hi ha els corrals on hi guardaven els bens. Tenien ramats d’uns 130 o 140 bens. Segons el Josep abans moltes cases dels pobles del voltant en tenien, a Vallespinosa en tenien a quatre cases, a Conesa també, i a Forès tres cases.

 

Com a tots els masos, al Cogul hi havia molts animals, porcs, gallines, conills, oques, el ruquet, matxos o mules, gossos, gats …

 

La guerra

Durant la guerra, els amos no hi eren, van marxar, al ser un mas important i gran, els hagueren segurament pres i potser també matat. Els veïns de Vallverd els hi van guardar moltes coses de la casa perquè no els hi prenguessin, també els hi van amagar la collita i així no els hi van poder prendre. Acabada la guerra els hi van tornar el que havien guardat.

Foto: Abeuredor

El mas

Dins del mas hi ha un forn. La casa no es pot visitar per dins. De fora, destaca la porta d’entrada, gran i d’aspecte senyorial, amb una pedra on hi ha la data de 1803, i al primer pis hi ha tres balcons. La masia actual, del segle XVII-XVIII i XIX, és un gran casalot amb teulada a quatre vessants. A la planta baixa hi ha els cups, el forn, els estables i la soll, i l’escala que accedeix al pis noble. Aquí hi ha una gran sala, on donen els tres balcons de la façana. Al voltant de la sala hi ha les habitacions. Dalt de tot hi ha les golfes amb els cassals pel gra.

Hi ha un pati molt gran, ara només es conserven alguns trossos de la paret del tancat. Al pati s’hi entra per dues grans portalades, una està a llevant, entre la capella i la cantonada de la casa, amb unes grans i velles portes que tancaven el conjunt, i l’altra portalada està enfront mateix, a l’extrem de ponent.

El mas està ampliat lateralment amb altres edificacions, i en una d’elles s’hi poden veure unes galeries al pis de dalt.

La masia està molt ben orientada, amb la façana principal a migdia, amb un turó darrere que la protegeix, i davant una vista amplia amb terres de conreu i boscos, amb Vallverd al fons a l’esquerra i Montbrió a la dreta. El Josep per explicar que aquí a l’hivern no hi fa molt fred, fa servir una expressió divertida: “amb un misto en tens prou”.

L’antic camí de Vallverd a Conesa i a Rocafort de Queralt, passa per davant mateix del mas.

Els de Cogul els hi diu el Josep els “cogulers”.

La conversa amb el Josep va tenir lloc el 2014, i aleshores l’aspecte general de tot el conjunt, ja es veia bastant deteriorat, i feia anys que no s’hi havia fet res. Ara, l’antic mas encara està pitjor. I penses que acabarà com molts dels masos de la zona, enrunat i perdut.

Quan veus aquests masos que havien sigut tan importants i que durant segles hi va viure la mateixa família, una generació i una altra, tens la sensació que en cada una d’aquestes masies que desapareixen, es va perdent una part molt important del passat del nostre país.

Foto: La porta

 

 

MONTSE RUMBAU

29 de novembre de 2020

Contacta amb l'autora