Tornem a tenir davant nostre un grup de músics joves d’un nivell increïble. Són bons, realment molt bons.

Dos quartets de corda interpreten una obra de Mendelssohn que va escriure quan tenia 16 anys, era el 1825. Tot i que aquesta data està ja tan allunyada a nosaltres, la música que sentim ens arriba tant que fins i tot ens desconcerta. En uns quartets de corda t’esperes un classicisme que segueix unes pautes molt estudiades, una música tancada en uns cànons establerts. Però el que sentim sembla que trenqui justament tots els cànons clàssics i vulgui transgredir amb la seva impetuositat, força, coratge i atreviment, tot lo establert fins aleshores, per poder anar justament molt més enllà de tot formulisme i regles instituïdes. La força de la música sec t’endú, i t’adones que salta i corre d’uns instruments als altres amb molta rapidesa, i sembla que tingui vida pròpia, i que estigui plena d’energia, de vitalitat i d’alegria. Potser la vitalitat i l’alegria dels 16 anys.

La vida de Mendelssohn és la d’un geni de la música, i de petit ja va ser un nen prodigi. Era de família jueva, fill d’un banquer i nét d’un famós filòsof. A 9 anys ja va actuar en públic i entre els 12 i els 14 va compondre 12 simfonies per a orquestra de corda. Per què hi ha tants jueus que han destacat d’una manera tan rellevant en tants camps i han guanyat tants Premis Nobel?

Aquesta meravella composta a 16 anys, ha estat interpretada pel Quartet Teixidor i el Quartet Altimira. De manera que escoltàvem a quatre violins, dues violes i dos violoncels. I el conjunt dels vuit instruments de corda era impressionant, destacant la violinista Maria Florea, del Quartet Altimira, el seu violí donava la pauta a tots els altres, i el paper reservat per aquest violí a l’obra era d’un virtuosisme i d’una força increïble.

Va agradar tant la interpretació dels dos quartets, que quan van acabar el públic no parava d’aplaudir. La música ens havia interpel·lat a molts nivells a tots els que estàvem allà. Realment la música aconsegueix transmetre tantes sensacions i tants impactes emocionals, que l’emoció t’acaba guanyant.

El Quartet Teixidor, a la primera part, ha interpretat una obra de Mozart, un altre nen prodigi, una obra molt diferent de la de Mendelssohn, segurament més dins dels cànons establerts. L’excel·lent actuació dels músics va fer que aviat poguéssim connectar amb la música de Mozart.

Potser el que ens diferencia dels animals, és la nostra capacitat d’anar sempre més enllà de nosaltres mateixos, a través de la música, a través de l’escriptura, a través de la pintura, a través de la bellesa … La nostra capacitat de crear i d’admirar el nostre entorn, i la nostra capacitat d’emocionar-nos no té límits. Aquí potser rau la nostra grandesa.

Sorprenent i molt impactant el concert d’aquest dissabte.