El 15 de setembre proppassat va aparèixer a la versió en paper de la revista New England Journal of Medicine un article  de Matthew K. Wynia, metge i màster en salut pública, que començava amb la següent pregunta: Què han de fer els professionals de la medicina quan una llei comporta que hagin de danyar els seus pacients?

Aquesta perspectiva és la que tenen els professionals de la medicina als Estats Units d’Amèrica després de la decisió del Tribunal Suprem d’aquell país contra el dret a l’avortament.

L’Associació Mèdica Americana (AMA) ha qualificat aquesta decisió com a “una flagrant autorització a la intrusió del govern en la sala d’exploració mèdica, un atac directe a la pràctica de la medicina i a la relació metge-pacient, i una desvergonyida violació dels drets dels pacients a disposar d’uns serveis de salut reproductiva basats en l’evidència científica”.

Declaracions en el mateix sentit han fet l’Acadèmia de Metges de Família, El Col·legi de Metges, i el conseller delegat del Col·legi d’obstetres i ginecòlegs. L’autor de l’article comenta que rarament hi ha tanta unanimitat entre les associacions professionals mèdiques i que fins i tot els metges contraris a l’avortament reconeixen que les decisions mèdiques delicades més val deixar-les en mans dels pacients i els seus metges que no pas en les mans dels legisladors.

Tot això porta al Dr. Wynia a argumentar en favor de que les associacions mèdiques donin suport a la desobediència civil per part dels seus membres en aquest afer. Recorda les figures de Mahatma Ghandi i Martin Luther King jr. com a paradigmes de la desobediència civil en la lluita social. Però també recorda aquells casos on els professionals de la medicina no han estat a l’altura de les circumstàncies, com per exemple els programes d’esterilitzacions forçades que van tenir lloc als Estats Units i a l’Alemanya nazi, l’ús dels hospitals psiquiàtrics com a presons polítiques en l’antiga Unió Soviètica, o la inhibició davant la brutalitat policial durant l’apartheid a Sudàfrica.

Massa sovint, les associacions mèdiques no han complert el seu deure quan fer-ho comportava enfrontar-se a l’autoritat de l’estat. Són comptats els casos com el de l’AMA quan va donar suport als metges que van refusar participar en tortures durant la guerra d’Iraq, o els metges dels Països Baixos quan col·lectivament van renunciar a exercir sota el domini nazi.

El Dr. Wynia acaba l’article proposant que cal engegar el procés, al sí de les associacions, que porti a la desobediència civil dels professionals de la salut per refer el teixit moral de la societat i la integritat de la professió mèdica, ambdues de manera poc judiciosa trencades per la sentència del Tribunal Suprem. Al cap i a la fi, dels professionals de la salut s’espera que protegeixin la gent més vulnerable i els valors socials més essencials.