Segons una notícia de la revista en línia The Scientist  uns investigadors han observat que els ximpanzés capturen insectes, els aguanten o xafen amb els llavis i els posen com si fos un ungüent a les ferides obertes, tan pròpies com d’altres ximpanzés. Conductes similars -que es defineixen com d’auto-medicació- ja s’havien descrit en altres espècies animals com els elefants, els ossos, els gats, o els estornells. Pel que fa als primats no-humans, els casos d’auto-medicació observats fins ara consistien en la ingestió de plantes per combatre els paràsits intestinals, encara que més recentment s’han descrit casos d’aplicacions a la pell de fulles o d’altres materials, però mai sobre ferides obertes. Recordem que els humans pertanyem al grup zoològic dels primats on compartim parentiu, entre d’altres, amb els ximpanzés.

En una comunicació en forma de carta a la revista Current Biology s’han descrit 22 observacions on els ximpanzés han desenvolupat aquesta conducta. Les observacions s’han fet en un entorn salvatge en la comunitat d’animals que porta per nom Rekambo, que consta d’uns 42 a 45 individus, en el parc nacional de Loango al Gabon (Àfrica central).

D’aquestes 22 observacions en 19 casos s’ha vist que l’animal aplicava els insectes en ferides pròpies i en els 3 restants en ferides de companys. La conducta en tots els casos s’inicia per caçar l’insecte, -que sembla que és volador, de color fosc i d’uns 5 mm de llargària però se’n desconeixen més detalls-, un cop agafat se´l posen als llavis on l’immobilitzen i després amb els llavis mateix o amb els dits l’apliquen sobre la ferida on hi fan una lleu fricció i finalment amb els llavis o els dits retiren l’insecte de la ferida. No s’ha vist mai que es mengin aquest insecte.

El mateix procediment se segueix quan el que rep el tractament és un altre animal. Dels 3 casos registrats un era d’una mare que tractava una ferida en un peu d’un fill adolescent. Un altre cas involucrava una femella adulta que tenia cura d’una ferida en el tou de la cama d’un adult mascle. La femella va caçar l’insecte que el mascle li va agafar dels dits i se´l va ficar entre els llavis i després sobre la ferida. La femella i un altre mascle va fer fregues sobre la ferida amb l’insecte amb els dits. Un altre mascle es va acostar, va agafar l’insecte, se´l va posar als llavis i ve fer fregues sobre la ferida del mascle ferit. O sigui que el ferit va tenir tres cuidadors. I el darrer cas observat va ser un mascle que va aplicar un insecte en una ferida en el dit polze dret d’un altre mascle. Es va veure que l’animal que feia la cura feia esclafir els llavis en senyal de satisfacció.

Pel que fa a les ferides se’ns diu que són ferides obertes, i que són més freqüents en els mascles que en les femelles, degut a que són resultat de baralles i aquestes són més habituals entre mascles.

Com hem dit al principi, aquesta és la primera vegada que s’observa l’ús d’insectes per tractar ferides pròpies i de companys d’espècie. S’obren molts interrogants. Quin sentit té aquest comportament, aparentment altruista, de tenir cura de les ferides d’un company sense rebre, aparentment, res a canvi? Quin sentit té, en general, aquesta conducta d’auto-medicació? És pròpia de tots els ximpanzés, o només del col·lectiu estudiat: Rekambo? I les preguntes que han anant sorgint durant el relat: quin és l’insecte que fa d’ungüent? És sempre el mateix? Fa realment algun efecte sobre la ferida?  

Per alta banda, des de la perspectiva darwinista, els col·lectius que desenvolupin aquesta conducta seran més competitius davant de la selecció natural i tindran més possibilitats de sobreviure? Futures recerques ens ho aclariran.