La setmana passada vaig tenir el goig d’assistir a un acte commemoratiu dels 40 anys de la creació de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, que es va celebrar al teatre Principal de Valls.

            Va ser una bona ocasió per comprovar una vegada més que Catalunya gaudeix d’una xarxa social que, al meu entendre, és la que cohesiona molts aspectes d’aquest país nostre. No vivim de subvencions, al contrari. Moltes de les activitats que es duen a terme són fruit del voluntarisme i de l’esforç de moltes i moltes persones que, a més de les hores que  hi dediquen, sovint  han de pagar despeses de desplaçaments i organització.

            Aquesta és una característica que ens manté vius com a poble. Estem acostumats a espavilar-nos pel nostre compte sense confiar que els alts estaments de la societat resoldran els problemes o aportaran recursos que permetin dur a terme moltes de les activitats. Podem aplicar-ho a centres excursionistes, esportius, corals… i, naturalment, la premsa local i comarcal i és evident que contribueixen a mantenen viva la consciència de poble.

            A Catalunya són molts i molts els pobles i poblets que d’una manera o altra  estan relacionats amb una revista de caire local o comarcal. Avui són 148 les revistes adherides a l’ACPC però com va dir el president Francesc Fàbregas en la seva intervenció, l’objectiu és arribar a tots els racons de Catalunya. Com no pot ser d’altra manera, hi ha tiratges i periodicitat molt diferents, però en conjunt formen aquest teixit tan important per a la nostra mateixa consciència de país. I en els moments actuals, donada la delicada situació de la llengua catalana, han de ser un pilar bàsic en la seva defensa, atès que totes les revistes són redactades en català.

            Hi ha dos aspectes que cal tenir en compte a l’hora de valorar la importància de la premsa local i comarcal. A principis dels anys 70, quan jo estudiava a la Universitat, predominava l’atenció als grans moviments que determinaren els diversos sistemes socials: capitalisme, socialisme, anarquisme, liberalisme… Els fets que no assolien un àmbit global, almenys de país, no eren valorats. La història local –i, per tant, també la premsa- eren menystingudes i, com a molt, no passaven de la categoria d’anècdota il·lustrativa d’altres grans esdeveniments o corrents de pensament.

            Però poc a poc es va anar anar creant la consciència de la importància del poble en el devenir de la història. Les guerres no les fan només els generals, també hi ha la tropa que està al peu del canó; les revolucions les ha protagonitzat el poble. La història d’un país és el fruit de molts esdeveniments, potser insignificants, que, com les peces d’un puzzle, donen la visió global del territori. Per això, com diu també un text de la memòria, la premsa local i comarcal, a més de donar informació sobre l’entorn més proper, “eleva a categoria de notícia esdeveniments que en mitjans generalistes poden passar desapercebuts”. En un marge de pedra seca són tan importants els grans blocs com les petites pedres que els collen.