Tenim la paraula,
tota la llista de paraules
“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb
.
Aquest recull de paraules no va més enllà d’una petita reflexió sobre la situació de la nostra llengua, que no para de rebre patacades des de tots els cantons.
Hi ha les dates de publicació al blog, ja que en surt una cada setmana. També per aquesta causa poden sobtar els comentaris llegits tot seguit.
No hi ha cap pretensió científica. Només una mica de l’estima que li devem a la nostra parla.
26 de maig
aclucar
Tancar (els ulls)
Aquest verb és un exemple clar de com anem substituint moltes paraules per mandra o deixadesa i fem servir “tancar” la majoria de vegades. I mira que n’és de bonic aclucar.
5 de gener 2023
anar lluent
“Tenir salut, doblers, fer bona cara”, segons una cita a Paremiologia catalana comparada digital, que fa referència al llibre “Dites i refranys menorquins” Autor: Pons Moya, Joan. Any de publicació: 1984
Editorial: Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
És curiós que no aparegui reflectit al DCVB tractant-se d’una expressió que, precisament, era d’ús corrent a Menorca.
Un viatge ben llarg per fer cap a casa nostra on es feia servir habitualment. No és una expressió “polida” si voleu; més aviat es feia servir amb una vaga ironia inclús una lleugera sornegueria, si se’m permet dir-ho així.
Tanmateix, el que volem dir és que sigui quina sigui la seva connotació, quina llàstima que es perdin aquestes expressions.
14 d’abril 2022
un all
Algú em podrà corregir, però després de fer un tomb ben llarg per internet, m’adono que tothom diu “un gra d’all” quan es fa servir aquesta liliàcia per fer una recepta d’un plat determinat.
Al meu entorn familiar i dins l’àmbit de la meva joventut, quan ens volíem referir a quina quantitat d’alls volíem posar per fer un guisat, dèiem “un all” o “dos alls”, etc. Tan senzill. Potser massa senzill.
Ja és ben cert que qui no té un all té una ceba… o fins i tot un ceballot.
20 de maig 2022
amorosir
Fer que una cosa es torni més suau o més tova.
Al diccionari, aquesta accepció hi figura com a segona opció; i és aquesta que volem destacar. No es tracta d’una paraula desapareguda; tot i això no és fora de perill i és una paraula delicada i bella. Es fa servir força en àmbits culinaris, reducte on ha quedat una mica reclosa.
25 novembre 2021
apariar
Reparar. Preparar. Arreglar. Sovint sona com “apriar“.Són aquestes accepcions que volem destacar, ja que aquest verb té altres significats, com és ara ajuntar –unir dues coses pariones– i fins i tot amanir. I les volem destacar perquè fa temps, eren d’ús habitual i quotidià. Repetirem allò de la riquesa del nostre vocabulari que diem cada dijous i que evolucionar no hauria de ser sinònim d’escurçar ni de reduir ni minvar, és a dir: perdre.
8 de setembre 2022
atansar
Acostar.
Qui ens havia de dir que arribaríem a reclamar l’ús d’una paraula tan corrent i tan usual com és atansar. Em sembla que es fa servir més acostar. Però és dramàtic que es perdi en favor d’apropar, horrible paraulota, si m’ho permeteu dir.
16 de febrer 2023
avenir, avenir-se
Avenir: Acordar, determinar una cosa acordadament algunes persones, segons el DCVB
Avenir-se: Persuadir-se, adquirir certesa i plena consciència d’una cosa que causa gran admiració. En aquest sentit, s’usa sempre en infinitiu i precedit de l’auxiliar poder o saber. «No em puc avenir del que has crescut en poc temps». «Sembla mentida que s’hagi casat; no me’n sé avenir!» També segons el citat DCVB.
Hi ha més significats i ho podríem allargar bastant, però, per ara, ja ens aniria prou bé de mantenir aquestes expressions, i m’ho ha fet venir a la memòria, sentir dir “no m’ho puc creure” talment copiat del forà “no me lo puedo creer”. Cada camí que ho sento, no me’n sé avenir.
11 novembre 2021
avesar
Acostumar, habituar; adaptar a una cosa per causa de la seva repetició.
Exemple: “Anem-hi amb el meu cotxe que ja estic avesat a circular per aquella carretera.”
Aquest verb tan bonic, no hi ha cap u ni cap o, i això li fa tenir un so més dolç que no pas “acostumar” i a més, sembla que convidi a fer petons. Aquest verb, dèiem, també es va perdent i assistim dolorosament a la seva desaparició.
Tot això es podria dir, naturalment, del seu antònim malavesar.
2 de març 2023
barquejar
Voltar sense un propòsit predeterminat. Tombar sense una destinació concreta.
També barcairot : aquell que barquejava molt. “Ets un barcairot, no pares de tombar amunt i avall”
Al diccionari no ho trobareu amb aquest significat, però era una paraula que es feia servir fa molts anys per indicar això que diem. A Santa Coloma s’ha perdut boi del tot. A altres indrets segarrencs encara és poc o molt viva. No deixa de ser curiós trobar aquesta expressió ben marinera –o qui sap si fluvial també–, terra endins. Sigui com sigui, repetirem altra vegada que aquestes expressions enriquien el nostre llenguatge i és llàstima que desapareguin.
18 d’agost 2022
barrinar
“Pensar intensament” diu el DCVB.
També meditar. També, portar-ne alguna de cap.
Sigui com sigui, és un verb molt expresiu i molt definidor del que es vol dir. I fa cap a aquesta secció perquè també es perd com tants d’altres.
9 de juny
batxiller
Que es fica indiscretament a mirar o inquirir coses d’altri o a intervenir-hi sense necessitat; segons el DCVB.
Aquesta paraula i amb aquesta accepció podem dir que s’ha perdut del tot. A Santa Coloma de Queralt hi ha més d’una persona que se’n recorda de quan es feia servir. Parlem de fa 60 anys. És dicutible si cal “ressuscitar” paraules que ja ningú fa servir. Però us asseguro que de batxillers n’hi ha a caramulls.
24 de novembre 2022
bromera
Escuma.
Paraula que va deixant el seu espai a escuma, i es va perdent. Paraula molt maca. El seu ús era habitual.
6 d’octubre 2022
bugor
Baf calent, hi diu al DCVB.
També hi diu, xafogor i vapor d’un cos en ebullició o en fermentació.
Avui volíem fer esment del significat baf calent, ja que era el més habitual entre nosaltres i per sort ho continua sent; però em vaig espantar en sentir dir “vaho” a persones joves. Se m’enbugonaven les ulleres de la tristor.
16 setembre 2021
Buixir
El crit que fa un gos.
Exemple: El gos no ha parat de buixir tota l’estona.
Sinònims: lladrar, bordar.
A Santa Coloma de Queralt i a bona part de la Segarra, aquesta paraula era la que es feia servir per indicar aquesta funció.
És curiós com, a poc a poc, les paraules, com un terreny que s’esllavissa, van desapareixent. És comprensible que es deixin de fer servir mots relacionats amb oficis que han desaparegut –per exemple–. Però de gossos cada vegada n’hi ha més i no han deixat de buixir.
31 de març
buscall
“Tros de soca o de branca gruixada, almenys de mig pam de gruix”. Així ho diu el DCVB. Altres diccionaris, només diuen “tros de llenya”.
Paraula d’ús corrent i habitual fa uns quants anys.
Aquesta paraula l’ha anat matant el gas, l’electricitat i el gasoil. Ara s’hi afegeix el pèl·llet; és a dir, les calefaccions. També van morint les estelles i les ascles i unes quantes més.
Primer de setembre
ca
El DCVB no ho recull com adverbi de negació; tot i així em sembla que ens trobem davant d’una altre cas de pérdua lamentable; en aquest cas d’una forma de negar que era habitual en el nostre llenguatge. Es recuperarà? Ca home ca, ni pensar-ho.
30 desembre 2021
camí
Cop, vegada.
És clar que també té altres significats –el lloc per on es transita, etc.–, però avui ens interessa posar en relleu que aquesta paraula es feia servir habitualment en aquestes contrades. De fet, encara hi ha qui només fa servir camí per indicar cop o vegada.
No cal dir que ens trobem –un altre camí– amb una paraula d’ús residual i que va desapareixent boi del tot.
13 de gener 2022
cançoner
Es fa servir per indicar un recull de cançons o també algú que canta.
Avui ens interessa un altre sentit d’aquesta paraula i que també desapareix per no dir que ja boi és residual. Es diu cançoner a qui actua amb excessiva lentitud.
A L’enciclopèdia.cat hi diu: adjectiu i masculí i femení Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
Paraula prou descriptiva del que vol dir. Tots coneixem algú de qui podríem dir que és un cançoner.
28 d’abril 2022
cassigall
També parrac, drapot, pedaç. Totes aquestes paraules, sobretot cassigall i parrac, s’han deixat de fer servir, en gran part perquè ha minvat el seu ús. No es fan servir cassigalls, o parracs com a segona vida de la roba vella, com a estris de neteja, per exemple. Tampoc s’apedaça la roba vella. Vet aquí com van desapareixent certes paraules. No descartem la desídia, és clar, o la mandra. No només la pressió del castellà. Ara, la roba “es trenca”. Ja no es descús, ni s’estripa, ni s’esquinça. Ni se li fa un set.
Primer de desembre 2022
coent
Que cou; que produeix una sensació anàloga a la d’una cremada, diu el DCVB i el diccionari.cat ho repeteix; i afegeix: excessivament picant. I amb això ja som al final de tot, ja que de picant a picante només hi va la pressió constant i omnipresent del castellà.
Feu servir coent, que és paraula ben nostra i explica molt bé el que volem dir, i així no ens caldrà anar a picar a la porta d’altres llengües.
8 de desembre 2022
corcó
Persona amoïnosa per la seva insistència a demanar o a parlar diu el DCVB en la seva quarta posició, i que es refereix a una persona molesta, carregosa, difícil de suportar. I és aquesta que volem destacar ja que és va perdent en benefici de pesada, o fins i tot la més castellanitzada pelma. Ens podriem extendre referint-nos a com va desapareixent l’ús d’aquestes paraules però no ho farem. No volem ser un corcó.
9 desembre 2021
donar
Aquest verb, ja és sabut, té un munt d’accepcions, moltíssimes.
Avui ens interessa la forma reflexiva donar-se, que s’ha fet servir sempre en el sentit de rendir-se, cessar de resistir.
Es feia servir habitualment quan es proposava una endevinalla i no en sabies el resultat i deies em dono.
També aquesta ha perdut protagonisme a favor de rendir-se i si ens permeteu la broma, a favor de no surrender.
I ja que som aquí amb el verb donar, i per aprofitar l’avinentesa, voldríem recordar una expressió que també es perd; és referent a quan una persona va amunt i avall sense rumb i avorridot, diem: no sap on dar-la.
29 de setembre 2022
doble
Gruixut, robust diu el DCVB
Aquesta paraula era habitual en la parla corrent i es va perdent entremig de gros, gruixut, gran, etc.
22 de setembre 2022
empaitar
Perseguir, encalçar, aconseguir.
El significat és ben clar. No és una paraula perduda, però com de costum, es va perdent a favor, en aquest cas, de perseguir. I, quina casualitat, perseguir, és exacte en castellà. Empaitar és una paraula sonora i contundent, molt nostra, i és llàstima que es perdi a poc a poc, a no ser que es perdés perquè ningú empaités ningú i tothom anés més tranquil per la vida.
Es deia habitualment “ningú ens empaita”, volent dir que no calia córrer o frisar per fer una cosa o anar a un lloc.
2 de juny 2022
emparrar-se
Pujar a un lloc alt, com és ara un arbre, una roca.
També es va perdent aquesta forma reflexiva del verb emparrar. Guanya terreny enfilar-se i també pujar, que són més refinats, si se’m permet dir-ho així. Una altra paraula tan sonora i contundent que va desapareixent.
18 novembre 2021
encomanar
Contagiar, transmetre una malaltia.Fer responsable a algú d’alguna cosa, d’una responsabilitat o un encàrrec. I altres significats, encara, com reservar, etc.Avui ens convenia agafar el primer significat, ja que es fa sevir –per desgràcia– molt en els darrers temps per causa d’aquesta passa de la covid-19. Aquest verb –encomanar–, va perdent pistonada en favor de contagiar tot i que encomanar és molt més antic i nostrat.
23 de març 2023
engorronir
engorronir-se
Perdre el delit, la gana de moure’s, de treballar, de fer qualsevol esforç. Així ho explica el DCVB.
Aquí es feia servir per indicar que eres a un lloc on t’hi estaves bé i no en volies sortir, tal com diu el diccionari. Aquest verb es va perdent com molts de la llista que anem fent cada dijous. En podríem parlar una bona estona ara que ve de gust, però no m’hi vull engorronir.
A rodamots.cat, hi trobem una cita on es veu quin és el sentit d’aquest verb:
“Amb els prats com una gelera, el bestiar no pot sortir a péixer a fora i s’ha de quedar al corral tot cruspint-se l’herba de l’estiu, que sempre escasseja. En aquesta situació, l’únic que poden fer els pirinencs és tancar-se a casa i engorronir-se vora el foc esperant que arribi el bon temps. Vegetar com l’ós, que durant aquells mesos, dorm dins de la cova, cargolat com un cuc”.
Pep Coll, Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993), pàg. 16
6 gener 2022
enguany
Aquest any.
És llarga la llista de paraules que van desapareixent. Aquesta no és una excepció. Ja sabem què s’ha de fer: fer-la servir i així no es perd.
14 de juliol 2022
entaforar
“Aficar dins forat o recó; amagar dins un enfony”, diu el DCVB.
Queda clar el significat; que el verb és ben descriptiu; però sembla que ara, ja només posem les coses a lloc o les col·loquem, o, fins i tot, les fiquem; talment hagués desaparegut la necessitat d’entaforar res, com si ja ningú omplis la motxilla ni fes la maleta.
9 de febrer 2023
esberla
A alguns indrets en diuen berla
Estella; tros d’una cosa sòlida trencada.
Escletxa. cavitat estreta entre dues porcions d’una cosa trencada.
Ambdues descripcions son del DCVB, i tan una com l’altra serien el resultat de l’acció d’esberlar, verb del que ja en vam parlar el desembre passat.
Una paraula més que se’n va anant cap a la foscor o dormen les paraules oblidades. I cada camí més pobres.
22 de desembre 2022
esberlar
Obrir en dues o més parts per ruptura, segons el DCVB. I inclou uns quant sinònims: estavellar, estellar, esqueixar, esquerdar, badar, obrir.
El verb esberlar va desapareixent en benefici de trencar o també de partir. Llàstima, fa esberlar el cor.
28 octubre 2021
escanyolit, escardalenc, nyicris
Que té poc gruix; feble; molt prim de cos; magre; desnerit. També escarransit.
Aquí veiem que ha passat al revés de setmanes anteriors on algunes de les paraules que vam triar tenien l’avantatge de la brevetat. En aquest cas la paraula prim s’ha menjat les altres, potser per comoditat al ser més curt.
Les hem posat juntes totes tres, tot i que trobaríem matisos diferenciats.
Som al mateix punt de sempre. Amb el temps, quan deixem de fer servir una paraula, minven els matisos, els detalls, la intensitat, s’igualen els significats, i fem més passos cap a l’empobriment de la llengua.
8 de juliol 2022
escatxigar
Esquitxar, fer escatxics.
Sembla que dient que has quedat escatxigat, hauries d’estar molt més mullat que no pas senzillament esquitxat. Com si fos un esquitx exagerat. Però la tendència és d’anar fent servir aquelles paraules més curtes, per comoditat. Aquí ens trobem amb uns verbs molt expressius, ambdós netament onomatopeics, però és llàstima que es vagi perdent la sonoritat i la rotunditat d’escatxigar.
17 de novembre 2022
esmolet
Avui no ens referim als qui fan d’esmolet com a ofici, sinó als que ho són en sentit figurat.
Així ho descriu el DCVB:
2. fig. Individu molt eixerit, viu de potències (Penedès, Camp de Tarr.); cast. punto, tunante. «Ai, quin esmolet n’hi ha, d’aquest!»
Aquest mot es feia servir abans i es referia a algú molt viu i espavilat. S’aplicava sobretot a la canalla, segurament perquè l’acabament de la paraula suggereix un diminutiu. Però com us podeu imaginar, eixerits, vius i espavilats, n’hi ha –per sort– a totes les edats. També tenia una certa connotació carinyosament negativa quan es referia a un nen.
5 d’agost 2022
estossegar
Tossir, diu el DCVB. Aparentment, no caldria anar a cercar res més, tenint el verb tossir, curt i prou explícit. Però segurament hi ha unes quantes maneres de tossir, ja que quan estossegues, sembla que ho fas amb més força, amb més rotunditat i amb pocs miraments, si se’m permet dir-ho així. Per altra banda, i com sempre, reclamem dirigir l’atenció cap a les paraules que es van perdent i enriqueixen el nostre vocabulari. Per tant, si tenim la mala sort de tenir tos, estossegarem sense miraments i ja ens disculpareu l’atreviment.
Refrany: “Aquell que molt estossega, o bé és tísic o s’ofega”.
20 d’abril 2023
estudi
Escola; lloc on s’ensenya de lletra, i especialment l’escola de nois. cast. escuela. Així ho diu en la seva quarta accepció el DCVB.
Paraula bo i perduda del tot, però habitual fa setanta anys, que no en són tants si hi rumiem una mica.
Ens costarà trobar qui la vulgui recuperar i segurament no és una bona idea. Avui, doncs, la posem a benefici d’inventari.
Paraula bo i perduda del tot, però habitual fa setanta anys, que no en són tants si hi rumiem una mica.
Ens costarà trobar qui la vulgui recuperar i segurament no és una bona idea. Avui, doncs, la posem a benefici d’inventari.
7 d’abril 2022
esvair, estar esvaït
Verb reflexiu que vol dir defallir, perdre les forces vitals, segons el DCVB.
A quina hora dineu? És que estic esvaït.
Aquesta forma –estar esvaït– era d’ús habitual i corrent. Ara només es té gana o molta gana. Tant de bo es perdés la paraula perquè tothom estigués més ben alimentat i mengéssim a les hores de costum.
23 desembre 2021
fato
Conjunt de coses. Moltes coses en general. També equipatge.
És una paraula una mica polivalent i aparentment imprecisa, però tothom sabia a què et referies en dir fato.
Tot i no estar reconegut és habitual l’ús de l’augmentatiu: fatada
Aquesta paraula no ha desaparegut del tot, però també va de baixa com tantes altres.
20 d’octubre 2022
fer
Acabar.
Avui només ens referirem a aquest significat, ja que amb el verb fer no acabaríem en quatre ratlles i hi ha molt de fato per entretenir-se.
Es deia i encara es diu, però ja no tant. I per això en parlem avui.
Era habitual dir “ja he fet” en acabar una acció o una feina; o preguntar “encara no has fet?”, per exemple, per saber si ja havies acabat o per fer-te anar més de pressa, amb ànsia.
3 de novembre 2022
fer cap
Anar, anar a parar, arribar.
Abans es feia sevir molt més que no pas ara. Es va perdent també. Ara es diu més arribar, venir, anar.
26 d’octubre 2022
fer-se
Tenir bona relació, fer-se amb algú, tenir-hi tractes.
“Són germans, però no es fan”. “L’Agustí i l’Andreu ara es fan molt”
Es tracta d’una expressió molt nostra i ben habitual. Potser no es perd com d’altres, però convé fer-la servir, no fos cas que es rovelli també.
14 octubre 2021
feresa
Molta por, por intensa
Exemple: Quina tronada aquesta nit, feia feresa.
No es tracta de substituir feresa per por, ja que ambdós gairebé volen dir el mateix però amb diferent intensitat.
Una altra paraula que es perd pel forat de l’aigüera.
Es tracta de la riquesa de matisos. És més curt i còmode dir por, però si volem expressar l’augment de la sensació de por, diem molta por, i ja no és tan curt, oi? Llavors hi escau feresa.
No som tan “creatius” com a Mallorca que tiren pel dret i diuen porada; però això ja se’n va de la pretensió d’aquest espai.
26 de gener 2023
fort!
Exclamació amb què es manifesta satisfacció per un càstig o malvestat que altri sofreix, o desig que en sofreixi encara més. «He anat a la plaça i m’han ferit.—Fort! No hi haguessis anat, que no hi tenies cap feina!»
Així ho diu el DCVB i no hi canviaria ni una coma, ja que així es feia anar aquesta exclamació. El dubte que es genera, però, és si cal reivindicar una exclamació que expressa satisfacció per un sofriment aliè.
23 setembre 2021
Gosar
Atrevir-se
Exemple: “El meu nen és tan vergonyós que no gosa dir res”
Sinònims: Atrevir-se. Veure’s amb cor
Aquest verb encara és poc o molt viu; però estaria en el grup de paraules i expressions que van perdent protagonisme. El fet d’adoptar gairebé de manera exclusiva el verb atrevir-se, és degut a la seva similitud a l’equivalent castellà, abandonant les altres formes. Això passa de manera recurrent amb moltes paraules.
El català, d’aquesta manera, es va assemblant cada cop més a la llengua que li fa més pressió, és a dir, el castellà. I aquest és un dels camins –no pas l’únic– que menen cap a la desaparició d’una llengua.
Una manera d’esmorteir aquesta tendència és fer servir, sempre que puguem, paraules que siguin més diferents del castellà. Si ens hi veiem amb cor, és clar.
30 de setembre
guaitar
Mirar, observar, vigilar
Sinònims: aguaitar
Variants dialectals o locals, com és ara a casa nostra, Baixa Segarra: goitar
Amb aquest verb passa com amb el de la setmana anterior, la pressió de “mirar” –igual que en castellà –ha anat arraconant guaitar.
I no és que mirar no sigui ben català, ja que el fem servir amb força abundància en diversos significats.
Tenir cura: Mira de no caure.
Parar atenció: No miris prim, no t’hi miris gaire, etc.
Ser exigent: Aquest senyor és molt primmirat.
10 de novembre 2022
grau, graus
“1. (arcaic i dialectal, del gènere femení) Escaló, esglaó (Conca de Tremp, Pla d’Urgell, El., Segarra); cast. grada, peldaño. En pl., Escala, sèrie d’esglaons (en les comarques citades)”.
Aquesta és la cita sencera del DCVB.
Pel dic.iec.cat , la paraula no existeix. El corrector de Softcatalà, diu que és un “error”
Quan jo era petit es feia servir indistintament grau i escala dins l’àmbit familiar. O així m’ho sembla ara en la distància. D’una manera o d’una altra, i malgrat que l’il·lustre i admirat Alcover digui que es tracta d’un mot arcaic i dialectal, tinc fe que no l’hem d’ajudar a desaparèixer empenyent-lo escales avall; si em permeteu la broma. Només es tracta de fer-lo servir.
25 de maig 2023
inquietar
De les diferents accepcions avui ens interessa la que hi diu al DCVB: no deixar estar tranquil, i que no es referia tant a situacions personals com a les coses del dia a dia.
Exemple: Una canalla s’havia fet mal i tenia una ferida i li feia picor i tenia ànsia de gratar-se, li deien “no t’ho inquietis”. I avui volíem destacar-ne aquest significat que s’ha perdut bo i del tot. Ara li diríem: “no t’ho toquis” i au.
Exemple: Una canalla s’havia fet mal i tenia una ferida i li feia picor i tenia ànsia de gratar-se, li deien “no t’ho inquietis”. I avui volíem destacar-ne aquest significat que s’ha perdut bo i del tot. Ara li diríem: “no t’ho toquis” i au.
29 de desembre 2022
llàntia
Taca, especialment d’oli o de greix, diu el DCVB en segona accepció.
Aquest mot també es va arraconant en favor de taca. I no és pas que taca no estigui ben dit, sinó que anem escurçant l’idioma reduint-lo; que d’això ens exclamem.
I no tenim cap excusa, ja que de llàntia qui no se n’ha fet mai cap?
19 de gener 2023
llaurar (els caragols)
El DCVB en segona accepció i entre altres significats, hi diu “Arrossegar-se els caragols deixant un rastre per allà on passen”
I aquest és el verb que volem destacar aquesta setmana. Per aquestes contrades sempre s’havia dit que quan un caragol es desplaça, llaura. I vet aquí que ho voldríem recordar, ja que hi ha molta gent, sobretot jove que desconeix aquesta manera de dir què fan els caragols quan es posen en moviment.
5 de gener 2023
lluent
anar lluent
“Tenir salut, doblers, fer bona cara”, segons una cita a Paremiologia catalana comparada digital, que fa referència al llibre “Dites i refranys menorquins” Autor: Pons Moya, Joan. Any de publicació: 1984
Editorial: Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
És curiós que no aparegui reflectit al DCVB tractant-se d’una expressió que, precisament, era d’ús corrent a Menorca.
Un viatge ben llarg per fer cap a casa nostra on es feia servir habitualment. No és una expressió “polida” si voleu; més aviat es feia servir amb una vaga ironia inclús una lleugera sornegueria, si se’m permet dir-ho així.
Tanmateix, el que volem dir és que sigui quina sigui la seva connotació, quina llàstima que es perdin aquestes expressions.
10 setembre 2021
malícia
Indignació, irritació. “Avui no ha tocat el despertador i he fet tard a la feina; em fa molta malícia arribar tard”.
Aquesta paraula era d’ús habitual també a la Baixa Segarra, i com moltes més es va perdent en favor d’altres formes, com és ara, ràbia. “Em fa ràbia això o allò”.
7 octubre 2021
menar
Conduir, fer anar, guiar.
Exemples:
No puc menar el cotxe perquè no tinc el carnet.
Això no mena enlloc.
Aquest ruc no es deixa menar.
Menar és un verb molt bonic. Mig en desús, per no dir del tot. Sembla que s’hauria de fer servir més, encara que només sigui perquè és curtet i fàcil de dir.
12 de maig
malesa
Acció dolenta, especialment la que causa dany o estropici, segons diu el DCVB
dolenteria Acte propi d’una persona dolenta, segons el diccionari.cat
D’aquestes paraules també podem dir que no estan en declivi per causa del fet que no se’n facin de maleses o dolenteries. La causa l’hauríem de trobar en la seva substitució per sinònims aparentment més contundents o per paraules foranes. Com si fer maleses o dolenteries, fos una petitesa. Per això ja tenim entremaliadura. En fi, no acabaríem mai.
4 de maig 2023
menuts
El DCVB en la seva tercera accepció diu: pl. Monedes petites, de poc valor; monedes de coure; cast. calderilla. «No puc pagar perquè no tinc menuts» Rebérem… quatre-centes setanta-nou lliures de menuts. En la fàbrica dels menuts qui són batuts derrerament en la secca, doc. a. 1541 (Geogr. Barc. 681). Torna passar, que ara justament no tenc menuts.
Definició i exemples que diuen clarament el significat de la paraula. Es feia servir habitualment i em sembla que s’està perdent. Potser es diu més cèntims, monedes o fins i tot (ai!) calderilla…
Definició i exemples que diuen clarament el significat de la paraula. Es feia servir habitualment i em sembla que s’està perdent. Potser es diu més cèntims, monedes o fins i tot (ai!) calderilla…
21 de juliol 2022
neular
Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d’altres accidents atmosfèrics. Tal com diu el DCVB. (no en va la paraula ve del llatí nebula: boira, núvol)
També s’explica al mateix Alcover-Moll, que a Santa Coloma de Queralt, es diu: “Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar”
Recordem que, de petits, quan t’atansaves a una carbassera amb carbasses petites, et deien, “no la toquis que es neularà!”
També s’aplicava a les persones amb poca salut o amb aspecte dèbil.
Aquesta paraula també va desapareixent i cada dia la llista és més llarga, malauradament. La bona notícia seria que les varietats actuals de carbassera i carbassonera, fossin molt més resistents i així ja no es neularien. Ni tampoc hi hauria persones tísiques o dèbils.
27 d’abril 2023
ni mai!
El DCVB ho explica així: exclamació de menyspreu i d’impaciència amb què es contesta a una negativa, com si diguéssim: Tant se val! Tant de bo!
Efectivament és –o era–una manera de respondre a una negativa. Com si en fer una proposta a algú, aquest la refusés i en sentir-nos dolguts per la negativa, retiréssim la proposta.
No es fa servir gaire o no ens consta. Potser es va substituint per un “tu t’ho perds!”.
11 de maig 2023
païdor
Estómac
Aquesta paraula l’ha sentit a dir de petit, a l’entorn familiar qui escriu aquestes notes; i no ha trobat constància d’haver-la sentit més des de fa molts anys. Com alguna altra paraula que hi hem incorporat, hi figurarà a benefici d’inventari. Ara només diem estómac i prou. Però mai és sobrer conèixer més sinònims.
De totes maneres, aquí només queda reflectit l’àmbit que hi ha a l’abast dels qui fem aquests comentaris, però tothom hi pot dir la seva i comentar el que li sembli oportú; i sobretot ampliar aquell àmbit.
I a més, una dita extreta del DCVB: No quedar-ne ni una al païdor: no deixar res sense dir. No me’n quedarà ni una al pahidor, Vilanova Obres, iv, 197.
12 de gener 2023
pansa-figa
Es diu quan una cosa és imprecisa o poc definida, que no és gaire d’una manera ni de la contrària. “Avui fa un temps pansa-figa”.
Aquesta expressió s’ha perdut gairebé del tot. De fet, tampoc sabria dir l’àmbit aproximat on es feia servir; però a Santa Coloma, segur que sí. Diria que és una d’aquelles expressions d’arrel popular – com tantes–, que feien que el llenguatge tingués molta vivor i creativitat;
El DCVB fa referència a una expressió que s’assembla una mica a la nostra d’avui: Mig figa i mig raïm: en un estat d’indecisió entre bo i dolent, entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. «Estic mig figa i mig raïm: no sé si he de sortir o si he de quedar». «El malalt està mig figa i mig raïm: ni bé ni malament».
2 de febrer 2023
pesar figues
Segons el DCVB, fer becaines, moviments de cap,
Abaltir-se (aquí diem “embaltir-se”), que també ho recull el DCVB.
Estar endormiscat i altres sinònims. Ho diem d’algú a qui li ve una passió de son i va fent copets de cap com qui diu vol dir que sí.
5 de maig
potiner, potinejar
Que maneja barroerament les coses.
Manejar barroerament, embrutar, fer potineries, diu el DCVB.
Aquesta paraula i la seva forma verbal són contundents i molt expressius. També es van perdent. Tant de bo fos perquè ja s’haguessin acabat els potiners i les potineries, oi?
primer de juny 2023
pres, presa
Coagulat. Aquest adjectiu no s’ha perdut encara, tot i que l’hem reduït força, i gairebé només ho apliquem a alguns aspectes molt concrets, com és ara l’oli quan per causa del fred s’espesseix com si quallés.
3 març 2022
privar
“El metge m’ha privat la sal perquè tinc la pressió molt alta” Es feia servir habitualment en el sentit de l’exemple; i en sentits més amplis també referits, en general, a una cosa prohibida.
2 desembre 2021
provar
Anar bé, fer profit
Exemple: “No es va avesar mai a viure allà; el clima no li provava”
És en aquest sentit que ens interessa avui i que el DCVB el situa en 5è lloc.
El volem destacar, ja que aquest verb es feia servir habitualment i com tants d’altres es va perdent.
Al mateix “Alcover” hi trobem un refrany: “El millor remei és el que prova“
Aprofitem l’avinentesa per recordar una expressió, més aviat una exclamació que també s’ha perdut: prova-ho!, dit com amenaça o repte. “Atreveix-t’hi si ets prou valent”
7 d’abril 2023
quants en tenim?
Expressió que es feia servir per preguntar a quin dia del mes érem.
Em sembla que també la podem posar a la llista d’aquelles maneres de dir desaparegudes i prou que ho lamentem, com sempre.
Em sembla que també la podem posar a la llista d’aquelles maneres de dir desaparegudes i prou que ho lamentem, com sempre.
18 de maig 2023
que et toc!
Exclamació amb què s’expressa satisfacció per la bona sort o pel feliç èxit d’un altre. Així ho diu al DCVB i així es deia temps enrere per aquestes terres.
Aquesta expressió ha ben desaparegut, que sapiguem, és clar. Una altra que es perd.
Aquesta expressió ha ben desaparegut, que sapiguem, és clar. Una altra que es perd.
17 març 2022
qui-sap-lo
Aquesta expresió era ben present a les converses de casa nostra a tot el país. Es va perdent depressa i corrents en benefici de “bastant”, que és prou antiga i nostrada, però qui-sap-lo, representaria el matís que es perd quan ens volem referir a una quantitat entre bastant i molt.
Hi ha una mena de contradicció entre la precisió i la puntualitat que als catalans ens agradaria poder exibir, i fer servir expresions com és ara “quarts de nou del matí” o aquest “qui-sap-lo”.
30 de juny 2022
rabejar
Mullar o remullar amb aigua corrent o en moviment, una cosa. Posar una cosa sota un raig d’aigua amb diferents finalitats.
Ens diran pesats, però insistirem sempre que calgui: en cada paraula que deixem de fer servir, per mandra o per altre motiu, hi deixem una part de la riquesa de la nostra llengua. Cada paraula aporta un matís que desapareix quan renunciem a fer-la servir. No és ben bé igual dir esbandir, mullar, remullar o rabejar.
25 d’agost 2022
reguitzell
Llarga sèrie o gran nombre de coses o de persones, diu el DCVB.
Una altra paraula que ens fa mandra de fer servir. Ens quedem a les portes i diem: un munt, molts o moltes. Reguitzell és clarament eloqüent i categòric. I bonic.
11 d’agost 2022
revolada
Moviment ràpid i violent, diu el DCVB com a segona accepció, i aquesta és la que avui volem destacar. Mai havia pensat que d’aquest moviment podia di-se’n violent; tot i així, és clar que pot ser-ho i depen de quina sigui la circumstància.
Destaquem aquesta paraula, ja que com en el casos anteriors també va desapareixent. I mira que en fem de coses d’una revolada.
24 febrer 2022
romanços
Narració de les aventures d’un heroi, diu el DCVB. Però avui ens interessa una altra accepció i els seus derivats: Conversa, assumpte, etc., que resulta impertinent, enutjós, que no interessa.
estar carregat de romanços
Cançonejar, fer el ronso, tenir manies i prejudicis.
deixar-se de romanços
Fer tombs per evitar la part important en una conversa una explicació o una locució. (Avui, el jovent diria “Va tio, no t’enrotllis”)
Aquestes expressions són prou vives, però la tendència –com veiem a l’exemple–, és d’anar perdent vitalitat. És llàstima, ja que són maneres de dir molt expressives i expliquen bé allò que volen dir. Es tracta de fer-les servir.
17 febrer 2022
rumiar
Pensar, considerar lentament i amb atenció. Com ho recull el DCVB.
Rumiar ha anat cedint protagonisme al verb pensar, prou correcte i ben convenient, si m’ho permeteu dir. Però tornem a l’argument habitual: Reduim i escurcem la llengua cada cop que deixem de fer servir una paraula. L’enpobrim.
Sembla com si ja no ens calgués rumiar les coses. Sort que encara les pensem, oi?
16 desembre 2021
Saó
La paraula que comentem avui, no la farà desaparèixer el castellà sinó el pluviòmetre.
Temps enrere, per referir-nos a la quantitat de pluja que havia fet, es deia: dos dits de saó, mig pam de saó, un pam de saó. És a dir, el grau d’humitat que té la terra.
Ara diem els litres que marca el pluviòmetre, indistintament de la saó que hagi fet. La saó no té sempre relació amb els litres de pluja i prou que ho sabien els pagesos.
La que boi ha desaparegut és la paraula llecor o llacor, aquí pronunciada llicor –coses del xipella–, i es feia servir com a sinònim de saó.
16 de juny
sapastre
Brut, grosser, que fa les coses malament o sense cura.
Que fa la feina malament, amb qui no es pot comptar per fer una cosa.
Així ho descriuen els diccionaris. En algun punt del significat s’acostaria a potiner, de qui ja en vam parlar.
No es perden els sapastres, però sí la paraula; i totes dues coses són lamentables. Tinc fe que molta gent fa servir el forà “chapucer”. Una sapastreria, ben mirat.
28 de juliol 2022
séc
Tall de poca fondària; ratlla incisa en la pell, en la roba, etc.
Ratlla enfondida, principalment a la pell o a un altre cos flexible, per la pressió exercida per un objecte.
Séc de la cama: la part davantera de la cama, que forma angle sortit
Així és com el DCVB, descriu tres significats de la paraula séc. I avui ens interessa la tercera. És clar que caldria fer tot un apartat de les parts del cos humà, ja que també anem perduts a l’hora d’anomenar-les. Però avui ens centrem en aquesta de la cama, perquè sembla que se n’ha perdut bastant el seu ús, i en molts casos ni s’ha substituït. No vull pensar que se’n digui “espinilla”, que ja seria “el colmo”.
13 d’octubre 2022
senderi
Al DCVB hi diu: Seny natural, discreció.
Hi podríem afegir, trellat, coneixement, enteniment, moderació, etc.
Era una paraula ben habitual. Ens interessa senderi, perquè és es va perdent i no voldríem que desaparegués. Esperem que no passi com en altres paraules que desapareixen per què desapareix la seva funció.
21 octubre 2021
servar
Sostenir, aguantar, conservar, guardar
Exemple: Serva el sac que l’omplirem. Sóc vellet i les cames no em serven.
Refrany: “El bon pilar serva la casa”
Ens trobem amb un altre verb que s’ha anat perdent fins a desaparèixer boi del tot. Curiosament no han desaparegut les situacions ni les ocasions on hi escauria, ja que el sentit i l’abast del seu significat és amplíssim.
27 gener 2022
simolsa
També cimolsa. Diadema o estri de forma peculiar que les dones fan servir per recollir-se els cabells.
Als diccionaris, es defineix com una cosa semblant al que anomenem com el voraviu d’un teixit.
Potser ens trobem amb una de les poques paraules que són boi exclusivament colomines o dels voltants de Santa Coloma de Queralt, com a molt.
10 març 2022
taleia
tenir una taleia
Ocupació o activitat fixa, assídua, que absorbeix l’atenció. Dèria. Tenir una idea fixa.
Paraula i expressió que han desaparegut del nostre llenguatge, si no del tot, ben poc els hi falta. S’ha substituït per “dèria”, o per “mania”, i no són ben bé el mateix. Com passa sovint, es van perdent els matisos i empobrint el llenguatge.
13 d’abril 2022
tenir-se-les
Tenir raons, discutir, barallar-se, heure-se-les.
N’hi ha un munt d’expressions derivades del verb tenir i aquesta es feia servir habitualment i sí, aquesta també es va perdent.
N’hi ha un munt d’expressions derivades del verb tenir i aquesta es feia servir habitualment i sí, aquesta també es va perdent.
10 febrer 2022
tenir raons
Baralla, altercat, discussió.
Aquesta expresió no s’ha perdut del tot però està francament en retirada.
24 març 2022
tou, mà, fotimer
Avui tenia un fotimer de missatges al mòbil.
Aquells caçadors portaven una mà de gossos.
Encara li quedava un tou de blat al graner.
Totes es refereixen a quantitat i sobretot a abundància, encara que amb diferents matisos. Es van perdent aquestes paraules que són ben expressives i enriqueixen el llenguatge.
15 de setembre
trilla
Rodera, solc fet a terra per la roda dels carros, diu el DCVB. També rastre d’un cotxe, d’una bèstia.
No cal que hi hagi carros perquè es facin trilles pels trossos i camins, però rodera ha guanyat la partida. Trilla és una paraula molt nostra i bonica també i la reivindiquem.
22 de febrer 2023
trapasser
1. Que trapasseja; embolicaire, enganyador; cast. trapacero. || 2. Manifasser, xafarder, aficadís (Garrotxa); cast. entromettdo. || 3. Tafaner, curiós (Vallès, Penedès); cast. curioso. || 4. Entremaliat, bellugadís, indòcil (bal.); cast. travieso.
Amb aquestes definicions del DCVB no cal cap més aclariment pel que fa al significat de la paraula. Ara només cal que la fem servir. No s’han acabat els trapassers, oi que no?
16 de març 2023
truc
Cop, topada d’una cosa amb una altra Especialment: a) Cop o topada al cap; així ho explica el DCVB.
Hi ha molts més significats, però avui volia destacar aquest que es perd com tants d’altres. Sovint ens quedem amb “cop” que no és ni de lluny tan descriptiu; les onomatopeies ja ho tenen això.
Refranyer: Truc al cap, mort o curat: significa que un cop al cap, si no és molt fort, sol guarir-se fàcilment. Gràcies, DCVB.
truitot
Aquesta paraula tan nostra, correspon a un plat d’aprofitament que era ben habitual a les nostres cuines. A moltes cases, per no dir la majoria, abans, es menjava verdura per sopar. Trumfos, cols, mongetes, bledes, eren de consum boi diari. Amb el que sobrava, l’endemà esfeia el truitot: un raig d’oli i un tall de cansalada a la paella, un all, i la verdura xafada, es feia tombar i quedava rossejada, talment una truita sense ou. Admet tantes variant com vulgueu i també noms diferents segons l’indret. El que ha tingut més èxit ha sigut el trinxat, dit de la Cerdanya.
Han canviat els hàbits alimentaris i trobariem un munt de llars on sol·lucionen el sopar amb una pizza industrial. Ja s’ho faran.
Aneu a aquesta adreça del Bloc de Les Piles on el Joan Ballabriga, explica magníficament com allí en diuen xafarot; amb molts detalls, fotos i receptes i tot.
9 de març 2023
tustarrada
També testarrada
Cop violent amb el cap, diu el DCVB.
Derivat clarament de tusta, cop donat amb el cap i a la vegada del verb tustar: Pegar, donar cops. També trucar, donar cops a una porta, finestra, etc., per cridar algú, per fer un senyal, etc. Tot això sense abandonar el DCVB
Tornem a la tustarrada que és la paraula que ens sembla que s’ha anat perdent. En gran part també per causa de la simplificació, i a tot n’hi diem cop. Perquè de tustarrades encara ens en fotem. Per cert, el diccionari.cat, només reconeix testarrada. A Santa Coloma es deia tustarrada clarament. Dijous vinent parlarem del truc.
20 gener 2022
vencill
Lligall fet per un conjunt de fils d’origen vegetal, espart, etc. Es feia servir per lligar les garbes després d’haver segat. Aquesta paraula s’ha mort de mort natural. Ja no es lliguen garbes, ja que no se’n fan. Les màquines d’ara ja seguen i baten i venten i separen el gra de la palla.
No només és vencill que s’ha perdut. Cordill –normalment de cànem–, es feia servir per lligar coses, paquets, etc. també va desapareixent. Quedaran les cordes i els cordons, perquè no ha desaparegut el seu ús. Dels anteriors, aviat ja no ens enrecordarem, si em permeteu la broma.
15 de desembre 2022
xalar
Sentir gran plaer; divertir-se alegrement, diu el DCVB.
Avui fem menció d’aquest verb, no tant perquè es fes servir gaire dintre de l’àmbit d’aquesta part del país, sinó per recordar que hi ha una alternativa als qui encara diuen “disfrutar”. A alguns d’aquests –o a bastants– no els agrada o els hi costa avesar-se al verb “gaudir” o “fruir”. No cal patir si es pot xalar, oi?
30 de març 2023
xera
Flama molt viva, encara que sigui de poca durada, diu el DCVB en la seva cinquena accepció.
És una paraula que es feia servir de costum fa anys, i formava part d’allò que acostumem a dir-ne la riquesa de la llengua. Es fa difícil reviure paraules boi mortes, sobretot si se n’ha perdut l’ús que ho justificava. Se’n fan poques de xeres, i si em permeteu l’advertiment, no en feu cap fins que hagi passat l’estiu i encara amb molt de compte.
I ja que hi som, posarem un refrany també de la collita del DCVB. “Una xera de marit, no dura sinó un xic”: es diu per les mostres d’afecte poc sentides.
Menu
