MONTSE RUMBAU
Curiositats i desgràcies
-Terme d’Aguiló-
A les Roques hi havia un “rentador”, devia ser la bassa on les dones anaven a rentar, com sabem que hi era a la Pobla, on ara hi ha un parc infantil, o a Forès on encara hi és.
El 30 de setembre del 1711, l’Agnès Segura, viuda d’un pagès de la Guàrdia de Cervera que es deia Calafull, va morir ofegada.
Va anar a rentar al “rentador”, va caure a l’aigua i es va ofegar. L’Agnès patia “el mal de St. Pau”, era com antigament anomenaven l’epilèpsia. Potser li va agafar un atac d’epilèpsia en caure a l’aigua i per això es va ofegar? També pot ser que la bassa fos fonda, i com que la majoria no sabien nadar, no va poder sortir, potser estava sola i ningú la va poder ajudar.
L’Agnès era una Segura, de la casa més important de les Roques. En quedar viuda, se’n va anar a viure a la casa familiar. Això passava sovint. Un cop la dona quedava viuda, com podia tirar endavant i mantenir-se? Era difícil, per això es retornava a la casa familiar, on devia ser benvinguda.
Ofegats, però on?
A Sta. Fe de Montfred, on encara es conserva en bon estat la petita església romànica, mentre que les dues cases i coberts que hi ha estan ja molt ensorrats, els Compte van viure un drama. Els Compte vivien al mas del Compte.
El rector ens explica que el 25 de setembre de 1689, van morir ofegades dues filles del Joan Compte i la Francisca. Una era
la Francisca, tenia 10 anys, i “l’aigua la ofegà”.
Però l’aigua es va endur també la germana de la Francisca, però no en sabem el nom, potser era més petita.
Va escriure el rector:
“y lo mateix dia se lin portà una altra filla l’aigua, fins al terme de Civit, i allí la trobaren ofegada”.
I la van haver d’enterrar a Civit, “al estar molt mal tractada”.
On es van poder ofegar?
A Sta. Fe no hi passa cap riu ni cap torrent. Sí que hi ha la rasa de Sta. Fe, que s’ajunta amb la de Civit. Quan va passar l’accident, era el 25 de setembre, en aquest mes hi poden haver fortes pluges, i les rases i rieres que normalment no hi veus passar aigua, n’hi pot baixar de cop molta, i si hi cauen unes nenes de 10 anys i encara més petites, l’aigua les pot arrastrar fàcilment. Va caure la petita primer, i la Francesca va intentar ajudar-la? Es va poder agafar la Francesca en alguna branca que va fer que no fos arrastrada fins a Civit? No va ser arrastrada, però es va ofegar igualment.
Un drama per a la família.
Tenim un problema amb el que diu el rector i els fills que tenen el Joan Compte i la Francisca:
Tenen 11 fills entre 1671 i 1689:
El Roc, la Raimunda, el Pere, el Francisco, el Ramon, el Ramon, la Maria, la Jerònima, l’Àngela, l’Anna Maria i la Magina.
Entre aquests noms no veiem cap Francisca. Només podia tractar-se de la Maria, que tindria el 1689, 9 anys, i no 10. El rector devia equivocar-se.
El rector deixa escrit que “no han pagat ninguns drets, perquè són pobres”.
El llamp
L’1 de setembre del 1634, una mare i la seva filla gran, moren per un llamp. Les dues es diuen Caterina.
El rector escriu:
“foren tocades de un llamp, que Déu nostre Senyor nos guart per sa divina misericòrdia”.
I acaba dient:
“Déu las tinga en lo cel”.
Normalment el rector diu ben poca cosa, tan sols que s’han mort i res més. Que escrigui aquestes dues frases, sobretot la primera en què demana que Déu els protegeixi d’una mort com aquesta, devia ser perquè devien haver impactat molt entre els veïns aquestes morts. No és freqüent morir d’un llamp, i a més dues persones a la vegada, i en aquest cas una mare i la seva filla. Devia quedar tothom molt commocionat.
Es deien Querol i eren del mas Querol de Sta. Fe de Montfred.
Els llops
Ara ningú parla de llops, perquè fa molts anys que no n’hi ha. Diuen que per la zona de Sta. Coloma l’última vegada que es va parlar de llops va ser a finals del segle XIX, quan un llop es va endur una nena que estava en un cabasset a la masia de les Planes. La persona que m’ho va explicar em va assegurar que aquesta història era certa.
Hem trobat una nota d’un rector d’Aguiló que parla dels llops.
El 17 de novembre del 1668, van trobar un home mort a la casa d’en Mateu de Sta. Fe de Montfred.
La casa d’en Mateu era una de les masies que hi havia dins del terme de Sta. Fe, conjuntament amb la dels Compte, la dels Querol, i la dels Farreras. Trobem aquestes famílies ja a mitjans del 1500.
El rector explica que a l’enterrament de l’home que han trobat mort només hi va assistir ell, perquè els llops i els gossos se l’havien quasi menjat.
No se li coneixia el nom. El fet que ningú sabés qui era, vol dir que no treballava a la masia. Els últims Mateu els trobem el 1638, quan l’Antoni Mateu i l’Elisabet van tenir un fill, el Jaume. I ja no trobem cap més Mateu. El 1668, a la masia ja no hi devia viure ningú, i s’hi devia refugiar aquest home, que ningú coneixia, que va acabar morint i sent menjat pels llops i gossos com explica el rector. Un final ben esgarrifós.
L’Hospital d’Aguiló
A Sta. Coloma hi havia l’hospital on ara hi ha cal Mensa. I a Aguiló també n’hi havia un, que no sabem on era.
La Coloma Regordosa mor l’1 de novembre de 1644, i consta que “feia ofici d’hospitalera d’Aguiló”.
Era viuda dels Farriols, la masia que està a prop de Sta. Coloma, però que pertany a Bellprat. Devia viure al mateix hospital.
En aquest hospital consta que hi moren alguns soldats, com el 3 de desembre de 1642, quan mor un soldat francès dit Jaume, no van avisar al rector fins que ja l’enterraven.
Set dies després, hi va morir un altre soldat francès, no se’ns diu el nom, no el devien saber, l’enterren de franc.
El 9 de desembre del 1646, hi mor un altre soldat francès, no consta cap nom. El rector diu que li donaren el sagrament de la penitència.
A finals de novembre del mateix any, havia mort també un soldat castellà, tampoc en sabien el nom, aquest, però va morir a la pallissa d’en Miret de l’Hostal de la Font de la Hedra, d’Aguiló.
El 17 de setembre del 1648, va morir a l’hospital un soldat natural de “Castillo de Farfanya”
La punyalada
El Joan Padró de la Pobla, mor apunyalat la vigília de Nadal del 1656.
Ens diu el rector:
“Morí desgraciadament de una punyalada la vigília de Nadal”.
I l’enterraren el mateix dia de Nadal.
Què devia passar? Qui el va apunyalar? Un drama familiar? Desavinences amb un veí?
No ho sabem. El rector no en diu res. Unes dates que no semblen gens apropiades per morir apunyalat. El que ho va fer, no li devia preocupar gaire que fos vigília de Nadal.
L’escopetada
El 18 de setembre de 1651, va morir d’una “escopetada” en Domingot. Era pastor “de nació francès”. Devia ser un dels occitans dels molts que van arribar per aquestes terres, i també per tot Catalunya.
Vivia a la casa d’en Pere Miret de l’Hostal de la Font d’Aguiló.
Per què li van disparar? Devia diners? No ho sabem, el rector no diu res més, tan sols que no havia fet testament perquè no tenia res.
La família Cervera d’Aguiló
La mort feia estralls en moltes famílies. N’hem triat una com a exemple.
El 25 d’abril de 1639, mor la mare, l’Elisabeth.
El mes de novembre de 1642, moren tres fills:
El 2 de novembre, mor el Vicenç, té 25 anys
El 13 de novembre, mor la Margarida
El 16 de novembre, mor la Caterina, té 18 anys
El pare, el Joan, mor el 22 de setembre del 1643. Té 51 anys.
En quatre anys moren cinc membres de la mateixa família. I els fills moren tots el mes de novembre del mateix any i amb pocs dies de diferència.
De què devien morir?
Una epidèmia?
Una intoxicació?
No ho sabem.
Els fills del Joan i l’Elisabet eren:
1617: Vivent
1619: M. Anna
1622: Paula
1624: Caterina
1628: Magdalena
1631: Jaume
No consta la Margarida. Però això ja passava, alguns fills no consten en el bateig, però sí que els trobem quan es casen o quan es moren. Ja hem explicat alguna vegada que potser naixien en temps de molta feina, i no hi havia temps per portar-los a batejar, i després ja no hi devien pensar.
Potser la Margarida estaria entre la M. Anna i la Paula? No ho sabem. Potser el rector es va equivocar de nom, i la que va morir potser va ser la M. Anna o la Paula? Tampoc ho sabem.
Els Padró de la Pobla
Una altra família on la mort també hi va fer estralls.
Als Padró de la Pobla, en 13 anys se’ls va morir 9 persones, tots de la mateixa família. Entre els nou hi havia 4 albats i 2 donzelles, noies joves que encara no s’havien casat.
Temps difícils, famílies destrossades.
