26 de maig 2021
aclucar
Tancar (els ulls)
Aquest verb és un exemple clar de com anem substituint moltes paraules per mandra o deixadesa i fem servir “tancar” la majoria de vegades. I mira que n’és de bonic aclucar.
22 de juny 2023
afigurar
“Veure (una cosa) de lluny o d’una manera imperfecta, amb la figura tot just discernible”. Així talment ho diu el DCVB, tot i que en cinquè lloc.
Aquest verb es feia servir habitualment, fa anys. Ara només diem veure o mirar i es perd el matís i així anem ajudant a empobrir la llengua. També podríem dir entrellucar o fins i tot, albirar, però en el nostre record no eren d’ús habitual en aquest país. Potser més aviat en l’àmbit literari.
4 d’abril 2024
alifafa
Hidrartrosi del garro, en els animals de peu rodó (Empordà, Sta. Col. de Q.); cast. alifafe.—V. alifac.
Si mirem la variació Alifac, també al DCVB, hi diu. “Malaltia crònica o defecte habitual (físic o moral); cast. alifafe, achaque. «Sempre té un alifac o atre»”, un bon sinònim seria xacra, segurament.
Així apareixen al DCVB. Aquesta paraula de clara procedència àrab, s’ha perdut ben bé, tot i que com referencia el DCVB, es feia servir a la nostra vila i voltants.
16 de maig 2024
alt com un sant Pau
Es diu d’una persona molt alta. (DCVB).
“Per les processons dels gremis de Barcelona. El gremi dels espasers tenia sant Pau per patró i per poder lluir una espasa ben gran el portador havia de ser alt, tot i que segons la tradició l’apòstol sant Pau era baix”, llegim al ca.wiktionary.org.
Era una expressió que es feia servir a molts indrets de Catalunya, i que no s’ha perdut del tot, però que convé no deixar a l’oblit, com tantes d’altres.
9 de maig 2024
anar a l’hora
Diu al DCVB: Anar bé un rellotge, marcar l’hora justa; però avui ens interessa quan diu: “fig. anar una cosa com cal, funcionar bé”.
Aquesta expressió no s’ha perdut del tot i es feia servir de manera habitual per referir-se, tal com diu l’Alcover, a allò que no acabava d’anar bé; però també a aquelles persones que no se’n sortien amb la seva activitat.
Pot semblar curiós que no es referís a aquelles persones que eren més aviat tocatardanes, però sigui com sigui, aquesta és una expressió ben definidora d’allò que volem dir quan l’adjudiquem a algú.
Doncs anem a l’hora i fem-la servir.
5 de gener 2023
anar lluent
“Tenir salut, doblers, fer bona cara”, segons una cita a
Paremiologia catalana comparada digital, que fa referència al llibre “Dites i refranys menorquins” Autor: Pons Moya, Joan. Any de publicació: 1984
Editorial: Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
És curiós que no aparegui reflectit al DCVB tractant-se d’una expressió que, precisament, era d’ús corrent a Menorca.
Un viatge ben llarg per fer cap a casa nostra on es feia servir habitualment. No és una expressió “polida” si voleu; més aviat es feia servir amb una vaga ironia inclús una lleugera sornegueria, si se’m permet dir-ho així.
Tanmateix, el que volem dir és que sigui quina sigui la seva connotació, quina llàstima que es perdin aquestes expressions.
14 d’abril 2022
all
Algú em podrà corregir, però després de fer un tomb ben llarg per internet, m’adono que tothom diu “un gra d’all” quan es fa servir aquesta liliàcia per fer una recepta d’un plat determinat.
Al meu entorn familiar i dins l’àmbit de la meva joventut, quan ens volíem referir a quina quantitat d’alls volíem posar per fer un guisat, dèiem “un all” o “dos alls”, etc. Tan senzill. Potser massa senzill.
Ja és ben cert que qui no té un all té una ceba… o fins i tot un ceballot.
20 de maig 2022
amorosir
Fer que una cosa es torni més suau o més tova.
Al diccionari, aquesta accepció hi figura com a segona opció; i és aquesta que volem destacar. No es tracta d’una paraula desapareguda; tot i això no és fora de perill i és una paraula delicada i bella. Es fa servir força en àmbits culinaris, reducte on ha quedat una mica reclosa.
8 de febrer 2024
apagallums
Al DCVB hi trobem, a banda de l’estri per apagar els ciris o de l’home que apagava els llums: Home curt d’enteniment. I és en aquest sentit que el volem destacar avui.
Era poc o molt habitual sentir dir a algú: “estàs fet un bon apagallums“.
S’ha perdut bo i del tot aquesta genial metàfora, però no els apagallums. Recuperar paraules que ofenen pot semblar poc recomanable, però no les hem suprimit sinó que les hem substituït, vet-ho-aquí.
25 novembre 2021
apariar
Reparar. Preparar. Arreglar. Sovint sona com “apriar“.Són aquestes accepcions que volem destacar, ja que aquest verb té altres significats, com és ara ajuntar –unir dues coses pariones– i fins i tot amanir. I les volem destacar perquè fa temps, eren d’ús habitual i quotidià. Repetirem allò de la riquesa del nostre vocabulari que diem cada dijous i que evolucionar no hauria de ser sinònim d’escurçar ni de reduir ni minvar, és a dir: perdre.
5 d’octubre 2023
arriar
Aixecar una cosa poc o molt pesant o voluminosa.
El verb que proposem avui, amb el significat que es feia servir per a aquests voltants, no apareix ni al DCVB, ni a altres diccionaris consultats.
Hi apareixen els significats coneguts relatius a termes nàutics o altres. (Arriar una vela o una bandera)
Curiosament, en aquests casos el significat és bo i invers al que presentem avui; és a dir, en comptes d’aixecar una cosa l’abaixen.
En canvi, sí que trobem al DCVB en la seva cinquena accepció el significat de: “Arreglar-se, observar conducta profitosa, governar-se” com a verb reflexiu. I aquest significat sí que es fa servir encara quan diem: “Aquell paio va ben arriat“, volent dir que li van bé les coses, etc.
8 de setembre 2022
atansar
Acostar.
Qui ens havia de dir que arribaríem a reclamar l’ús d’una paraula tan corrent i tan usual com és atansar. Em sembla que es fa servir més acostar. Però és dramàtic que es perdi en favor d’apropar, horrible paraulota, si m’ho permeteu dir.
16 de febrer 2023
avenir, avenir-se
Avenir: Acordar, determinar una cosa acordadament algunes persones, segons el DCVB
Avenir-se: Persuadir-se, adquirir certesa i plena consciència d’una cosa que causa gran admiració. En aquest sentit, s’usa sempre en infinitiu i precedit de l’auxiliar poder o saber. «No em puc avenir del que has crescut en poc temps». «Sembla mentida que s’hagi casat; no me’n sé avenir!» També segons el citat DCVB.
Hi ha més significats i ho podríem allargar bastant, però, per ara, ja ens aniria prou bé de mantenir aquestes expressions, i m’ho ha fet venir a la memòria, sentir dir “no m’ho puc creure” talment copiat del forà “no me lo puedo creer”. Cada camí que ho sento, no me’n sé avenir.
11 novembre 2021
avesar
Acostumar, habituar; adaptar a una cosa per causa de la seva repetició.
Exemple: “Anem-hi amb el meu cotxe que ja estic avesat a circular per aquella carretera.”
Aquest verb tan bonic, no hi ha cap u ni cap o, i això li fa tenir un so més dolç que no pas “acostumar” i a més, sembla que convidi a fer petons. Aquest verb, dèiem, també es va perdent i assistim dolorosament a la seva desaparició.
Tot això es podria dir, naturalment, del seu antònim malavesar.
12 d’octubre 2023
bacó
Cansalada de porc.
Porc adult.
Home brut de cos o indecent en ses accions.
Heus ací com – a més d’altres significats– ho diu el DCVB.
Tres accepcions d’una paraula que no s’ha perdut del tot, però que fa temps que va de baixa en favor de porc. Reivindiquem, doncs, bacó en totes tres significacions.
23 de maig 2024
baladrer
Que parla a crits o que crida immoderadament, segons el DCVB; i aquest és el sentit en què es feia servir aquesta paraula, ben contundent, per cert. Es pot pensar que l’educació i les bones maneres podrien ser la causa que hagi fet minvar l’ús d’aquest mot. Així i tot, de baladrers encara n’hi ha força, però n’hi diem cridaners o directament maleducats.
2 de març 2023
barquejar
Voltar sense un propòsit predeterminat. Tombar sense una destinació concreta.
També barcairot: aquell que barquejava molt. “Ets un barcairot, no pares de tombar amunt i avall”
Al diccionari no ho trobareu amb aquest significat, però era una paraula que es feia servir fa molts anys per indicar això que diem. A Santa Coloma s’ha perdut boi del tot. A altres indrets segarrencs encara és poc o molt viva. No deixa de ser curiós trobar aquesta expressió ben marinera –o qui sap si fluvial també–, terra endins. Sigui com sigui, repetirem altra vegada que aquestes expressions enriquien el nostre llenguatge i és llàstima que desapareguin.
18 d’agost 2022
barrinar
“Pensar intensament” diu el DCVB.
També meditar. També, portar-ne alguna de cap.
Sigui com sigui, és un verb molt expresiu i molt definidor del que es vol dir. I fa cap a aquesta secció perquè també es perd com tants d’altres.
9 de juny
batxiller
Que es fica indiscretament a mirar o inquirir coses d’altri o a intervenir-hi sense necessitat; segons el DCVB.
Aquesta paraula i amb aquesta accepció podem dir que s’ha perdut del tot. A Santa Coloma de Queralt hi ha més d’una persona que se’n recorda de quan es feia servir. Parlem de fa 60 anys. És dicutible si cal “ressuscitar” paraules que ja ningú fa servir. Però us asseguro que de batxillers n’hi ha a caramulls.
“Les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres”.
13 de juliol 2023
bobò
Cosa dolça; lleminadura (en llenguatge infantil).
DCVBTerme infantívol per a designar qualsevol llaminadura.
enciclopèdia.catEtimologia: d’origen expressiu en llenguatge infantil per reduplicació de l’adj. bo;
diccionari.catSigui com sigui és una paraula que s’ha perdut, diria que definitivament. El problema és que ja no es diu llaminadura, llamí o llepolia, sinó “xuxes” i apa.
3 d’agost 2023
bongar
Brandar les campanes. Tal com diu el DCVB
És tot un món el de les campanes. Avui només ens volem referir a aquest toc d’una certa solemnitat i que ja hem oblidat com se’n diu.
Ara, la majoria en diu tocar a tots els tocs que fan les campanes, i som allà on acabem cada setmana amb la paraula, lamentant que se’n perdi una altra. En certa manera es pot dir que hem perdut el “seny”. Si mireu aquí, entendreu perquè ho dic.
24 de novembre 2022
bromera
Escuma.
Paraula que va deixant el seu espai a escuma, i es va perdent. Paraula molt maca. El seu ús era habitual.
6 d’octubre 2022
bugor
Baf calent, hi diu al DCVB.
També hi diu, xafogor i vapor d’un cos en ebullició o en fermentació.
Avui volíem fer esment del significat baf calent, ja que era el més habitual entre nosaltres i per sort ho continua sent; però em vaig espantar en sentir dir “vaho” a persones joves. Se m’enbugonaven les ulleres de la tristor.
16 setembre 2021
Buixir
El crit que fa un gos.
Exemple: El gos no ha parat de buixir tota l’estona.
Sinònims: lladrar, bordar.
A Santa Coloma de Queralt i a bona part de la Segarra, aquesta paraula era la que es feia servir per indicar aquesta funció.
És curiós com, a poc a poc, les paraules, com un terreny que s’esllavissa, van desapareixent. És comprensible que es deixin de fer servir mots relacionats amb oficis que han desaparegut –per exemple–. Però de gossos cada vegada n’hi ha més i no han deixat de buixir.
31 de març
buscall
“Tros de soca o de branca gruixada, almenys de mig pam de gruix”. Així ho diu el DCVB. Altres diccionaris, només diuen “tros de llenya”.
Paraula d’ús corrent i habitual fa uns quants anys.
Aquesta paraula l’ha anat matant el gas, l’electricitat i el gasoil. Ara s’hi afegeix el pèl·llet; és a dir, les calefaccions. També van morint les estelles i les ascles i unes quantes més.
Primer de setembre
ca
El DCVB no ho recull com adverbi de negació; tot i així em sembla que ens trobem davant d’una altre cas de pérdua lamentable; en aquest cas d’una forma de negar que era habitual en el nostre llenguatge. Es recuperarà? Ca home ca, ni pensar-ho.
30 desembre 2021
camí
Cop, vegada.
És clar que també té altres significats –el lloc per on es transita, etc.–, però avui ens interessa posar en relleu que aquesta paraula es feia servir habitualment en aquestes contrades. De fet, encara hi ha qui només fa servir camí per indicar cop o vegada.
No cal dir que ens trobem –un altre camí– amb una paraula d’ús residual i que va desapareixent boi del tot.
13 de gener 2022
cançoner
Es fa servir per indicar un recull de cançons o també algú que canta.
Avui ens interessa un altre sentit d’aquesta paraula i que també desapareix per no dir que ja boi és residual. Es diu cançoner a qui actua amb excessiva lentitud.
A L’enciclopè
dia.cat hi diu: adjectiu i masculí i femení Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
Paraula prou descriptiva del que vol dir. Tots coneixem algú de qui podríem dir que és un cançoner.
28 d’abril 2022
cassigall
També parrac, drapot, pedaç. Totes aquestes paraules, sobretot cassigall i parrac, s’han deixat de fer servir, en gran part perquè ha minvat el seu ús. No es fan servir cassigalls, o parracs com a segona vida de la roba vella, com a estris de neteja, per exemple. Tampoc s’apedaça la roba vella. Vet aquí com van desapareixent certes paraules. No descartem la desídia, és clar, o la mandra. No només la pressió del castellà. Ara, la roba “es trenca”. Ja no es descús, ni s’estripa, ni s’esquinça. Ni se li fa un set.
Primer de desembre 2022
coent
Que cou; que produeix una sensació anàloga a la d’una cremada, diu el DCVB i el
diccionari.cat ho repeteix; i afegeix: excessivament picant. I amb això ja som al final de tot, ja que de picant a picante només hi va la pressió constant i omnipresent del castellà.
Feu servir coent, que és paraula ben nostra i explica molt bé el que volem dir, i així no ens caldrà anar a picar a la porta d’altres llengües.
8 de desembre 2022
corcó
Persona amoïnosa per la seva insistència a demanar o a parlar diu el DCVB en la seva quarta posició, i que es refereix a una persona molesta, carregosa, difícil de suportar. I és aquesta que volem destacar ja que és va perdent en benefici de pesada, o fins i tot la més castellanitzada pelma. Ens podriem extendre referint-nos a com va desapareixent l’ús d’aquestes paraules però no ho farem. No volem ser un corcó.
7 de març 2024
deso
Enfony amagat per a tenir-hi oculta alguna cosa de valor.
Així ho explica el DCVB.
Ara a les cases, potser hi ha força racons on amagar coses, però no hi ha un lloc específic per encabir-hi objectes, diners o documents. Abans era poc o molt habitual tenir-ne. L’estructura i la mida de les cases antigues afavoria que n’hi pogués haver.
9 desembre 2021
donar
Aquest verb, ja és sabut, té un munt d’accepcions, moltíssimes.
Avui ens interessa la forma reflexiva donar-se, que s’ha fet servir sempre en el sentit de rendir-se, cessar de resistir.
Es feia servir habitualment quan es proposava una endevinalla i no en sabies el resultat i deies em dono.
També aquesta ha perdut protagonisme a favor de rendir-se i si ens permeteu la broma, a favor de no surrender.
I ja que som aquí amb el verb donar, i per aprofitar l’avinentesa, voldríem recordar una expressió que també es perd; és referent a quan una persona va amunt i avall sense rumb i avorridot, diem: no sap on dar-la.
29 de setembre 2022
doble
Gruixut, robust diu el DCVB
Aquesta paraula era habitual en la parla corrent i es va perdent entremig de gros, gruixut, gran, etc.
22 de setembre 2022
empaitar
Perseguir, encalçar, aconseguir.
El significat és ben clar. No és una paraula perduda, però com de costum, es va perdent a favor, en aquest cas, de perseguir. I, quina casualitat, perseguir, és exacte en castellà. Empaitar és una paraula sonora i contundent, molt nostra, i és llàstima que es perdi a poc a poc, a no ser que es perdés perquè ningú empaités ningú i tothom anés més tranquil per la vida.
Es deia habitualment “ningú ens empaita”, volent dir que no calia córrer o frisar per fer una cosa o anar a un lloc.
2 de juny 2022
emparrar-se
Pujar a un lloc alt, com és ara un arbre, una roca.
També es va perdent aquesta forma reflexiva del verb emparrar. Guanya terreny enfilar-se i també pujar, que són més refinats, si se’m permet dir-ho així. Una altra paraula tan sonora i contundent que va desapareixent.
6 de juliol 2023
encantar
Restar immòbil en la contemplació d’una cosa; distreure’s d’allò que un fa, per la influència d’altra cosa molt agradosa o emocionant. Així ho explica el DCVB, en la seva tercera accepció i aquesta és la que volem destacar avui.
No és una paraula que hagi desaparegut del tot, però la posaríem dins el grup de les que estan en perill, i no ens podem encantar gaire si volem que no es perdin del tot.
15 de juny 2023
encetar, encetadura
Llevar un tros de la pell o coberta exterior a un cos, i especialment a una persona o animal, diu en la tercera accepció el DCVB.
Encetar té altres significats, que no són tan en perill com aquest, i per això avui el proposem i animem a fer-lo servir.
És clar que seria molt millor que s’extingís per no haver de fer-lo servir, però això voldria no fer-nos mai més cap encetadura.
18 novembre 2021
encomanar
Contagiar, transmetre una malaltia.Fer responsable a algú d’alguna cosa, d’una responsabilitat o un encàrrec. I altres significats, encara, com reservar, etc.Avui ens convenia agafar el primer significat, ja que es fa sevir –per desgràcia– molt en els darrers temps per causa d’aquesta passa de la covid-19. Aquest verb –encomanar–, va perdent pistonada en favor de contagiar tot i que encomanar és molt més antic i nostrat.
23 de març 2023
engorronir
engorronir-se
Perdre el delit, la gana de moure’s, de treballar, de fer qualsevol esforç. Així ho explica el DCVB.
Aquí es feia servir per indicar que eres a un lloc on t’hi estaves bé i no en volies sortir, tal com diu el diccionari. Aquest verb es va perdent com molts de la llista que anem fent cada dijous. En podríem parlar una bona estona ara que ve de gust, però no m’hi vull engorronir.
A
rodamots.cat, hi trobem una cita on es veu quin és el sentit d’aquest verb:
“Amb els prats com una gelera, el bestiar no pot sortir a péixer a fora i s’ha de quedar al corral tot cruspint-se l’herba de l’estiu, que sempre escasseja. En aquesta situació, l’únic que poden fer els pirinencs és tancar-se a casa i engorronir-se vora el foc esperant que arribi el bon temps. Vegetar com l’ós, que durant aquells mesos, dorm dins de la cova, cargolat com un cuc”.
Pep Coll, Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993), pàg. 16
6 gener 2022
enguany
Aquest any.
És llarga la llista de paraules que van desapareixent. Aquesta no és una excepció. Ja sabem què s’ha de fer: fer-la servir i així no es perd.
14 de juliol 2022
entaforar
“Aficar dins forat o recó; amagar dins un enfony”, diu el DCVB.
Queda clar el significat; que el verb és ben descriptiu; però sembla que ara, ja només posem les coses a lloc o les col·loquem, o, fins i tot, les fiquem; talment hagués desaparegut la necessitat d’entaforar res, com si ja ningú omplis la motxilla ni fes la maleta.
9 de febrer 2023
esberla
A alguns indrets en diuen berla
Estella; tros d’una cosa sòlida trencada.
Escletxa. cavitat estreta entre dues porcions d’una cosa trencada.
Ambdues descripcions son del DCVB, i tan una com l’altra serien el resultat de l’acció d’esberlar, verb del que ja en vam parlar el desembre passat.
Una paraula més que se’n va anant cap a la foscor o dormen les paraules oblidades. I cada camí més pobres.
22 de desembre 2022
esberlar
Obrir en dues o més parts per ruptura, segons el DCVB. I inclou uns quant sinònims: estavellar, estellar, esqueixar, esquerdar, badar, obrir.
El verb esberlar va desapareixent en benefici de trencar o també de partir. Llàstima, fa esberlar el cor.
28 de desembre 2023
esbravar
El DCVB ho defineix així en la seva quarta accepció: Desfogar; donar sortida o expansió al delit, passió, desig, enuig o altre sentiment que estava reprimit.
No s’ha perdut, per sort, aquest verb; però tinc fe que va deixant perillosament pas a desfogar, molt més semblant al castellà.
També em referiré avui, i sense sortir del DCVB, a la seva tercera accepció que fa: Fer perdre a un vi, essència, etc., la seva fortalesa o virtut, la seva olor, el seu bon gust; S’usa molt com a refl.: Perdre la seva fortalesa, virtut, olor, bon gust, etc.
Adonar-te del menysteniment de la llengua que queda reflectit en la substitució de tantes paraules per castellanismes o anglicismes, fa molta malícia. Au, ja m’he esbravat una mica.
28 octubre 2021
escanyolit, escardalenc, nyicris
Que té poc gruix; feble; molt prim de cos; magre; desnerit. També escarransit.
Aquí veiem que ha passat al revés de setmanes anteriors on algunes de les paraules que vam triar tenien l’avantatge de la brevetat. En aquest cas la paraula prim s’ha menjat les altres, potser per comoditat al ser més curt.
Les hem posat juntes totes tres, tot i que trobaríem matisos diferenciats.
Som al mateix punt de sempre. Amb el temps, quan deixem de fer servir una paraula, minven els matisos, els detalls, la intensitat, s’igualen els significats, i fem més passos cap a l’empobriment de la llengua.
8 de juliol 2022
escatxigar
Esquitxar, fer escatxics.
Sembla que dient que has quedat escatxigat, hauries d’estar molt més mullat que no pas senzillament esquitxat. Com si fos un esquitx exagerat. Però la tendència és d’anar fent servir aquelles paraules més curtes, per comoditat. Aquí ens trobem amb uns verbs molt expressius, ambdós netament onomatopeics, però és llàstima que es vagi perdent la sonoritat i la rotunditat d’escatxigar.
17 de novembre 2022
esmolet
Avui no ens referim als qui fan d’esmolet com a ofici, sinó als que ho són en sentit figurat.
Així ho descriu el DCVB:
2. fig. Individu molt eixerit, viu de potències (Penedès, Camp de Tarr.); cast. punto, tunante. «Ai, quin esmolet n’hi ha, d’aquest!»
Aquest mot es feia servir abans i es referia a algú molt viu i espavilat. S’aplicava sobretot a la canalla, segurament perquè l’acabament de la paraula suggereix un diminutiu. Però com us podeu imaginar, eixerits, vius i espavilats, n’hi ha –per sort– a totes les edats. També tenia una certa connotació carinyosament negativa quan es referia a un nen.
25 d’abril 2024
esperit, esperit de vi
Esperit, esperit de vi; sovint pronunciat “esprit“. Alcohol vínic, diu el DCVB
Fa uns quants anys encara ens hi referíem així a aquest producte de la destil·lació (etanol).
L’Alcover-Moll, encara enumera més “esperits”: Esperit de vinagre: àcid acètic. Esperit de llenya: alcohol metílic. Esperit de sal: èter o àcid clorhídric, i també l’òxid amònic. Esperit de sofre: sulfit carbonós. Esperit de vidriol dolç: àcid sulfúric alcoholitzat. Esperit de trementina: aigua-ras.
Queda palès que hem perdut els esperits, que –sense sortir del DCVB–, vol dir: Perdre els esperits: perdre la força vital, desmaiar-se.
26 d’octubre 2023
estar-se
Abstenir-se, deixar de fer una cosa. Així ho descriu el DCVB.
Privar-se d’alguna cosa.
Expressió ben nostra i que també es perd. Potser encara es fa servir prou, però no me n’he pogut estar de posar-la, avui.
18 d’abril 2024
esterrossar
Al DCVB, hi trobem: Xerrar massa, especialment el qui està un poc begut o massa entusiasmat (Santa Coloma de Q.)
Aquesta referència del diccionari de mossèn Alcover a la nostra vila, no és pas casual, ja que aquesta expressió es feia servir habitualment. “Sembla que esterrossis” es deia a qui xerrava d’una manera poc assenyada, i deixant anar disbarats, no necessàriament per causa de la beguda.
21 de desembre 2023
estesa
Conjunt de coses esteses, escampades damunt d’una superfície.
Aquesta paraula no ha desaparegut, però s’omple de pols al diccionari de no fer-la servir. Apa, doncs.
22 de febrer 2024
estimar (besar)
Besar (en llenguatge infantil) diu el DCVB
Una altra manera de dir, que ha desaparegut en el sentit que proposa en el diccionari. Quan érem petits encara es feia servir. Llàstima: és molt bonica.
16 de novembre 2023
estiracordetes
El DCVB diu: “Ajudant de botxí”. “Qui es complau d’ajudar a fer mal a qualcú; qui no té compassió d’aquells a qui pot fer mal; especialment, usurer”.
També trobem còmplice, acòlit, etc.
Al mateix diccionari s’hi afegeix: “En el misteri de Setmana Santa de Jesús carregat amb la creu, davant d’ell hi havia un home que estirava Jesús amb una corda, i l’anomenaven l’estiracordetes (Valls)”.
Penso que aquesta referència bíblica rebla d’una manera fantàstica la intenció de l’expressió que avui destaquem.
No es fa servir habitualment; potser és una mica llarga i costa de dir, però és tan “eloqüent” que seria una llàstima que desaparegués, ja que d’estiracordetes en trobaríem uns quants, oi?
5 d’agost 2022
estossegar
Tossir, diu el DCVB. Aparentment, no caldria anar a cercar res més, tenint el verb tossir, curt i prou explícit. Però segurament hi ha unes quantes maneres de tossir, ja que quan estossegues, sembla que ho fas amb més força, amb més rotunditat i amb pocs miraments, si se’m permet dir-ho així. Per altra banda, i com sempre, reclamem dirigir l’atenció cap a les paraules que es van perdent i enriqueixen el nostre vocabulari. Per tant, si tenim la mala sort de tenir tos, estossegarem sense miraments i ja ens disculpareu l’atreviment.
Refrany: “Aquell que molt estossega, o bé és tísic o s’ofega”.
17 d’agost 2023
estovar
Pegar, ataconar, tustar, atupar, apallissar, estomacar.
És increïble que tinguem tantes maneres de dir com fer mal, oi?
Avui escollim la quarta accepció al DCVB.
Volíem destacar com anem reduint l’ús de les paraules i expressions i acabem consagrant “pegar” com a única forma.
20 d’abril 2023
estudi
Escola; lloc on s’ensenya de lletra, i especialment l’escola de nois. cast. escuela. Així ho diu en la seva quarta accepció el DCVB.
Paraula bo i perduda del tot, però habitual fa setanta anys, que no en són tants si hi rumiem una mica.
Ens costarà trobar qui la vulgui recuperar i segurament no és una bona idea. Avui, doncs, la posem a benefici d’inventari.
7 d’abril 2022
esvair, estar esvaït
Verb reflexiu que vol dir defallir, perdre les forces vitals, segons el DCVB.
A quina hora dineu? És que estic esvaït.
Aquesta forma –estar esvaït– era d’ús habitual i corrent. Ara només es té gana o molta gana. Tant de bo es perdés la paraula perquè tothom estigués més ben alimentat i mengéssim a les hores de costum.
23 desembre 2021
fato
Conjunt de coses. Moltes coses en general. També equipatge.
És una paraula una mica polivalent i aparentment imprecisa, però tothom sabia a què et referies en dir fato.
Tot i no estar reconegut és habitual l’ús de l’augmentatiu: fatada
Aquesta paraula no ha desaparegut del tot, però també va de baixa com tantes altres.
20 d’octubre 2022
fer
Acabar.
Avui només ens referirem a aquest significat, ja que amb el verb fer no acabaríem en quatre ratlles i hi ha molt fato per entretenir-se.
Es deia i encara es diu, però ja no tant. I per això en parlem avui.
Era habitual dir “ja he fet” en acabar una acció o una feina; o preguntar “encara no has fet?”, per exemple, per saber si ja havies acabat o per fer-te anar més de pressa, amb ànsia.
21 de març 2024
fer anar
Fer funcionar: No sé fer anar aquest ordinador.
Moure, bellugar: Quan enraones fas anar les mans amunt i avall.
Aquesta expressió es feia servir en ambdós sentits d’una manera ben habitual. No s’ha perdut del tot, però va minvant el seu ús. I per això la fiquem avui.
3 de novembre 2022
fer cap
Anar, anar a parar, arribar.
Abans es feia sevir molt més que no pas ara. Es va perdent també. Ara es diu més arribar, venir, anar.
14 de desembre 2023
fer cau i net
Acabar amb una cosa, no deixar res, acabar els diners, etc.
Una altra expressió que ve del joc de cartes. En aquest cas, l’anomenat “cau”. Era molt popular fa bastants anys.
El DCVB ho explica així: “Joc de cartes, estès per tot el territori català, al qual es juga de la manera següent: Els jugadors són quatre; a cadascun es donen quatre cartes; quan un jugador té dues cartes iguals, es diu que té ronda, que, si no l’hi disputen, li val un punt; si un té carta igual de valor a alguna de les que hi ha tirades enmig, pot recollir-la juntament amb la seva i amb les que formin escala ascendent a continuació d’aquella; així, si hi ha posades enmig un 7, un 8, un 9 i un 10 i el qui juga té un 7, pot recollir totes les quatre cartes i li valdran 16 punts. Si un tira una carta i el que segueix en té una d’igual, fa cau: si el que segueix en té una altra d’igual, fa recau i li val dos punts; i si el de més enllà encara té una carta d’igual valor, fa Sant Vicenç o cau i net, perquè no en deixa cap a terra. Al final del joc es compten les cartes arreplegades per cada jugador i es cobra per les que passen de dotze”.
28 de març 2024
fer el ploricó
Al DCVB llegim: “exposar les pròpies misèries o necessitats per inspirar compassió”. I a Rodamots: “Voler inspirar compassió per tal d’obtenir alguna cosa; lamentar-se només per fer llàstima”.
Per altra banda, ploricó: Plor poc sorollós; plor fingit. També al DCVB.
O inclús: Ploricó -ona: Que ploriqueja.
Totes aquestes expressions eren habituals i es van perdent o simplificant, i com diem sovint, eliminant els matisos del llenguatge.
29 de febrer 2024
fer l’amistat
Besar la mà en senyal de respecte. Així ho confirma el DCVB.
Qui escriu aquestes ratlles, recorda que de petit, hi havia el costum de fer l’amistat a les persones grans abans d’anar a dormir. És a dir, es besava la mà al pare i a l’avi. Que jo recordi, no es feia a la mare o a l’àvia.
Això no es feia a totes les cases o famílies, però era un costum qui-sap-lo estès.
26 d’octubre 2022
fer-se
Tenir bona relació, fer-se amb algú, tenir-hi tractes.
“Són germans, però no es fan”. “L’Agustí i l’Andreu ara es fan molt”
Es tracta d’una expressió molt nostra i ben habitual. Potser no es perd com d’altres, però convé fer-la servir, no fos cas que es rovelli també.
14 octubre 2021
feresa
Molta por, por intensa
Exemple: Quina tronada aquesta nit, feia feresa.
No es tracta de substituir feresa per por, ja que ambdós gairebé volen dir el mateix però amb diferent intensitat.
Una altra paraula que es perd pel forat de l’aigüera.
Es tracta de la riquesa de matisos. És més curt i còmode dir por, però si volem expressar l’augment de la sensació de por, diem molta por, i ja no és tan curt, oi? Llavors hi escau feresa.
No som tan “creatius” com a Mallorca que tiren pel dret i diuen porada; però això ja se’n va de la pretensió d’aquest espai.
29 de juny 2023
fer festes
“Fer festes a qualque persona o animal: fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia”. Diu el DCVB.
Aquesta expressió, era habitual abans. No és que, per sort, hàgim parat de fer festes, sinó que hem reduït i escurçat el llenguatge. I d’això ens exclamem, com de costum. Ara fem carícies, acaronem, etc. I que durin les carícies, és clar.
9 de novembre 2023
fet i deixat estar
Una persona: desmanegada, desordenada. “Sembles fet i deixat estar”
Una cosa: feta de qualsevol manera, sense mirament. “Això està fet i deixat estar”
Ho he sentit a dir més aviat de les persones, però també es fa servir per coses o feines.
Aquesta expressió és molt gràfica, ben eloqüent i descriptiva. Com d’altres vegades, diem que si es perdés per causa de la desaparició de coses o persones fetes i deixades estar, podríem estar contents i pagats; però em sembla que n’hi ha encara un bon grapat.
26 de gener 2023
fort!
Exclamació amb què es manifesta satisfacció per un càstig o malvestat que altri sofreix, o desig que en sofreixi encara més. «He anat a la plaça i m’han ferit.—Fort! No hi haguessis anat, que no hi tenies cap feina!»
Així ho diu el DCVB i no hi canviaria ni una coma, ja que així es feia anar aquesta exclamació. El dubte que es genera, però, és si cal reivindicar una exclamació que expressa satisfacció per un sofriment aliè.
10 agost 2023
gall de panses
posar-se com un gall de panses
Escridassar; fer crits a algú a causa d’una forta enrabiada. Així ho diuen els de
rodamots i de moment ja ens va bé aquesta explicació, ja que era la més coneguda. Quan es feia servir, és clar.
És curiosa aquesta expressió. I gairebé desapareguda també. Avui potser en dirien posar-se fet una fera. I per molt que insistim, un gall no és una fera ben bé, tot i que n’hi ha que una mica ja ho semblen. No estiraré el fil del
gall fer, que potser no acabaríem mai… i us posaríeu fets un gall de panses.
14 de març 2024
Garlar
Xerrar; parlar abundosament diu el DCVB. I efectivament, es feia servir en aquest sentit. Ja no es diu tant i no pas per manca de persones amb atacs de verborrea.
23 setembre 2021
Gosar
Atrevir-se
Exemple: “El meu nen és tan vergonyós que no gosa dir res”
Sinònims: Atrevir-se. Veure’s amb cor
Aquest verb encara és poc o molt viu; però estaria en el grup de paraules i expressions que van perdent protagonisme. El fet d’adoptar gairebé de manera exclusiva el verb atrevir-se, és degut a la seva similitud a l’equivalent castellà, abandonant les altres formes. Això passa de manera recurrent amb moltes paraules.
El català, d’aquesta manera, es va assemblant cada cop més a la llengua que li fa més pressió, és a dir, el castellà. I aquest és un dels camins –no pas l’únic– que menen cap a la desaparició d’una llengua.
Una manera d’esmorteir aquesta tendència és fer servir, sempre que puguem, paraules que siguin més diferents del castellà. Si ens hi veiem amb cor, és clar.
30 de setembre
guaitar
Mirar, observar, vigilar
Sinònims: aguaitar
Variants dialectals o locals, com és ara a casa nostra, Baixa Segarra: goitar
Amb aquest verb passa com amb el de la setmana anterior, la pressió de “mirar” –igual que en castellà –ha anat arraconant guaitar.
I no és que mirar no sigui ben català, ja que el fem servir amb força abundància en diversos significats.
Tenir cura: Mira de no caure.
Parar atenció: No miris prim, no t’hi miris gaire, etc.
Ser exigent: Aquest senyor és molt primmirat.
10 de novembre 2022
grau, graus
“1. (arcaic i dialectal, del gènere femení) Escaló, esglaó (Conca de Tremp, Pla d’Urgell, El., Segarra); cast. grada, peldaño. En pl., Escala, sèrie d’esglaons (en les comarques citades)”.
Aquesta és la cita sencera del DCVB.
Pel
dic.iec.cat , la paraula no existeix. El corrector de Softcatalà, diu que és un “error”
Quan jo era petit es feia servir indistintament grau i escala dins l’àmbit familiar. O així m’ho sembla ara en la distància. D’una manera o d’una altra, i malgrat que l’il·lustre i admirat Alcover digui que es tracta d’un mot arcaic i dialectal, no l’hem d’ajudar a desaparèixer empenyent-lo escales avall; si em permeteu la broma. Només es tracta de fer-lo servir.
2 de maig 2024
haver-hi més mànigues que gecs
“Hi ha més mànigues que gecs”. Es feia servir fa anys, com tantes altres expressions que se n’han anat perdent.
Un dels sentits més habitual es referia al fet que a un lloc hi ha més gent a gastar que no pas a aportar, però no només en aquest sentit.
Eloqüent expressió, que es podria ressuscitar, ja que aviat trobaríem on aplicar-la.
25 de maig 2023
inquietar
De les diferents accepcions avui ens interessa la que hi diu al DCVB: no deixar estar tranquil, i que no es referia tant a situacions personals com a les coses del dia a dia.
Exemple: Una canalla s’havia fet mal i tenia una ferida i li feia picor i tenia ànsia de gratar-se, li deien “no t’ho inquietis”. I avui volíem destacar-ne aquest significat que s’ha perdut bo i del tot. Ara li diríem: “no t’ho toquis” i au.
29 de desembre 2022
llàntia
Taca, especialment d’oli o de greix, diu el DCVB en segona accepció.
Aquest mot també es va arraconant en favor de taca. I no és pas que taca no estigui ben dit, sinó que anem escurçant l’idioma reduint-lo; que d’això ens exclamem.
I no tenim cap excusa, ja que de llàntia qui no se n’ha fet mai cap?
7 de desembre 2023
llapissada
El DCVB se’n surt aviat amb una definició molt sòbria: Cop de llapis; signe fet amb el llapis. I hi afegeix un exemple amb aquesta cita: “Un cel de blau desmaiat, amb llapissades de perla aigualit”.
Segurament l’origen i significat d’aquesta paraula és tal com diu el DCVB, tot i que sovint es feia servir per designar una cosa menys poètica; diria que més aviat per referir-se a una marca de brutícia feta en una superfície neta. Per exemple: “Acabo de netejar el vidre i ja és ple de llapissades dels dits”. O també: “aquesta taula no l’han pintat bé, està plena de llapissades“.
Costa de trobar aquesta paraula als diccionaris. El mateix corrector de Softcatalà, no la reconeix. Això vol dir que ens toca fer-la servir, ja que està a punt de morir.
19 de gener 2023
llaurar (els caragols)
El DCVB en segona accepció i entre altres significats, hi diu “Arrossegar-se els caragols deixant un rastre per allà on passen”
I aquest és el verb que volem destacar aquesta setmana. Per aquestes contrades sempre s’havia dit que quan un caragol es desplaça, llaura. I vet aquí que ho voldríem recordar, ja que hi ha molta gent, sobretot jove que desconeix aquesta manera de dir què fan els caragols quan es posen en moviment.
5 de gener 2023
lluent
anar lluent
“Tenir salut, doblers, fer bona cara”, segons una cita a
Paremiologia catalana comparada digital, que fa referència al llibre “Dites i refranys menorquins” Autor: Pons Moya, Joan. Any de publicació: 1984
Editorial: Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
És curiós que no aparegui reflectit al DCVB tractant-se d’una expressió que, precisament, era d’ús corrent a Menorca.
Un viatge ben llarg per fer cap a casa nostra on es feia servir habitualment. No és una expressió “polida” si voleu; més aviat es feia servir amb una vaga ironia inclús una lleugera sornegueria, si se’m permet dir-ho així.
Tanmateix, el que volem dir és que sigui quina sigui la seva connotació, quina llàstima que es perdin aquestes expressions.
10 setembre 2021
malícia
Indignació, irritació. “Avui no ha tocat el despertador i he fet tard a la feina; em fa molta malícia arribar tard”.
Aquesta paraula era d’ús habitual també a la Baixa Segarra, i com moltes més es va perdent en favor d’altres formes, com és ara, ràbia. “Em fa ràbia això o allò”.
7 octubre 2021
menar
Conduir, fer anar, guiar.
Exemples:
No puc menar el cotxe perquè no tinc el carnet.
Això no mena enlloc.
Aquest ruc no es deixa menar.
Menar és un verb molt bonic. Mig en desús, per no dir del tot. Sembla que s’hauria de fer servir més, encara que només sigui perquè és curtet i fàcil de dir.
12 de maig
malesa
Acció dolenta, especialment la que causa dany o estropici, segons diu el DCVB
D’aquestes paraules també podem dir que no estan en declivi per causa del fet que no se’n facin de maleses o dolenteries. La causa l’hauríem de trobar en la seva substitució per sinònims aparentment més contundents o per paraules foranes. Com si fer maleses o dolenteries, fos una petitesa. Per això ja tenim entremaliadura. En fi, no acabaríem mai.
6 de juny 2024
malmirrós
Al DCVB i com a primera accepció hi diu: Malaltús, un poc indispost de salut. I també més avall: taciturn, de mal humor.
Expressió ben contundent, descriptiva i enriqueix també el nostre vocabulari, naturalment. A vegades, però, quan un està fotut, no li fa bé que li diguin que fa mala cara.
15 de febrer 2024
manescal
Facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties, segons el DCVB, i així es deia fa força anys.
L’ús d’aquest mot s’ha perdut, diria que del tot. Però la idea inicial en fer aquesta pàgina, era de procurar fer servir aquelles paraules i expressions que fossin més diferents del castellà. Per tant, dir manescal en comptes de dir veterinari, ens ajudaria en el nostre propòsit.
4 de maig 2023
El DCVB en la seva tercera accepció diu: pl. Monedes petites, de poc valor; monedes de coure; cast. calderilla. «No puc pagar perquè no tinc menuts» Rebérem… quatre-centes setanta-nou lliures de menuts. En la fàbrica dels menuts qui són batuts derrerament en la secca, doc. a. 1541 (Geogr. Barc. 681). Torna passar, que ara justament no tenc menuts.
Definició i exemples que diuen clarament el significat de la paraula. Es feia servir habitualment i em sembla que s’està perdent. Potser es diu més cèntims, monedes o fins i tot (ai!) calderilla…
19 d’octubre 2023
mico filós
D’entrada, el DCVB diu: persona desnerida, d’aspecte ridícul. Ho repeteixen a
Rodamots ampliant-ho: Persona desnerida, esprimatxada, d’aspecte ridícul o faceciós. I hi afegeixen exemples: “Tu, mico filós, aparta’t i deixa’m passar!”
“És un mico filós, es queixa de tot i més aviat fa pena”.
S’ha perdut molt aquesta expressió, per no dir que ja gairebé ha desaparegut. La podem reivindicar per sonora, descriptiva i si més no, curiosa.
Primer de febrer 2024
minyó (minyona)
Llegim al DCVB: “Noi; pàrvul o adolescent; cast. chico. Segons les comarques, es dóna al mot minyó una extensió d’edat més o menys gran. En el català continental, en sentit rigorós sol significar un noi de set fins a quinze anys (Minyó, fadrinet de set fins a catorze anys, diu Lacavalleria Gazoph.), però en sentit ample es diu minyó als adolescents i joves de més edat, i en alguna regió (com la rossellonesa) ve a esser sinònim de «fadrí» o «solter», és a dir, que diuen minyó a l’home fins que es casa”.
Per aquests redols i en la nostra memòria, ja fa anys, es feia servir generalment associat a la bona o mala conducta: “Has de ser bon minyó”, “si ets bon minyó…” Gairebé com a sinònim de fer o no fer bondat.
Pel que fa a la variant femenina minyona, es podria dir una cosa semblant al masculí, però com que la segona accepció (criada, sirventa) tenia molt de pes i més volada en el llenguatge corrent, amb prou feines es feia servir en l’accepció primera; sobretot tenint en compte que més aviat tenia una connotació pejorativa, malgrat ser una professió prou digna.
7 de setembre 2023
miquelós
Al reco.cat hi trobem uns “MOTS LOCALS QUE NO FIGUREN EN EL DICCIONARI”.
I entre aquests mots hi trobem el nostre: Miquelós. Caràcter estrany i intemperant.
Em direu que si ja costa de conservar les paraules que han sigut més usuals, encara li anirà pitjor als que només tenien un ús molt local o poc estès. Aquesta paraula es feia servir a Santa Coloma de Queralt. Sigui com sigui, sempre va bé de tenir presents aquests elements una mica fora de l'”ortodòxia”, que ajuden a conformar la vivor del llenguatge.
21 de juliol 2022
neular
Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d’altres accidents atmosfèrics. Tal com diu el DCVB. (no en va la paraula ve del llatí nebula: boira, núvol)
També s’explica al mateix Alcover-Moll, que a Santa Coloma de Queralt, es diu: “Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar”
Recordem que, de petits, quan t’atansaves a una carbassera amb carbasses petites, et deien, “no la toquis que es neularà!”
També s’aplicava a les persones amb poca salut o amb aspecte dèbil.
Aquesta paraula també va desapareixent i cada dia la llista és més llarga, malauradament. La bona notícia seria que les varietats actuals de carbassera i carbassonera, fossin molt més resistents i així ja no es neularien. Ni tampoc hi hauria persones tísiques o dèbils.
27 d’abril 2023
ni mai!
El DCVB ho explica així: exclamació de menyspreu i d’impaciència amb què es contesta a una negativa, com si diguéssim: Tant se val! Tant de bo!
Efectivament és –o era–una manera de respondre a una negativa. Com si en fer una proposta a algú, aquest la refusés i en sentir-nos dolguts per la negativa, retiréssim la proposta.
No es fa servir gaire o no ens consta. Potser es va substituint per un “tu t’ho perds!”.
18 de gener 2024
no és cap hora
Aquesta d’avui és certament curiosa i la posaria dins un grup d’expressions que eren ben corrents i es feien servir força, tot i ser bastant imprecises. Per exemple “són quarts d’onze”, “qui-sap-lo”, etc.
Si fem cas al DCVB, que normalment ens serveix de guia, “no és cap hora”, voldria dir que és “molt dematí, molt aviat”. I aquest també seria el sentit que li atribueixen a l’Empordà, per exemple.
Sigui com sigui, dins del meu entorn, aquesta expressió jo l’he interpretat com que no era cap hora “assenyalada”. Vull dir que no era ni hora de dinar, ni de sopar, ni d’anar a treballar, etc.
Aquest espai, com tota la web, és obert a què qui vulgui digui la seva. A veure, doncs.
11 d’abril 2024
padrinejar
Anomenar molt el padrí o la padrina, anar-li molt darrere, fer-li la bona. Talment, ho explica el DCVB en una tercera accepció.
Per sort aquesta expressió encara la podem sentir de tant en tant, dirigida a un padrí cofoi: “Aquest nen padrineja”
Estómac
Aquesta paraula l’ha sentit a dir de petit, a l’entorn familiar qui escriu aquestes notes; i no ha trobat constància d’haver-la sentit més des de fa molts anys. Com alguna altra paraula que hi hem incorporat, hi figurarà a benefici d’inventari. Ara només diem estómac i prou. Però mai és sobrer conèixer més sinònims.
De totes maneres, aquí només queda reflectit l’àmbit que hi ha a l’abast dels qui fem aquests comentaris, però tothom hi pot dir la seva i comentar el que li sembli oportú; i sobretot ampliar aquell àmbit.
I a més, una dita extreta del DCVB: No quedar-ne ni una al païdor: no deixar res sense dir. “No me’n quedarà ni una al pahidor, Vilanova Obres, iv, 197”.
12 de gener 2023
pansa-figa
Es diu quan una cosa és imprecisa o poc definida, que no és gaire d’una manera ni de la contrària. “Avui fa un temps pansa-figa”.
Aquesta expressió s’ha perdut gairebé del tot. De fet, tampoc sabria dir l’àmbit aproximat on es feia servir; però a Santa Coloma, segur que sí. Diria que és una d’aquelles expressions d’arrel popular – com tantes–, que feien que el llenguatge tingués molta vivor i creativitat;
El DCVB fa referència a una expressió que s’assembla una mica a la nostra d’avui: Mig figa i mig raïm: en un estat d’indecisió entre bo i dolent, entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. «Estic mig figa i mig raïm: no sé si he de sortir o si he de quedar». «El malalt està mig figa i mig raïm: ni bé ni malament».
2 de febrer 2023
pesar figues
Segons el DCVB, fer becaines, moviments de cap,
Abaltir-se (aquí diem “embaltir-se”), que també ho recull el DCVB.
Estar endormiscat i altres sinònims. Ho diem d’algú a qui li ve una passió de son i va fent copets de cap com qui diu vol dir que sí.
24 d’agost 2023
pistrincs
Diners, en llenguatge d’argot o molt familiar; així ho diu el DCVB on sempre acudim.
Aquesta paraula, sí que ha desaparegut del tot. De fet, ja no era molt habitual fa seixanta anys. Per tant, no reclamarem la seva recuperació, i la hi posem com a curiositat i a manera d’inventari.
I també per continuar donant fe de la varietat i riquesa popular del nostre idioma.
5 de maig
potiner, potinejar
Que maneja barroerament les coses.
Manejar barroerament, embrutar, fer potineries, diu el DCVB.
Aquesta paraula i la seva forma verbal són contundents i molt expressius. També es van perdent. Tant de bo fos perquè ja s’haguessin acabat els potiners i les potineries, oi?
27 de juliol 2023
predicar
De manera figurada i irònicament: parlar molt, xerrar; tal com ho diu el DCVB.
Exemple: “tu, molt predicar però a l’hora de la veritat, res”.
No s’ha perdut del tot aquesta expressió, però va de baixa també com moltes altres de les que van sortint en aquest apartat. I més que en sortiran, si no em dieu que predico massa.
primer de juny 2023
pres, presa
Coagulat. Aquest adjectiu no s’ha perdut encara, tot i que l’hem reduït força, i gairebé només ho apliquem a alguns aspectes molt concrets, com és ara l’oli quan per causa del fred s’espesseix com si quallés.
3 març 2022
privar
“El metge m’ha privat la sal perquè tinc la pressió molt alta” Es feia servir habitualment en el sentit de l’exemple; i en sentits més amplis també referits, en general, a una cosa prohibida.
2 desembre 2021
provar
Anar bé, fer profit
Exemple: “No es va avesar mai a viure allà; el clima no li provava”
És en aquest sentit que ens interessa avui i que el DCVB el situa en 5è lloc.
El volem destacar, ja que aquest verb es feia servir habitualment i com tants d’altres es va perdent.
Al mateix “Alcover” hi trobem un refrany: “El millor remei és el que prova“
Aprofitem l’avinentesa per recordar una expressió, més aviat una exclamació que també s’ha perdut: prova-ho!, dit com amenaça o repte. “Atreveix-t’hi si ets prou valent”
7 d’abril 2023
quants en tenim?
Expressió que es feia servir per preguntar a quin dia del mes érem.
Em sembla que també la podem posar a la llista d’aquelles maneres de dir desaparegudes i prou que ho lamentem, com sempre.
18 de maig 2023
que et toc!
Exclamació amb què s’expressa satisfacció per la bona sort o pel feliç èxit d’un altre. Així ho diu al DCVB i així es deia temps enrere per aquestes terres.
Aquesta expressió ha ben desaparegut, que sapiguem, és clar. Una altra que es perd.
11 de gener 2024
quina hora s’ha fet?
Aquesta manera de preguntar l’hora diguem-ne col·loquial, però habitual fa anys, s’ha perdut, si no del tot, ben poc li falta.
No era una pregunta que es feia a algú desconegut per saber l’hora, sinó que es feia normalment després d’haver xerrat una bona estona amb algú, o d’haver fet alguna activitat compartida; sovint volia indicar que es feia tard o s’havia fet tard. Hi devia ajudar el fet que, “abans”, no tothom tenia rellotge.
Aquestes expressions o maneres de dir, també enriqueixen la llengua. De fet, diria que la guarneixen de manera esplèndida.
17 març 2022
qui-sap-lo
Aquesta expresió era ben present a les converses de casa nostra a tot el país. Es va perdent depressa i corrents en benefici de “bastant”, que és prou antiga i nostrada, però qui-sap-lo, representaria el matís que es perd quan ens volem referir a una quantitat entre bastant i molt.
Hi ha una mena de contradicció entre la precisió i la puntualitat que als catalans ens agradaria poder exibir, i fer servir expresions com és ara “quarts de nou del matí” o aquest “qui-sap-lo”.
30 de juny 2022
rabejar
Mullar o remullar amb aigua corrent o en moviment, una cosa. Posar una cosa sota un raig d’aigua amb diferents finalitats.
Ens diran pesats, però insistirem sempre que calgui: en cada paraula que deixem de fer servir, per mandra o per altre motiu, hi deixem una part de la riquesa de la nostra llengua. Cada paraula aporta un matís que desapareix quan renunciem a fer-la servir. No és ben bé igual dir esbandir, mullar, remullar o rabejar.
30 de maig 2024
Presa (de xocolata): peça de xocolata equivalent a dos quadrats de mitja unça. Així ho diu el DCVB.
Hi ha molts significats per “presa”, però avui volia significar aquesta de la xocolata, que des de sempre hem associat a aquella porció o fragment que partíem d’una rajola de xocolata. També es va perdent aquesta paraula, i mira se’n gasta de xocolata.
I parlant de rajola de xocolata, també es va perdent lamentablement. Si us plau, no n’hi digueu mai més “tauleta”.
2 de novembre 2023
raons
tenir raons
Plural: Coses que es diuen discutint, disputant, posant malvolença o baralles; baralla de paraules. Tenir raons amb algú: tenir-hi discussió, disputes.
Ser un busca-raons: provocar discussions o baralles
Expressions antigues i nostrades, que es van perdent, possiblement a mans de “discutir”, per exemple.
28 de setembre 2023
raresa
Tot cercant la paraula raresa, el DCVB al final de tot hi diu: “Aquesta criatura fa rareses”: aquest infant plora molt i sense motiu visible.
Aquesta paraula, ara ja no es fa servir tant per indicar aquesta acció, bastant habitual en una criatura petita.
Sembla, en canvi, que es manté marranada, que algun diccionari ho descriu així: Enrabiada amb crits i plors d’una criatura:
El sinònim marraneria, en canvi, no es fa servir tant.
25 d’agost 2022
reguitzell
Llarga sèrie o gran nombre de coses o de persones, diu el DCVB.
Una altra paraula que ens fa mandra de fer servir. Ens quedem a les portes i diem: un munt, molts o moltes. Reguitzell és clarament eloqüent i categòric. I bonic.
11 d’agost 2022
revolada
Moviment ràpid i violent, diu el DCVB com a segona accepció, i aquesta és la que avui volem destacar. Mai havia pensat que d’aquest moviment podia di-se’n violent; tot i així, és clar que pot ser-ho i depen de quina sigui la circumstància.
Destaquem aquesta paraula, ja que com en el casos anteriors també va desapareixent. I mira que en fem de coses d’una revolada.
24 febrer 2022
romanços
Narració de les aventures d’un heroi, diu el DCVB. Però avui ens interessa una altra accepció i els seus derivats: Conversa, assumpte, etc., que resulta impertinent, enutjós, que no interessa.
estar carregat de romanços
Cançonejar, fer el ronso, tenir manies i prejudicis.
deixar-se de romanços
Fer tombs per evitar la part important en una conversa una explicació o una locució. (Avui, el jovent diria “Va tio, no t’enrotllis”)
Aquestes expressions són prou vives, però la tendència –com veiem a l’exemple–, és d’anar perdent vitalitat. És llàstima, ja que són maneres de dir molt expressives i expliquen bé allò que volen dir. Es tracta de fer-les servir.
13 de juny 2024
rosimall
Plugina, gotellada (Sta. Col. de Q.) segons el DCVB
Bonica paraula que l’Alcover Moll situa a la nostra vila. Si no perduda del tot, sí ben extraviada i que podria representar actualment el comportament de la pluja, ja que només fa plugetes, rosimalls i remulls.
15 de setembre 2023
rostar
Escurar, fer ben neta una cosa llevant-ne les adherències, diu el DCVB.
No es pot dir que sigui una paraula perduda, però diria que es va perdent. Ves a saber si és perquè es considera poc polit el fet de rostar –si més no en un establiment públic–, o senzillament segueix el mateix procés de tantes altres que es van perdent.
17 febrer 2022
rumiar
Pensar, considerar lentament i amb atenció. Com ho recull el DCVB.
Rumiar ha anat cedint protagonisme al verb pensar, prou correcte i ben convenient, si m’ho permeteu dir. Però tornem a l’argument habitual: Reduim i escurcem la llengua cada cop que deixem de fer servir una paraula. L’enpobrim.
Sembla com si ja no ens calgués rumiar les coses. Sort que encara les pensem, oi?
16 desembre 2021
saó
La paraula que comentem avui, no la farà desaparèixer el castellà sinó el pluviòmetre.
Temps enrere, per referir-nos a la quantitat de pluja que havia fet, es deia: dos dits de saó, mig pam de saó, un pam de saó. És a dir, el grau d’humitat que té la terra.
Ara diem els litres que marca el pluviòmetre, indistintament de la saó que hagi fet. La saó no té sempre relació amb els litres de pluja i prou que ho sabien els pagesos.
La que boi ha desaparegut és la paraula llecor o llacor, aquí pronunciada llicor –coses del xipella–, i es feia servir com a sinònim de saó.
16 de juny
sapastre
Brut, grosser, que fa les coses malament o sense cura.
Que fa la feina malament, amb qui no es pot comptar per fer una cosa.
Així ho descriuen els diccionaris. En algun punt del significat s’acostaria a potiner, de qui ja en vam parlar.
No es perden els sapastres, però sí la paraula; i totes dues coses són lamentables. Tinc fe que molta gent fa servir el forà “chapucer”. Una sapastreria, ben mirat.
28 de juliol 2022
séc
Tall de poca fondària; ratlla incisa en la pell, en la roba, etc.
Ratlla enfondida, principalment a la pell o a un altre cos flexible, per la pressió exercida per un objecte.
Séc de la cama: la part davantera de la cama, que forma angle sortit
Així és com el DCVB, descriu tres significats de la paraula séc. I avui ens interessa la tercera. És clar que caldria fer tot un apartat de les parts del cos humà, ja que també anem perduts a l’hora d’anomenar-les. Però avui ens centrem en aquesta de la cama, perquè sembla que se n’ha perdut bastant el seu ús, i en molts casos ni s’ha substituït. No vull pensar que se’n digui “espinilla”, que ja seria “el colmo”.
13 d’octubre 2022
senderi
Al DCVB hi diu: Seny natural, discreció.
Hi podríem afegir, trellat, coneixement, enteniment, moderació, etc.
Era una paraula ben habitual. Ens interessa senderi, perquè és es va perdent i no voldríem que desaparegués. Esperem que no passi com en altres paraules que desapareixen per què desapareix la seva funció.
21 octubre 2021
servar
Sostenir, aguantar, conservar, guardar
Exemple: Serva el sac que l’omplirem. Sóc vellet i les cames no em serven.
Refrany: “El bon pilar serva la casa”
Ens trobem amb un altre verb que s’ha anat perdent fins a desaparèixer boi del tot. Curiosament no han desaparegut les situacions ni les ocasions on hi escauria, ja que el sentit i l’abast del seu significat és amplíssim.
27 gener 2022
simolsa
També cimolsa. Diadema o estri de forma peculiar que les dones fan servir per recollir-se els cabells.
Als diccionaris, es defineix com una cosa semblant al que anomenem com el voraviu d’un teixit.
Potser ens trobem amb una de les poques paraules que són boi exclusivament colomines o dels voltants de Santa Coloma de Queralt, com a molt.
31 d’agost 2023
sina
Part anterior del pit; la cavitat que es forma entre la carn i la camisa o altra peça de vestit. Així ho explica el DCVB.
El Viccionari diu: Cavitat entre els pits. i hi inclou un sinònim: pitrera i com a pitrera ho defineixel dilc, Diccionari Invers de la Llengua Catalana.
No sé si s’ha perdut del tot aquesta paraula, però en tot cas, ha minvat molt el seu ús. És una paraula bonica i és llàstima que es vagi perdent.
10 març 2022
taleia
tenir una taleia
Ocupació o activitat fixa, assídua, que absorbeix l’atenció. Dèria. Tenir una idea fixa.
Paraula i expressió que han desaparegut del nostre llenguatge, si no del tot, ben poc els hi falta. S’ha substituït per “dèria”, o per “mania”, i no són ben bé el mateix. Com passa sovint, es van perdent els matisos i empobrint el llenguatge.
27 de juny 2024
tenir(o no tenir) virtut
No tenir virtut s’aplica a una persona delicada de salut, i també a algú que no té força, vigor. En aquest darrer cas, és sinònim de no tenir empenta, buf, tremp (fermesa contreta pel caràcter, per la intel·ligència) o trempera (força i entusiasme). Així ho expliquen a laresistencia.cat.
El DCVB ho defineix així: Força, potència, capacitat per a produir un efecte determinat. I posa un exemple d’un altre sentit de l’expressió: Calor vital, força per a escalfar. “El sol avui no té virtut”.
13 d’abril 2022
tenir-se-les
Tenir raons, discutir, barallar-se, heure-se-les.
N’hi ha un munt d’expressions derivades del verb tenir i aquesta es feia servir habitualment i sí, aquesta també es va perdent.
10 febrer 2022
tenir raons
Baralla, altercat, discussió.
Aquesta expresió no s’ha perdut del tot però està francament en retirada.
4 de gener 2024
tocacampanes
Al DCVB hi diu:
1 Bastaix encarregat de tocar les hores pegant amb un mall a la campana de la catedral de Barcelona, cosa que no sempre complien amb puntualitat.
2 Persona lleugera d’enteniment, ximpleta o mancada de formalitat.
La part de la puntualitat que llegim a la primera accepció devia ser la causa de la segona, que és la que ens interessava avui.
No es fa servir gaire aquesta paraula i és llàstima, ja que és molt expressiva i –si em permeteu la broma–, és de les més sonores.
24 març 2022
tou, mà, fotimer
Avui tenia un fotimer de missatges al mòbil.
Aquells caçadors portaven una mà de gossos.
Encara li quedava un tou de blat al graner.
Totes es refereixen a quantitat i sobretot a abundància, encara que amb diferents matisos. Es van perdent aquestes paraules que són ben expressives i enriqueixen el llenguatge.
15 de setembre
trilla
Rodera, solc fet a terra per la roda dels carros, diu el DCVB. També rastre d’un cotxe, d’una bèstia.
No cal que hi hagi carros perquè es facin trilles pels trossos i camins, però rodera ha guanyat la partida. Trilla és una paraula molt nostra i bonica també i la reivindiquem.
22 de febrer 2023
trapasser
1. Que trapasseja; embolicaire, enganyador; cast. trapacero. || 2. Manifasser, xafarder, aficadís (Garrotxa); cast. entromettdo. || 3. Tafaner, curiós (Vallès, Penedès); cast. curioso. || 4. Entremaliat, bellugadís, indòcil (bal.); cast. travieso.
Amb aquestes definicions del DCVB no cal cap més aclariment pel que fa al significat de la paraula. Ara només cal que la fem servir. No s’han acabat els trapassers, oi que no?
23 de novembre 2023
trencar la son
“Dormitar” en diu el DCVB, afegint que habitualment es fa servir en masculí –trencar el son–. Sempre ho he sentit dir en femení. I sempre també en el sentit de dormitar, de fer una becaina, que no arribava a migdiada.
En altres llocs es refereixen a aquesta expressió en el sentit més aviat oposat: desvetllar algú que ja s’havia adormit.
Sigui com sigui, la idea inicial era la de reivindicar l’expressió “trencar la son”, que es va perdent com moltes altres. I ben mirat, prou pena tenen els qui volen trencar la son, ja que els hi falta temps per fer una bona migdiada, oi?
16 de març 2023
truc
Cop, topada d’una cosa amb una altra Especialment: a) Cop o topada al cap; així ho explica el DCVB.
Hi ha molts més significats, però avui volia destacar aquest que es perd com tants d’altres. Sovint ens quedem amb “cop” que no és ni de lluny tan descriptiu; les onomatopeies ja ho tenen això.
Refranyer: Truc al cap, mort o curat: significa que un cop al cap, si no és molt fort, sol guarir-se fàcilment. Gràcies, DCVB.
truitot
Aquesta paraula tan nostra, correspon a un plat d’aprofitament que era ben habitual a les nostres cuines. A moltes cases, per no dir la majoria, abans, es menjava verdura per sopar. Trumfos, cols, mongetes, bledes, eren de consum boi diari. Amb el que sobrava, l’endemà es feia el truitot: un raig d’oli i un tall de cansalada a la paella, un all, i la verdura xafada, es feia tombar i quedava rossejada, talment una truita sense ou. Admet tantes variant com vulgueu i també noms diferents segons l’indret. El que ha tingut més èxit ha sigut el trinxat, dit de la Cerdanya.
Han canviat els hàbits alimentaris i trobariem un munt de llars on sol·lucionen el sopar amb una pizza industrial. Ja s’ho faran.
Aneu a aquesta adreça del
Bloc de Les Piles on el Josep Ballabriga, explica magníficament com allí en diuen xafarot; amb molts detalls, fotos i receptes i tot.
25 de gener 2024
trumfo
Els diccionaris ho defineixen com a patata, és clar. També ho diu així el DCVB, i hi afegeix els llocs on es feia servir la paraula de referència: (Ripoll, Empordà, Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Vilan. i G., Cardona, Solsona, Ponts, Artesa de S., Ll., Les Garrigues, Segarra, Sta. Col. de Q.).
Sembla que se li deia així per la seva semblança amb les tòfones.
9 de març 2023
tustarrada
També testarrada
Cop violent amb el cap, diu el DCVB.
Derivat clarament de tusta, cop donat amb el cap i a la vegada del verb tustar: Pegar, donar cops. També trucar, donar cops a una porta, finestra, etc., per cridar algú, per fer un senyal, etc. Tot això sense abandonar el DCVB
Tornem a la tustarrada que és la paraula que ens sembla que s’ha anat perdent. En gran part també per causa de la simplificació, i a tot n’hi diem cop. Perquè de tustarrades encara ens en fotem. Per cert, el
diccionari.cat, només reconeix testarrada. A Santa Coloma es deia tustarrada clarament. Dijous vinent parlarem del truc.
20 de juliol 2023
ufana
Esponera, exuberància; amplitud de desenrotllament de plantes, d’animals, etc. diu el DCVB.
Aquesta paraula es feia servir habitualment comentant l’estat dels sembrats. No només dels sembrats, és clar. L’aspecte ufanós dels sembrats era un bon indici del progrés de la planta, però no sempre; a vegades era el contrari, ja que la ufana no acabava sempre en una espiga maca i ben granada, com ho recorda el refranyer al mateix DCVB: “Molta ufana i poca grana”.
No s’ha perdut aquesta paraula, però ha baixat molt el seu ús. I és una paraula preciosa.
20 gener 2022
vencill
Lligall fet per un conjunt de fils d’origen vegetal, espart, etc. Es feia servir per lligar les garbes després d’haver segat. Aquesta paraula s’ha mort de mort natural. Ja no es lliguen garbes, ja que no se’n fan. Les màquines d’ara ja seguen i baten i venten i separen el gra de la palla.
No només és vencill que s’ha perdut. Cordill –normalment de cànem–, es feia servir per lligar coses, paquets, etc. també va desapareixent. Quedaran les cordes i els cordons, perquè no ha desaparegut el seu ús. Dels anteriors, aviat ja no ens enrecordarem, si em permeteu la broma.
8 de juny 2023
vuits i nous i cartes que no lliguen
Raons poc consistents, explicacions que no convencen, alguna explicació o justificació que no queda clara. DCVB: coses falses, o mancades de valor o de solidesa. «No facis cabal d’això que diuen; no són més que vuits i nous i cartes que no lliguen».
Aquesta expressió que prové dels jocs de cartes on s’aparten els vuits i els nous. Era d’ús freqüent i és molt expressiva, potser una mica llarga si es diu sencera, però sovint només es deia “Això són vuits i nous”. Es manté ben viva a altres indrets dels Països catalans, com és ara Mallorca.
15 de desembre 2022
xalar
Sentir gran plaer; divertir-se alegrement, diu el DCVB.
Avui fem menció d’aquest verb, no tant perquè es fes servir gaire dintre de l’àmbit d’aquesta part del país, sinó per recordar que hi ha una alternativa als qui encara diuen “disfrutar”. A alguns d’aquests –o a bastants– no els agrada o els hi costa avesar-se al verb “gaudir” o “fruir”. No cal patir si es pot xalar, oi?
30 de març 2023
xera
Flama molt viva, encara que sigui de poca durada, diu el DCVB en la seva cinquena accepció.
És una paraula que es feia servir de costum fa anys, i formava part d’allò que acostumem a dir-ne la riquesa de la llengua. Es fa difícil reviure paraules boi mortes, sobretot si se n’ha perdut l’ús que ho justificava. Se’n fan poques de xeres, i si em permeteu l’advertiment, no en feu cap fins que hagi passat l’estiu i encara amb molt de compte.
I ja que hi som, posarem un refrany també de la collita del DCVB. “Una xera de marit, no dura sinó un xic”: es diu per les mostres d’afecte poc sentides.
23 setembre 2023
xiroi
Eixerit, animat, segons el DCVB i així és com es feia servir.
Aquesta paraula no s’ha perdut del tot, però també és al grup de les que es van perdent. És curta, expressiva i bonica. Llàstima.
El DCVB hi afegeix un localisme: “Xiroi mengoi: es diu de dues persones o coses molt semblants, que tenen els mateixos defectes (Valls); cast. tal para cual”.
