Tenim la paraula,

tota la llista de paraules

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
 
 
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

.

10 setembre 2021
Malícia
 
Indignació, irritació.  “Avui no ha tocat el despertador i he fet tard a la feina; em fa molta malícia arribar tard”.
 
 Aquesta paraula era d’ús habitual també a la Baixa Segarra, i com moltes més es va perdent en favor d’altres formes, com és ara, ràbia. “Em fa ràbia això o allò”.
 
 
 
16 setembre 2021
Buixir
El crit que fa un gos.
Exemple: El gos no ha parat de buixir tota l’estona.
Sinònims: lladrar, bordar.
A Santa Coloma de Queralt i a bona part de la Segarra, aquesta paraula era la que es feia servir per indicar aquesta funció.
És curiós com, a poc a poc, les paraules, com un terreny que s’esllavissa, van desapareixent. És comprensible que es deixin de fer servir mots relacionats amb oficis que han desaparegut –per exemple–. Però de gossos cada vegada n’hi ha més i no han deixat de buixir.
 
 
 
23 setembre 2021
Gosar
Atrevir-se
 
Exemple: “El meu nen és tan vergonyós que no gosa dir res”
 
Sinònims: Atrevir-se. Veure’s amb cor
 
Aquest verb encara és poc o molt viu; però estaria en el grup de paraules i expressions que van perdent protagonisme. El fet d’adoptar gairebé de manera exclusiva el verb atrevir-se, és degut a la seva similitud a l’equivalent castellà, abandonant les altres formes. Això passa de manera recurrent amb moltes paraules.
 
El català, d’aquesta manera, es va assemblant cada cop més a la llengua que li fa més pressió, és a dir, el castellà. I aquest és un dels camins –no pas l’únic– que menen cap a la desaparició d’una llengua.
 
Una manera d’esmorteir aquesta tendència és fer servir, sempre que puguem, paraules que siguin més diferents del castellà. Si ens hi veiem amb cor, és clar.
 
 
 
30 de setembre
guaitar
Mirar, observar, vigilar
Sinònims: aguaitar
Variants dialectals o locals, com és ara a casa nostra, Baixa Segarra: goitar
Amb aquest verb passa com amb el de la setmana anterior, la pressió de “mirar” –igual que en castellà –ha anat arraconant guaitar.
I no és que mirar no sigui ben català, ja que el fem servir amb força abundància en diversos significats.
Tenir cura: Mira de no caure.
Parar atenció: No miris prim, no t’hi miris gaire, etc.
Ser exigent: Aquest senyor és molt primmirat.
 
 
 
7  octubre 2021
menar
Conduir, fer anar, guiar.
Exemples: 
No puc menar el cotxe perquè no tinc el carnet.
Això no mena enlloc.
Aquest ruc no es deixa menar.
Menar és un verb molt bonic. Mig en desús, per no dir del tot. Sembla que s’hauria de fer servir més, encara que només sigui perquè és curtet i fàcil de dir.
 
 
 
 
14 octubre 2021
feresa
Molta por, por intensa
Exemple: Quina tronada aquesta nit, feia feresa.
No es tracta de substituir feresa per por, ja que ambdós gairebé volen dir el mateix però amb diferent intensitat.
Una altra paraula que es perd pel forat de l’aigüera.
Es tracta de la riquesa de matisos. És més curt i còmode dir por, però si volem expressar l’augment de la sensació de por, diem molta por, i ja no és tan curt, oi? Llavors hi escau feresa.
No som tan “creatius” com a Mallorca que tiren pel dret i diuen porada; però això ja se’n va de la pretensió d’aquest espai.
 
 
 
 
21 octubre 2021
servar
Sostenir, aguantar, conservar, guardar
 
Exemple: Serva el sac que l’omplirem. Sóc vellet i les cames no em serven.
 
Refrany: “El bon pilar serva la casa”
 
Ens trobem amb un altre verb que s’ha anat perdent fins a desaparèixer boi del tot. Curiosament no han desaparegut les situacions ni les ocasions on hi escauria, ja que el sentit i l’abast del seu significat és amplíssim.
 
 
 
 
28 octubre 2021
escanyolit, escardalenc, nyicris
Que té poc gruix; feble; molt prim de cos; magre; desnerit. També escarransit.
 
Aquí veiem que ha passat al revés de setmanes anteriors on algunes de les paraules que vam triar tenien l’avantatge de la brevetat. En aquest cas la paraula prim s’ha menjat les altres, potser per comoditat al ser més curt.
 
Les hem posat juntes totes tres, tot i que trobaríem matisos diferenciats.
 
Som al mateix punt de sempre. Amb el temps, quan deixem de fer servir una paraula, minven els matisos, els detalls, la intensitat, s’igualen els significats, i fem més passos cap a l’empobriment de la llengua.
 
 
 
 
4 novembre 2021
vagar
 
Quan s’escau, quan hi ha temps.Exemples: “No he pogut venir; ja vindré quan em vagui”.“No puc, ara no em vaga” Aquest verb té altres significats, però avui ens interessa aquesta accepció, ja que es feia servir molt. Penso que, a banda de les raons que sempre expliquem aquí, és un verb més descriptiu que no pas el fred “no tenir temps”. L’hauriem de fer servir més, sempre que ens vagui, és clar.
 
 
 
 
 
11 novembre 2021
avesar
 
Acostumar, habituar; adaptar a una cosa per causa de la seva repetició.
 
Exemple: “Anem-hi amb el meu cotxe que ja estic avesat a circular per aquella carretera.”
 
Aquest verb tan bonic, no hi ha cap u ni cap o, i això li fa tenir un so més dolç que no pas “acostumar” i a més, sembla que convidi a fer petons. Aquest verb, dèiem, també es va perdent i assistim dolorosament a la seva desaparició. 
 
Tot això es podria dir, naturalment, del seu antònim malavesar.
 
 
 
 
18 novembre 2021
encomanar
 
Contagiar, transmetre una malaltia.Fer responsable a algú d’alguna cosa, d’una responsabilitat o un encàrrec. I altres significats, encara, com reservar, etc.Avui ens convenia agafar el primer significat, ja que es fa sevir –per desgràcia– molt en els darrers temps per causa d’aquesta passa de la covid-19. Aquest verb –encomanar–, va perdent pistonada en favor de contagiar tot i que encomanar és molt més antic i nostrat.
 
 
 
 
25 novembre 2021
apariar
 
Reparar. Preparar. Arreglar. Sovint sona com “apriar“.Són aquestes accepcions que volem destacar, ja que aquest verb té altres significats, com és ara ajuntar –unir dues coses pariones– i fins i tot amanir. I les volem destacar perquè fa temps, eren d’ús habitual i quotidià. Repetirem allò de la riquesa del nostre vocabulari que diem cada dijous i que evolucionar no hauria de ser sinònim d’escurçar ni de reduir ni minvar, és a dir: perdre.
 
 
 
2 desembre 2021
provar
 
Anar bé, fer profit
 
Exemple: “No es va avesar mai a viure allà; el clima no li provava”
 
És en aquest sentit que ens interessa avui i que el DCVB el situa en 5è lloc.
 
El volem destacar, ja que aquest verb es feia servir habitualment i com tants d’altres es va perdent.
 
Al mateix “Alcover” hi trobem un refrany: “El millor remei és el que prova
 
Aprofitem l’avinentesa per recordar una expressió, més aviat una exclamació que també s’ha perdut: prova-ho!, dit com amenaça o repte. “Atreveix-t’hi si ets prou valent”
 
 
 
 
9 desembre 2021
donar
 
Aquest verb, ja és sabut, té un munt d’accepcions, moltíssimes.
Avui ens interessa la forma reflexiva donar-se, que s’ha fet servir sempre en el sentit de rendir-se, cessar de resistir.
Es feia servir habitualment quan es proposava una endevinalla i no en sabies el resultat i deies em dono.
També aquesta ha perdut protagonisme a favor de rendir-se i si ens permeteu la broma, a favor de no surrender.
I ja que som aquí amb el verb donar, i per aprofitar l’avinentesa, voldríem recordar una expressió que també es perd; és referent a quan una persona va amunt i avall sense rumb i avorridot, diem: no sap on dar-la.
 
 
16 desembre 2021
Saó
 
La paraula que comentem avui, no la farà desaparèixer el castellà sinó el pluviòmetre.
 
Temps enrere, per referir-nos a la quantitat de pluja que havia fet, es deia: dos dits de saó, mig pam de saó, un pam de saó. És a dir, el grau d’humitat que té la terra.
Ara diem els litres que marca el pluviòmetre, indistintament de la saó que hagi fet. La saó no té sempre relació amb els litres de pluja i prou que ho sabien els pagesos.
 
La que boi ha desaparegut és la paraula llecor o llacor, aquí pronunciada llicor –coses del xipella–, i es feia servir com a sinònim de saó.
 
 
23 desembre 2021
fato
 
Conjunt de coses. Moltes coses en general. També equipatge.
És una paraula una mica polivalent i aparentment imprecisa, però tothom sabia a què et referies en dir fato.
Tot i no estar reconegut és habitual l’ús de l’augmentatiu: fatada
Aquesta paraula no ha desaparegut del tot, però també va de baixa com tantes altres.
 
 
30 desembre 2021
camí
 
Cop, vegada.
És clar que també té  altres significats –el lloc per on es transita, etc.–, però avui ens interessa  posar en relleu que aquesta paraula es feia servir habitualment en aquestes contrades.  De fet, encara hi ha qui només fa servir camí per indicar cop o vegada.
No cal dir que ens trobem –un altre camí– amb una paraula d’ús residual i que va desapareixent boi del tot.
 
 
6 gener 2022
enguany
 
Aquest any.
És llarga la llista de paraules que van desapareixent. Aquesta no és una excepció. Ja sabem què s’ha de fer: fer-la servir i així no es perd.
 
 
13 de gener 2022
cançoner
 
Es fa servir per indicar un recull de cançons o també algú que canta.
Avui ens interessa un altre sentit d’aquesta paraula i que també desapareix per no dir que ja boi és residual. Es diu cançoner a qui actua amb excessiva lentitud.
A L’enciclopèdia.cat hi diu: adjectiu i masculí i femení Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
Paraula prou descriptiva del que vol dir. Tots coneixem algú de qui podríem dir que és un cançoner.
 
 
20 gener 2022
 
vencill
 
Lligall fet per un conjunt de fils d’origen vegetal, espart, etc. Es feia servir per lligar les garbes després d’haver segat. Aquesta paraula s’ha mort de mort natural. Ja no es lliguen garbes, ja que no se’n fan. Les màquines d’ara ja seguen i baten i venten i separen el gra de la palla.
 
No només és vencill que s’ha perdut. Cordill –normalment de cànem–, es feia servir per lligar coses, paquets, etc. també va desapareixent. Quedaran les cordes i els cordons, perquè no ha desaparegut el seu ús. Dels anteriors, aviat ja no ens enrecordarem, si em permeteu la broma.
 
 
27 gener 2022
 
simolsa
 
També cimolsa. Diadema o estri de forma peculiar que les dones fan servir per recollir-se els cabells.
Als diccionaris, es defineix com una cosa semblant al que anomenem com el voraviu d’un teixit.
Potser ens trobem amb una de les poques paraules que són boi exclusivament colomines o dels voltants de Santa Coloma de Queralt, com a molt.
 
 
3 febrer 2022
 
truitot
 
Aquesta paraula tan nostra, correspon a un plat d’aprofitament que era ben habitual a les nostres cuines.  A moltes cases, per no dir la majoria, abans, es menjava verdura per sopar. Trumfos, cols, mongetes, bledes, eren de consum boi diari. Amb el que sobrava, l’endemà esfeia el truitot: un raig d’oli i un tall de cansalada a la paella, un all, i la verdura xafada, es feia tombar i quedava rossejada, talment una truita sense ou. Admet tantes variant com vulgueu i també noms diferents segons l’indret. El que ha tingut més èxit ha sigut el trinxat, dit de la Cerdanya.
 
Han canviat els hàbits alimentaris i  trobariem un munt de llars on sol·lucionen el sopar amb una pizza industrial. Ja s’ho faran.
 
Aneu a aquesta adreça del Bloc de Les Piles on el Joan Ballabriga, explica magníficament com allí en diuen xafarot; amb molts detalls, fotos i receptes i tot.
 
 
10 febrer 2022
 
tenir raons 
 
Baralla, altercat, discussió.
Aquesta expresió no s’ha perdut del tot però està francament en retirada.
 
 
ser un busca-raons
 
Amic de baralles, conflictiu.
D’aquesta es pot dir talment com de l’anterior
 
 
 
17 febrer 2022
 
rumiar
 
Pensar, considerar lentament i amb atenció.  Com ho recull el DCVB.
Rumiar ha anat cedint protagonisme al verb pensar, prou correcte i ben convenient, si m’ho permeteu dir. Però tornem a l’argument  habitual: Reduim i escurcem la llengua cada cop que deixem de fer servir una paraula. L’enpobrim.
Sembla com si ja no ens calgués rumiar les coses. Sort que encara les pensem, oi?
 
 
24 febrer 2022
 
romanços
 
Narració de les aventures d’un heroi, diu el DCVB. Però avui ens interessa una altra accepció i els seus derivats:  Conversa, assumpte, etc., que resulta impertinent, enutjós, que no interessa.
 
estar carregat de romanços
 
Cançonejar, fer el ronso,tenir manies i prejudicis.
 
deixar-se de romanços
 
Fer tombs per evitar la part important en una conversa una explicació o una locució.  (Avui, el jovent diria “Va tio, no t’enrotllis”)
 
Aquestes expressions són prou vives, però la tendència –com veiem a l’exemple–, és d’anar perdent vitalitat.  És llàstima, ja que són maneres de dir molt expressives i expliquen bé allò que volen dir. Es tracta de fer-les servir.
 
 
 
3 març 2022
 
privar
 
“El metge m’ha privat la sal perquè tinc la pressió molt alta” Es feia servir habitualment en el sentit de l’exemple; i en sentits més amplis també referits, en general, a una cosa prohibida.
 
 
 
10 març 2022
 
taleia 
tenir una taleia
 
Ocupació o activitat fixa, assídua, que absorbeix l’atenció. Dèria. Tenir una idea fixa.
 
Paraula i expressió que han desaparegut del nostre llenguatge, si no del tot, ben poc els hi falta. S’ha substituït per “dèria”, o per “mania”, i no són ben bé el mateix. Com passa sovint, es van perdent els matisos i empobrint el llenguatge.
 
 
 
17 març 2022
 
qui-sap-lo
 
Aquesta expresió era ben present a les converses de casa nostra a tot el país. Es va perdent depressa i corrents en benefici de “bastant”, que és prou  antiga i nostrada, però qui-sap-lo, representaria el matís que es perd quan ens volem referir a una quantitat entre bastant i molt.
Hi ha una mena de contradicció entre la precisió i la puntualitat  que als catalans ens agradaria poder exibir, i fer servir expresions com és ara “quarts de nou del matí” o aquest “qui-sap-lo”. 
 
 
24 març 2022
 
tou, mà, fotimer
 
Avui tenia un fotimer de missatges al mòbil.
Aquells caçadors portaven una de gossos.
Encara li quedava un tou de blat al graner.
Totes es refereixen a quantitat i sobretot a abundància, encara que amb diferents matisos. Es van perdent aquestes paraules que són ben expressives i enriqueixen el llenguatge.
 
 
 
31 de març
 
buscall
 
 
“Tros de soca o de branca gruixada, almenys de mig pam de gruix”. Així ho diu el DCVB. Altres diccionaris, només diuen “tros de llenya”.
 
Paraula d’ús corrent i habitual fa uns quants anys.
 
Aquesta paraula l’ha anat matant el gas, l’electricitat i el gasoil. Ara s’hi afegeix el pèl·llet; és a dir, les calefaccions. També van morint les estelles i les ascles i unes quantes més.
 
 
 
7 d’abril 2022
 
esvair, estar esvaït
 
Verb reflexiu que vol dir defallir, perdre les forces vitals, segons el DCVB.
 
A quina hora dineu? És que estic esvaït.
 
Aquesta forma –estar esvaït– era d’ús habitual i corrent. Ara només es té gana o molta gana. Tant de bo es perdés la paraula perquè tothom estigués més ben alimentat i mengéssim a les hores de costum.
 
 
 
14 d’abril 2022
 
un all
 
Algú em podrà corregir, però després de fer un tomb ben llarg per internet, m’adono que tothom diu “un gra d’all” quan es fa servir aquesta liliàcia per fer una recepta d’un plat determinat.
 
Al meu entorn familiar i dins l’àmbit de la meva joventut, quan ens volíem referir a quina quantitat d’alls volíem posar per fer un guisat, dèiem “un all” o “dos alls”, etc. Tan senzill. Potser massa.
 
Ja és ben cert que qui no té un all té una ceba… o fins i tot un ceballot.
 
 
 
21 d’abril 2022
 
somiquejar
 
Plorar, però amb poca intensitat. També fer el ploricó. Sovint relacionat amb el plor que fan els infants quan ploren amb poca convicció.
 
Una altra paraula que es va deixant de fer servir, potser en favor de ploriquejar, que s’assembla molt més a “lloriquear”,  i amb això ja està tot dit.
 
 
 
28 d’abril 2022
 
cassigall
 
També parracdrapotpedaç. Totes aquestes paraules, sobretot cassigall i parrac, s’han deixat de fer servir, en gran part perquè ha minvat el seu ús. No es fan servir cassigalls, o parracs com a segona vida de la roba vella, com a estris de neteja, per exemple. Tampoc s’apedaça la roba vella. Vet aquí com van desapareixent certes paraules. No descartem la desídia, és clar, o la mandra. No només la pressió del castellà. Ara, la roba “es trenca”. Ja no es descús, ni s’estripa, ni s’esquinça. Ni se li fa un set.
 
 
5 de maig
 
potiner, potinejar
 
Que maneja barroerament les coses.
 
Manejar barroerament, embrutar, fer potineries, diu el DCVB.
 
Aquesta paraula i la seva forma verbal són contundents i molt expressius. També es van perdent. Tant de bo fos perquè ja s’haguessin acabat els potiners i les potineries, oi?
 
 
12 de maig
 
malesa         Acció dolenta, especialment la que causa dany o estropici, segons diu el DCVB
 
dolenteria  Acte propi d’una persona dolenta, segons el diccionari.cat
 
 
D’aquestes paraules també podem dir que no estan en declivi per causa del fet que no se’n facin de maleses o dolenteries. La causa l’hauríem de trobar en la seva substitució per sinònims aparentment més contundents o per paraules foranes. Com si fer maleses o dolenteries, fos una petitesa. Per això ja tenim entremaliadura. En fi, no acabaríem mai.
 
 
 
20 de maig 2022
 
amorosir
 
Fer que una cosa es torni més suau o més tova.
Al diccionari, aquesta accepció hi figura com a segona opció; i és aquesta que volem destacar. No es tracta d’una paraula desapareguda; tot i això no és fora de perill i és una paraula delicada i bella. Es fa servir força en àmbits culinaris, reducte on ha quedat una mica reclosa.
 
 
26 de maig
 
aclucar
 
Tancar (els ulls)
 
Aquest verb és un exemple clar de com anem substituint moltes paraules per mandra o deixadesa i fem servir “tancar”  la majoria de vegades. I mira que n’és de bonic aclucar.
 
 
 
2 de juny 2022
 
emparrar-se
Pujar a un lloc alt, com és ara un arbre, una roca.
 
També es va perdent aquesta forma reflexiva del verb emparrar. Guanya terreny enfilar-se i també pujar, que són més refinats, si se’m permet dir-ho així. Una altra paraula tan sonora i contundent que va desapareixent.
 
 
9 de juny
 
batxiller
Que es fica indiscretament a mirar o inquirir coses d’altri o a intervenir-hi sense necessitat; segons el DCVB.
Aquesta paraula i amb aquesta accepció podem dir que s’ha perdut del tot. A Santa Coloma de Queralt hi ha més d’una persona que se’n recorda de quan es feia servir. Parlem de fa 60 anys. És dicutible si cal “ressuscitar” paraules que ja ningú les fa servir. Però us asseguro que de batxillers n’hi ha a caramulls.
 
 
 
16 de juny
 
sapastre
 
Brut, grosser, que fa les coses malament o sense cura.
 
Que fa la feina malament, amb qui no es pot comptar per fer una cosa.
 
Així ho descriuen els diccionaris. En algun punt del significat s’acostaria a potiner, de qui ja en vam parlar.
 
No es perden els sapastres, però sí la paraula; i totes dues coses són lamentables. Tinc fe que molta gent fa servir el forà “chapucer”. Una sapastreria, ben mirat.
 
 
 
23 de juny 2022
 
enfarfegar
 
Carregar excessivament de coses acumulades sense orde, diu el DCVB. Omplir d’un nombre excessiu d’adornaments, d’accessoris, d’elements, etc., diu el diccionari.cat
 
Enfarfec: conjunt d’adornaments, accessoris, etc., que enfarfeguen alguna cosa.
 
 
L’ús d’aquest verb es va perdent també, com el de tants altres. Possiblement en favor de carregar. I així diem d’una cosa que és molt carregada, més fàcil de dir que no pas enfarfegada. Però, com sempre, perdem molts matisos i empobrim el llenguatge per causa de la mandra i en aquest cas, ens perdem la contundència i expressivitat d’aquest verb.
 
 
 
30 de juny 2022
 
rabejar
 
Mullar o remullar amb aigua corrent o en moviment, una cosa. Posar una cosa sota un raig d’aigua amb diferents finalitats.
Ens diran pesats, però insistirem sempre que calgui: en cada paraula que deixem de fer servir, per mandra o per altre motiu, hi deixem una part de la riquesa de la nostra llengua. Cada paraula aporta un matís que desapareix quan renunciem a fer-la servir. No és ben bé igual dir esbandir, mullar, remullar o rabejar.
 
 
8 de juliol 2022
 
escatxigar
 
Esquitxar, fer escatxics.
Sembla que dient que has quedat escatxigat, hauries d’estar molt més mullat que no pas senzillament esquitxat.  Com si fos un esquitx exagerat.  Però la tendència és d’anar fent servir aquelles paraules més curtes, per comoditat. Aquí ens trobem amb uns verbs molt expressius, ambdós netament onomatopeics, però és llàstima que es vagi perdent la sonoritat i la rotunditat d’escatxigar.

 

 

14 de juliol 2022

entaforar

“Aficar dins forat o recó; amagar dins un enfony”, diu el DCVB.
 
Queda clar el significat; que el verb és ben descriptiu; però sembla que ara, ja només posem les coses a lloc o les col·loquem, o, fins i tot, les fiquem; talment hagués desaparegut la necessitat d’entaforar res, com si ja ningú omplis la motxilla ni fes la maleta.
 
21 de juliol 2022
 
neular
 
Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d’altres accidents atmosfèrics. Tal com diu el DCVB. (no en va la paraula ve del llatí nebula: boira, núvol)
 
També s’explica al mateix Alcover-Moll, que a Santa Coloma de Queralt, es diu: “Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar”
 
Recordem que, de petits, quan t’atansaves a una carbassera amb carbasses petites, et deien, “no la toquis que es neularà!”
 
També s’aplicava a les persones amb poca salut o amb aspecte dèbil.
 
Aquesta paraula també va desapareixent i cada dia la llista és més llarga, malauradament. La bona notícia seria que les varietats actuals de carbassera i carbassonera, fossin molt més resistents i així ja no es neularien. Ni tampoc hi hauria persones tísiques o dèbils.
 
 
 
28 de juliol 2022
 
séc
 
Tall de poca fondària; ratlla incisa en la pell, en la roba, etc.
 
Ratlla enfondida, principalment a la pell o a un altre cos flexible, per la pressió exercida per un objecte.
 
Séc de la cama: la part davantera de la cama, que forma angle sortit
 
Així és com el DCVB, descriu tres significats de la paraula séc. I avui ens interessa la tercera. És clar que caldria fer tot un apartat de les parts del cos humà, ja que també anem perduts a l’hora d’anomenar-les. Però avui ens centrem en aquesta de la cama, perquè sembla que se n’ha perdut bastant el seu ús, i en molts casos ni s’ha substituït. No vull pensar que se’n digui “espinilla”, que ja seria “el colmo”.
 
 
 
5 d’agost 2022
 
estossegar
 
Tossir, diu el DCVB. Aparentment, no caldria anar a cercar res més, tenint el verb tossir, curt i prou explícit. Però segurament hi ha unes quantes maneres de tossir, ja que quan estossegues, sembla que ho fas amb més força, amb més rotunditat i amb pocs miraments, si se’m permet dir-ho així. Per altra banda, i com sempre, reclamem dirigir l’atenció cap a les paraules que es van perdent  i enriqueixen el nostre vocabulari. Per tant, si tenim la mala sort de tenir tos, estossegarem sense miraments i ja ens disculpareu l’atreviment.
Refrany: “Aquell que molt estossega, o bé és tísic o s’ofega”
 
 
 
11 d’agost 2022
 
revolada
 
 Moviment ràpid i violent, diu el DCVB com a segona accepció, i aquesta és la que avui volem destacar.  Mai havia pensat que d’aquest moviment podia di-se’n violent; tot i així, és clar que pot ser-ho i depen de quina sigui la circumstància.
Destaquem aquesta paraula, ja que com en el casos anteriors també va desapareixent. I mira que en fem de coses d’una revolada.
 
 
18 d’agost 2022
 
barrinar
 
“Pensar intensament” diu el DCVB.
També meditar. També, portar-ne alguna de cap.
Sigui com sigui, és un verb molt expresiu i molt definidor del que es vol dir. I fa cap a aquesta secció perquè també es perd com tants d’altres.
 
 
25 d’agost 2022
 
reguitzell
 
Llarga sèrie o gran nombre de coses o de persones, diu el DCVB.
Una altra paraula que ens fa mandra de fer servir. Ens quedem a les portes i diem: un munt, molts o  moltes. Reguitzell és clarament eloqüent i categòric. I bonic.

 

Primer de setembre 2022

ca

El DCVB no ho recull com adverbi de negació; així i tot, em sembla que ens trobem davant d’un altre cas de pèrdua lamentable; en aquest cas d’una forma de negar que era habitual en el nostre llenguatge. Es recuperarà? Ca home, ca, ni pensar-ho.

8 de setembre 2022
atansar
 
Acostar.
 
Qui ens havia de dir que arribaríem a reclamar l’ús d’una paraula tan corrent i tan usual com és atansar. Em sembla que es fa servir més acostar. Però és dramàtic que es perdi en favor d’apropar, horrible paraulota, si m’ho permeteu dir.
 
 
15 de setembre
trilla
 
Rodera, solc fet a terra per la roda dels carros, diu el DCVB. També rastre d’un cotxe, d’una bèstia.
 
No cal que hi hagi carros perquè es facin trilles pels trossos i camins, però rodera ha guanyat la partida. Trilla és una paraula molt nostra i bonica també i la reivindiquem.
 
 
 
 
22 de setembre 2022
empaitar
 
Perseguir, encalçar, aconseguir.
 
El significat és ben clar. No és una paraula perduda, però com de costum, es va perdent a favor, en aquest cas, de perseguir. I, quina casualitat, perseguir, és exacte en castellà. Empaitar és una paraula sonora i contundent, molt nostra, i és llàstima que es perdi a poc a poc, a no ser que es perdés perquè ningú empaités ningú i tothom anés més tranquil per la vida.
 
Es deia habitualment “ningú ens empaita”, volent dir que no calia córrer o frisar per fer una cosa o anar a un lloc.
 
 
 
 
29 de setembre 2022
doble
 
Gruixut, robust diu el DCVB
Aquesta paraula era habitual en la parla corrent i es va perdent entremig de gros, gruixut, gran, etc.
 
 
 
6 d’octubre 2022
bugor
 
Baf calent, hi diu al DCVB.
 
També hi diu, xafogor i vapor d’un cos en ebullició o en fermentació.
 
Avui volíem fer esment del significat baf calent, ja que era el més habitual entre nosaltres i per sort ho continua sent; però em vaig espantar en sentir dir “vaho” a persones joves. Se m’enbugonaven les ulleres de la tristor.
 
 
 
13 d’octubre 2022
senderi
 
Al DCVB hi diu: Seny natural, discreció.
 
Hi podríem afegir, trellat, coneixement, enteniment, moderació, etc.
 
Era una paraula ben habitual. Ens interessa senderi, perquè és es va perdent i no voldríem que desaparegués. Esperem que no passi com en altres paraules que desapareixen per què desapareix la seva funció.
 
 
20 d’octubre 2022
fer
 
Acabar.
 
Avui només ens referirem a aquest significat, ja que amb el verb fer no acabaríem en quatre ratlles i hi ha molt de fato per entretenir-se.
 
Es deia i encara es diu, però ja no tant. I per això en parlem avui.
 
Era habitual dir “ja he fet” en acabar una acció o una feina; o preguntar “encara no has fet?”, per exemple, per saber si ja havies acabat o per fer-te anar més de pressa, amb ànsia.
 
 
 
26 d’octubre 2022
fer-se
Tenir bona relació, fer-se amb algú, tenir-hi tractes.
 
“Són germans, però no es fan”. “L’Agustí i l’Andreu ara es fan molt”
 
Es tracta d’una expressió molt nostra i ben habitual. Potser no es perd com d’altres, però convé fer-la servir, no fos cas que es rovelli també.
 
 
 
3 de novembre 2022
fer cap
 
Anar, anar a parar, arribar.
Abans es feia sevir molt més que no pas ara. Es va perdent també. Ara es diu més arribar, venir, anar.
10 de novembre 2022
grau, graus
 
“1. (arcaic i dialectal, del gènere femení) Escaló, esglaó (Conca de Tremp, Pla d’Urgell, El., Segarra); cast. grada, peldaño. En pl., Escala, sèrie d’esglaons (en les comarques citades)”.
 
Aquesta és la cita sencera del DCVB.
 
 
Pel dic.iec.cat , la paraula no existeix. El corrector de Softcatalà, diu que és un “error”
 
Quan jo era petit es feia servir indistintament grau i escala dins l’àmbit familiar. O així m’ho sembla ara en la distància. D’una manera o d’una altra, i malgrat que l’il·lustre i admirat Alcover digui que es tracta d’un mot arcaic i dialectal, tinc fe que no l’hem d’ajudar a desaparèixer empenyent-lo escales avall; si em permeteu la broma. Només es tracta de fer-lo servir.
17 de novembre 2022
esmolet
 
Avui no ens referim als qui fan d’esmolet com a ofici, sinó als que ho són en sentit figurat.
Així ho descriu el DCVB:
 2. fig. Individu molt eixerit, viu de potències (Penedès, Camp de Tarr.); cast. punto, tunante. «Ai, quin esmolet n’hi ha, d’aquest!»
 
Aquest mot es feia servir abans i es referia a algú molt viu i espavilat. S’aplicava sobretot a la canalla, segurament perquè l’acabament de la paraula suggereix un diminutiu. Però com us podeu imaginar, eixerits, vius i espavilats, n’hi ha –per sort– a totes les edats. També tenia una certa connotació carinyosament negativa quan es referia a un nen.