Menu
Així va anar el foc
–L’incendi de sant Jaume, pas a pas–
Aspectes importants per fer debriefing de l’incendi Santa Coloma de Queralt, 24-25/07/2021
Marc Castellnou Ribau. GRAF00
Aquest document no es l’informe de l’incendi ni cap fitxa. Es nomes un recull escrit dels elements del briefing de situació i de comportament que per motius operatius no s’ha pogut fer els dies del foc.
L’incendi del dia 24 i 25 a Santa Coloma de Queralt és un incendi de ponent en cereal que aconsegueix escapar al control per velocitat i entrar a massa forestal . En aquest moment passa a ser dirigit a la zona de confluència de ponent i marinada seguint la carena de la serra de Queralt i la Serra de Miralles. Com a incendi de vent en una plana de cereal sense segar, és un incendi difícil d’aturar per la seva velocitat. Un cop entra en massa forestal l’incendi ja supera per velocitat i per intensitat la capacitat d’extinció.
1.- Inici com a foc de cereal: la capacitat d’extinció amb focs ràpids de combustible fi
Els moments inicials dels focs de cereals en zones sense segar son crítics. Son incendis ràpids (>1000 m/h) i intensos (Flama> 3 o 4 m) i llançament de focus secundaris a més de 100 m. Si el front pot agafar zones de matollar o illetes arbrades, llavors el llançament de focus secundaris es massiu dificultant la tasca dels tractors llaurant.
En aquests tipus d’incendis es treballa amb atac directe amb línia aigua, atac directe amb vehicle en marxa i mitjans aeris. Amb tot, hi ha un límit en la velocitat d’extinció. Es a dir, quan parem i emplacem vehicle i tirem línia aigua, de mitjana anirem a 300 m/h fins a 600 m/h depenent de la intensitat. Per accelerar i en zones planes fem la maniobra extinció en marxa que ens permet anar a 1000 m/h fins 1500 m/h. Aquesta maniobra depèn del nombre de marges i barrancons, es a dir, de la facilitat de seguir tenint posició. El suport dels mitjans aeris ha de servir per alentir aquest foc a la vegada que permetre accelerar les línies que flanquegen. Finalment el foc tècnic i el llaurat de tractors son mesures per contenir el cap o confinar els flancs ancorant el foc en línies sòlides llaurades o sense combustibles (camins o carreteres.
En aquest incendi, es van posar en pràctica totes aquestes opcions, ja que estem parlant d’un foc de cereal, conduit per vent de ponent a uns 25 / 30 km/h i en camps sense segar. Es un foc que estava al límit de la capacitat d’extinció per velocitat i intensitat a la zona del cereal i que en el moment de tenir grans superfícies de cereal sense segar, superava per velocitat els bombers i tractors. A més, a la mínima que tenia illa forestal o barrancó per cremar, tenia capacitat de llençar focus secundaris a distancia de forma massiva, superant les línies de contenció possibles amb foc tècnic o tractors.
Fig. 1.- Càlcul de la velocitat de propagació del foc des del moment inicial. Inicialment es situa a 1740 m/h al límit màxim de capacitat d’extinció en aquests combustibles. Després desaccelera momentàniament per sota els 1000 m/h però és l’acceleració en el no segat per damunt dels 3000 m/h el que facilita que salti les línies de contenció i les feines d’extinció al cap.
La imatge 1 es prou clara, on es constata la velocitat del foc i on clarament s veu l’acceleració per sobre dels 3000 m/h, velocitat que dobla la de la maniobra i que juntament amb els focus secundaris permet al foc saltar les línies de contenció i escapar.
.
Fig 2.– Estat dels camps de cereal al punt d’inici. Els tons mes foscos son cereal sense segar. A la dreta el comportament que mostra el cereal sense segar. Rapid, intens y motor de focus secundaris.
Fig 3.- Cons de propagació inicial del foc de Santa Coloma 2021 i el de Òdena 2015. Podem constatar que el de SCQ es més estret fruit d’un atac inicial a diferencia d’Òdena que el foc ja esta mes en un mosaic forestal i cereal i fa que de bon començament pugui eixamplar i marxar.
Els cons inicials dels incendis marquen el seu potencial, es a dir estableixen l’amplada dels caps. Es per això que estrènyer els flancs es tan efectiu, per que limita la intensitat del cap i la seva capacitat de saltar. Al incendi de Santa Coloma, el con s’estreny força. Si el comparem amb Òdena 2015, un incendi similar, encara que amb més mosaic forestal des de bon començament.
La Figura 4 ens mostra el con teòric del foc en verd a sobre del perímetre en groc. També ens mostra les línies de control del cap que es van intentar i van fer efecte, estrenyent el cap. La majoria es perden per salts provinent de matolls al barrancó. I l’acceleració del cereal sense segar es el que deixa la capacita de les línies enrere.
Cal recordar el 2009, l’incendi de la donzell de 5000 ha i el de Guissona de 1300 ha el 2003 nomes en cereal per la mateixa raó. La velocitat del cap amb ponent de mes de 25 km/h deixapoquescapacitatsalaextincióenunatacinicial. Lapresenciademassaforestaliels corresponents focus secundaris massius a llarga distancia (100-300 m) ho complica més encara, com a Òdena 2015 i en aquest foc de Santa Coloma
Fig 4.- Perímetre incendi, con teòric de projecció i línies de control al cap que van estrènyer el cap i contenir-lo puntualment fins que els salts de focus secundaris ho van frustrar.
3.- El potencial del foc si arriba a massa forestal
Un cop es clar que el foc s’escapa i entra a massa forestal, es fa un canvi de zoom en l’estratègia i es busca delimitar el potencial d’un gran foc forestal que entra en un dels massissos secs i castigats a nivell forestal del país. La Fig 5 mostra el creixement del con de potencial dels incendis. Us posem aquesta imatge ja que es mes clara que la de polígons de potencial. Com es veu, no haver delimitat el con inicial al cereal hagués estat catastròfic, amb una extensió greu cap a la Llacuna . En aquest moment es en el que es decideix contenir els flancs de la Serra de Queralt, evitant la obertura del flanc dret primer per que no anés més direcció Valdeperes i Santa Maria Miralles.
Posteriorment es prioritza estrènyer a Bellprat el flanc esquerre per evitar l’obertura amb marinada. Aquesta tasca va ser critica per evitar la gran obertura per el mosaic agrícola amb la marinada dia següent. Son moments on el llaurat i el foc tècnic son claus per contenir els fronts. Els BRP estan ancorats darrere i esperar-los implica perdre obertures. També cal destacar que sota el fum i amb la extensió de punts inconnexos (salts per focus secundaris) els mitjans aeris ho tenen difícil.
Evidentment la confluència de ponent amb marinada i l’orientació de les carenes a la zona provoca que sempre el foc tendeixi a moure a NE empès des del SW. Però fora de les carenes el foc tendeix a obrir-se amb dos moments, el mati fins migdia cap a E i després del migdia cap a Nord Oest. Es a dir, tenim una complexitat de moviment resumida en tres punts:
1.- L’incendi tendeix a anar de ponent el primer dia a la plana de cereal. Quan arriba a la zona de la serra Queralt gira cap al NE, per l’orientació de la carena i per que la confluència de ponent i marinada solapant-se afavoreix el vent de SW.
2.- L’obertura a dretes cap a la Llacuna seria conduïda per focus secundaris i per flancs que es separen de l’acanalament de la Serra de Queralt formant dos caps d’incendi diferenciats. Seria un moviment d’obertura a E i carrera cap a NE i es un moviment de nits i matins fins les 14h.
3.- Obertura a esquerres. La marinada en alçada empeny en aquest sentit i provoca que el flanc esquerre cap s’obri cap a N-NE aprofitant la facilitat del cereal per obrir els flancs i les illes forestals per llançar focus secundaris a massivament als següents camps.
Fig 5.- Esquema dels eixos d’obertura (verd) del cap a l’entrar en contacte a massa forestal i començar el gir alineat ambles carenes i la confluència de ponent i marinada. En vermell els eixos intentats de contenció directa sobre el cap. En blau les prioritats la tarda del 24 per evitar l’obertura del foc i contenir-lo en l’eix de la carena.
Fig 5.2- Esquema dels moviments sobre imatge aèria.
4.- On tallar el cap?
Un cop dalt de la Serra, tallar el cap per evitar que faci tot el recorregut es el repte. Com més llarg és el cap, més extensos son els flancs, mes obertures son possible si mes recursos es demanden. Com es veu a la fig 6, la trajectòria es d’alta intensitat en els polígons de potencial.
Cal plantejar una arquitectura tàctica per passos. Aquest cap planteja el que en extinció es coneix com un problema encadenat.
Fig 6.- Dalt, esquema de l’anàlisis de potencials del foc resseguint tota la carena. A baix, esquema de la pinça al cap per evitar la progressió per la carena. En verd la pressió dels dos sectors al cap i en groc la posició del contrafoc que para el cap. L’esquema explica l’encadenament del procés, ja que no es un front que avança seguint carena, sinó una combinació de obertura cap a baix del dret, per fer carreres amunt i crear un nou cap.
A la figura 6 es mostra un esquema de l’arquitectura tàctica necessària per parar el cap. Es necessita evitar l’obertura cap al E del flanc dret ja que això el recol·loca a la part baixa per fer carreres ascendents a posteriori i seguir avançant per la carena. Aquestes carreres a la vegada, amb marinada poden obrir el cap amb llançament de focus secundaris cap a l’esquerra i la zona de Sant Martí de Tous.
Cal doncs, per tallar el cap:
A.- Evitar obertura del dret. (evitar entrada al polígon 3)
B.- Conduir el dret el mes amunt possible. (retallar al màxim el pas de 2 a 5)
C.- Ancorar el cap en una línia de defensa. (a poder ser entre el pas de 2 a 4 i de 2 a 5) D.- Tancar descendent del flanc esquerre (l’entrada a 1 i sobretot a 4)
FIg 6.2- 11:14h del matí del dia 25. On es treballa contundentment a la part baixa del flanc dret. Per aconseguir A B i C.
Fig 6.3– 11:44h Principi de pyrocumul que creen els fronts al cap flancdret. Aguantar aquest sector fins les 18:00h va requerir d’un gran esforç de l’operatiu.
Això fa que a la pinça al cap estem treballant 3 sectors simultanis que cal coordinar: primer el A, mentre això passa accelerar el B i C i sempre mantenir el D.
Aquesta tasca va fer el seu fet, tot i que va tenir dificultats per focus secundaris i fronts mal definits plens de illes verdes que provocaven situacions perilloses que van forçar el replantejament de posicions diversos cops.
Amb tot és evident que la nit del 24 es para el cap en la posició de carena i que durant el mati i migdia del 25 s’aguanta amb esforços importants. En cap cas te el creixement explosiu que s’esperava i el contrafoc el deixa clavat fins les 18 de la tarda.
Es en aquesta hora, que seguint el patró dibuixat a la figura 6, el dret tira focus secundaris per sota i comença carrers ascendents que superen la línia de contenció del contrafoc del matí. Aquesta carrera un cop a la carena amb llançament de focus secundaris a >500m comença el descendent a Sant Martí de Tous, cap a la zona de l’Aubereda.
5.- El PyroCumul i la Transició a PyroCb (Pyrocumulonimbus) del dia 25
Aquest incendi ens va ensenyar els PyroCu i els PyroCb a Catalunya d’una forma dramàtica. De fet, el del dia 25 és dels mes grans vistos a Catalunya. Els vents que va generar en superfície van arribar als 90 km/h i l’escampada de focus secundaris creada va forçar l’obertura en descendent de l’incendi.
Son fenòmens extrems i que alteren el comportament del foc de forma erràtica. De fet, l’obertura a esquerres hagués pogut atrapar les unitats de bombers en cas de intentar seguir- lo.
Fig 7.- 13:06h Comportament amb FS massius i la seva succió en les primeres pulsacions fortes que fa el Flanc Dret, estirat per la primera formació important de PyroCu del dia 25.
Fig 8.1– 13:30 PyroCu que es forma a mitgdia i relacionat amb el comportament de la imatge anterior.
En resum, un fenomen Pyroconvectiu d’aquestes característiques és molt difícil de preveure i provoca comportaments extrems i erràtics. Quan es desplomen condueixen el foc amb ratxes fortes de vent associades a pluja de focus secundaris. En aquest moment es decideix no posar ningú a la zona i fer retirar la gent del cap a zona segura. Un cop passat el fenomen es reestableix un perímetre de contenció. Hi havia diferents perímetres de contenció del foc, però els principals s’esquematitzen el la fig 9. Es va escollir el primer i va funcionar, suposant ja la fi del creixement del foc durant la nit del 25 al 26 de Juliol.
Fig 8.2.- Perimetre despertant en base a illes verdes inconnexes dins al perímetre a les 18:00h. Ho fan amb força amb l’entrada de la marinada cosa que formarà el PyroCu mes important de tots que acabarà fent trancisió a PyroCb. A la dreta la columna formant PyroCu a les 19:00h.
Fig 8.3.- 19:27 carreres molt intenses al flanc dret. A la imatge de la dreta, focus secundari que creix inmediatament dins de la columna convectiva que ja baixa en direcció St Marti de Tous. Es la pluja de focus secundaris a llarga distancia del PyroCb i que fa el treball operatiu en aquest sector insegur
Fig 8.4.- 19:54 PyroCu(a l’esquerra) transició a PyroCb 20:28 (a la dreta)
Fig 8.5.- 20:33h comportament del cap en descendent empenyat pel desmplom de PyroCb
Fig 8.6.- PyroCb abans i després del desplom. Observar a la imatge de la esquerra el núvol tipus Pileus característic dels PyroCb quan arriven al punt d’equilibri a la troposfera. En concret va pujar fins 8400 m d’alçada
Fig 9.- Perímetre final del foc (groc) i perímetres de contenció planificats per el moment final del Pyrocumulonimbus de la tarda del 25 de Juliol. En verd el perímetre contenció primer i que va funcionar. En vermell el perímetre de contenció segon i el violeta el màxim perímetre de contenció si el fenomen era molt extrem.
Aquest fenomen doncs va crear un incendi nou que va afegir 500 ha en menys d’una hora al incendi ancorat a la carena de la serra. Vam passar d’un foc conduit per vent lineal a un foc expansiu fent allò del baixa pujant dels focus secundaris massius. La Fig 10 explica correctament el canvi d’estratègia i de potencials que es va haver de fer entre les 18 i les 20 h del dia 25.
.
Fig 10.- Modificació de l’esquema de potencial i creixement que suposa l’aparició del PyroCb a la tarda del 25 de Juliol
6.- Conclusions preliminars
L’arrancada amb ponent als incendis de cereal es complicada per el primer atac. Es el problema inicial de focs com Guissona 2003, Donzell 2009 i Odena 2015. Tot i així, la capacitat de contenir l’eixamplament del con inicial del foc es destacada
L’incendi es aconsegueix confinar a la carena de Queralt i no en surt tot i el Pyrocumulonimbus de la tarda del 25. Els eixos de contenció amb foc tècnic, maquinaria i posteriors PEV funcionen
L’arquitectura tàctica encadenada del flanc dret-cap es una operativa complexa. Cal un debriefing detallat
En aquests incendis de mosaic agrícola forestal cal reforçar la coordinació de bombers amb maquinaria agrícola
Son incendi que requereixen d’estrategies diferenciades en cada moment, segons la Fig 11
Fig 11.- Esquematització dels moments de l’incendi
