MONTSE RUMBAU
Els Augé d’Esblada
-El poble de les 14 cases, segona part-
Els Augé d’Esblada
Darrere l’església d’Esblada hi ha una masia, ca l’Augé, i encara ara es pot veure el número al costat de la porta, el 12. La masia està però molt deteriorada, i ja fa temps que ha caigut la teulada, però les parets encara aguanten.
Els Augé és un cognom que venia d’occitans, i l’hem trobat a Sta. Perpètua, el 1616, i sembla que el primer Ponnou es devia dir Augé de cognom, “Lange Pot No, Auge, Euger, Lange Pot Nou”, fins que el 1618, quan fa la confirmació un fill seu el rector acaba dient “fill del Ponnou”. “l’Antoni Augé, fadrí, estranger”, fa de padrí d’un dels fills del Ponnou, el 1616, i això fa pensar que el Ponnou es podia dir Augé, però que el rector al final cansat de no entendre aquells noms li va acabar dient Ponnou.
En el segle XIX i XX no hi trobem cap Augé vivint al mas, en aquests anys hi vivien els Solé:
El Magí Solé Conillera i la Francesca Solé. El 1882, els va néixer l’Antoni, i el 1885 el Marcelí, els fills, es deien Solé Solé de cognom. La mare, la Francesca, també portava aquests dos cognoms. Solé o Soler és un cognom que trobem sovint en tots aquests pobles: Sta. Perpètua, Pontils, Esblada, Querol … El 23 de setembre del 1888, al Magí i a la Francesca, se’ls va morir la Teresa amb només 10 anys.
A mitjan del segle XX, la Rosa Solé va marxar de la masia quan tenia 18 anys, era el 1954. La família va vendre el mas i van anar a viure a Igualada.
El testament -1635-
Hem trobat el testament de Jaume Augé que va fer el 1635. Els Augé devien viure a cal Augé, i per això el mas ha conservat aquest cognom, però no sabem fins quan hi van viure. Potser el mas no era ben bé com el veiem avui dia, i fins i tot potser vivien en una casa del poble i més endavant van anar a viure al mas. No ho sabem.
El Jaume Augé era fadrí, ara en diríem solter. Està “detingut en lo llit … en casa d’en Domingo del Quer”.I és en aquest mas on fa testament.
El mas del Quer era un mas important que estava a la serra de la Brufaganya, al cap d’amunt de Viladeperdius, i molt més enllà, aïllat i envoltat per la serra i els boscos. Aïllat però amb camins que els unien a Sta. Perpètua, a St. Magí, a Viladeperdius, i a Cortadelles, cap el cantó de la Llacuna. Hi havia hagut antigament més d’una casa prop del mas. Els Domingo hi van viure durant segles, i molts van ser batlles de Sta. Perpètua. Les dades més antigues que havíem trobat fent servir els llibres parroquials de Sta. Perpètua era a partir del 1588, però podria ser que hi fossin de molt abans d’aquesta data. I hi van viure fins que es van vendre el mas i tota la finca, que era molt gran, a mitjan anys 40 del segle XX, i van anar a viure a Sta. Coloma.
El Jaume Augé tenia dos germans, el Toni i el Ramon, que també eren d’Esblada, i els nomena marmessors.
Té dos nebots, el Joan i l’Isidro, que són fills del seu germà Toni, i als dos els deixa 20 lliures.
Pels oficis religiosos de l’enterrament nomès deixa 3 lliures.
“Deixo a mos germans, tot lo gra que es collirà en les terres que jo he treballat com són exermades, restolls, gorets, y vull que sigui partit a parts iguals”.
“Els 20 lliures que deixo als meus nebots vull que siguin del gra que es collirà en les exermades o restolls”.
“De les dos cabres que jo tinc, vull que sien compartides entre mos nebots”.
“Vull que tot lo que degui al Domingo del Quer, le sia pagat lo que ell dirà”.
“Me deu Jaume Tarrés d’Esblada, 2 lliures i 12 sous, (amb) los quals, vull que lo rector me diga misses a real la caritat de cada missa”.
El Jaume Augé no tenia gran cosa per deixar, pels oficis religiosos de l’enterrament tan sols deixa 3 lliures, i el que deixa als seus germans és el gra que sortirà de la terra que ell ha treballat i dues cabres que deixa als nebots, i amb les 2 lliures i 12 sous que li deuen, vol que li facin misses. Sabem que era solter, però no sabem l’edat que tenia, i segurament treballava pel Domingo del Quer, a qui demostra tenir-li molta confiança, sap que li deu diners i vol que li paguin el que el mateix Domingo dirà.
– Testament fet l’1 de novembre de 1635-
Per uns moments hem conegut uns Augé de mitjans del 1600: tres germans; el Jaume, el Toni i el Ramon, i dos fills del Toni, el Joan i l’Isidro. El Jaume viu de la terra, i de dues cabres que deixa als nebots. També devia viure de treballar pel Domingo del Quer.
La família sempre tan important, els germans i els nebots, i també la importància de les relacions amb els veïns o amb els que eren pròxims. Ja hem vist la relació de confiança que té el Jaume amb el Domingo del Quer. En molts testaments, es deixa clar el que deuen o el que els deuen, parlen de quarteres de blat o de diners, implicats tant els familiars, com els veïns, o coneguts, i es tarda molt a tornar-ho, i en molts casos, fins que no es fa testament no es reclama o no es torna el que es deu. Crear un teixit de confiança havia de ser molt important quan les condicions de vida podien esdevenir molt difícils i fràgils. Una mala collita podia empobrir a una família, fins i tot deixar-los a la misèria, si no els quedava llavor per poder tornar a sembrar per una pròxima collita, o si havien hagut de malvendre algun tros per intentar sobreviure.
Ara, resulta difícil entendre la fragilitat del dia a dia d’aquella gent, una sequera, unes inundacions, una plaga de llagosta o d’algun altre insecte, una tempesta forta o una pedregada, podia arruïnar la collita d’aquell any. Per això, en moltes cases, intentaven guardar blat, safrà, ordi, o guixes, per poder subsistir i fer front a les males anyades, com es pot veure en alguns inventaris.
Els Soler d’Esblada -1676-
La Maria, està casada amb l’Isidro Soler d’Esblada. Ella és una Mateu de Montalegre, filla de l’Isidro Mateu i de la M. Àngela.
Fa testament perquè està malalta i té por de morir.
Com a marmessors nomena al seu marit: l’Isidro Soler i a Joan Soler també d’Esblada.
Sembla que no tenen sepultura pròpia, ja que vol ser enterrada a l’església de Sta. Perpètua, “en lo vas de casa Domingo”. La sepultura dels Domingo del Quer? Podria ser.
Tampoc tenen casa pròpia ja que estan de lloguer, com trobarem més endavant explicat.
Fa hereu al seu fill Magí.
“A mon fill Joan li deixo les mies robes:
1 llançol guarnit,
A mon fill menor: Joseph, deixo unes estovalles de pinta ampla.
Deixo usufructuari de mon dot y béns, a mon marit, tots los dies de sa vida”.
“fet y firmat en la casa ja anomenada de na Gual(a), viuda, que dit Isidro Soler (el marit) té arrendada”
-27 juliol de 1676-
De nou uns Soler d’Esblada -1696
Aquests tres testaments d’Esblada els hem trobat entre els testaments de Sta. Perpètua.
No sabem si aquests Soler tenien alguna relació amb els Soler trobats en el testament anterior.
Es tracta del Joan Soler, casat, però no sabem amb qui.
Fa hereu al seu fill Joan, i a l’altre fill, l’Esteve, li deixa 10 lliures: “per a bé, per sufragi per la sua ànima”, el que vol dir que els hi dóna perquè el dia de demà es pugui pagar l’enterrament.
Té un altre fill, el Josep, però no consta que li deixi res.
Ell, el Joan, deixa 15 lliures pels oficis d’enterrament, novena i cap d’any, a la parròquia de St. Jaume d’Esblada.
Com a testimoni hi consta el Joan Baixeras, que devia ser de cal Baixeras, el mas que hi ha a Sta. Perpètua, baix al riu, i molt més enllà dels horts.
El Joan diu ben poques coses en el seu testament, ni el nom de la seva muller, ni diu si és viudo o no ho és. Tampoc sabem per què al seu fill Josep no li deixa res. Potser no estava d’humor per escriure gaires coses, potser no tenia gran cosa a dir, potser era un home de poques paraules.
-2 de febrer de 1696-
Els Augé, els Soler i els altres Soler d’Esblada, recuperats al cap de molts segles del seu oblit. Pagesos que vivien humilment, del treball de la terra, dels animals que tenien, o a fer jornals per algú altre, pendents de la família i de poder tirar endavant en el seu dia a dia. Retalls de vida que ens arriben, escassos, insuficient per poder conèixer com vivien realment, però que, junts amb molts altres testimonis que ens han arribat, ens ajuden a entendre’ls i a acostar-nos a uns anys tan llunyans.
