Masia i creu de terme del Niceta. Foto de commons.wikimedia.org de 4 de juny de 2012

Cal Niceta

La masia

Ubicació:

Partida de l’Aiguadolç, Camí reial de Cervera –Camí Fondo–
Santa Coloma de Queralt

Baixa Segarra (Comarca oficial Conca de Barberà)

(Província de Tarragona).

Localització: 41º 32′ 15.71″ N, 1º 22′ 39.04″ E

La creu

Descripció:

Creu de terme que dóna nom a l’indret. La creu és de ferro forjat que va caure el 1934. La que hi ha actualment és recent. La part més antiga que es conserva és la base, el fust de columna amb el capitell i la meitat del pal de la creu. La base consta d’un nivell circular i un nivell octogonal i el fust de la columna és octogonal. El capitell és figurat, però està molt desgastat i no es llegeixen bé les figures.

Ubicació:

Partida de l’Aiguadolç, Camí reial de Cervera –Camí fondo–
Santa Coloma de Queralt

Localització: 41º 32′ 15.71″ N, 1º 22′ 39.04″ E

Ressenya històrica:

La documentació més antiga que s’hi refereix data de 1718. (patrimoni.concadebarberà.cat)

La creu del Niceta, altres creus i més coses; escrit relacionat

 

LES DUGUES PRIMERES CREUS TERMALS ABATUDES, l DESTRUÏDES

PROP DE LA VILA. UNA DOS VEGADES.

LA CREU DEL CARLÀ, Requesens ·segle XIII conegu- da per Niseta. Fou bolcada a la nit qel dia 21-5-32. El apitell tenia creu qe pedra, després de ferro i és molt bor- ròs. Ostenta ·escuts del carlà i les imatges dels Sants de les parròquies veïnes: Coloma, Jaume, Vicenç, Magí. Els redactors de les revistes LA SEGARRA i del CAMÍ la ca- rregaren fins a l’edifici de la Vila al Pati d’Armes del cas- tell pel seu compte on l’oferiren al batlle qui agra~t se’n

féu càrrec per dotar a la població del seu Museu. Inci- pient que havia de millorar la instrucció del poble.

LA CREU DEL BARÓ, segle XIV va seguir el mateix destí. Obra de Pere V de Queralt casat amb FRANCESCA DE CASTELLOLÍ, senyora de CERET 1307-1324 llurs es- cuts presideixen la creu i la façana que hi havia al Hospi- tal de la Santa Creu, capella de la Sang de Crist, confra- ria, benefici de ·santa Magdalena. La façana fou reinstala- da per la senyora Josefa de Requesens l’última de la nis- saga, a la seva capella dels Sants Joans on hi és sepulta- da. La Creu era a la partida de l~ Pedrafita nom del dol-

men milenari conegut per «La Bruixa» monument de 345 ctm que fou segrestat per la colla de la cultureta i dut en front del portal de Sant Antoni a la plaça del Hom (Esglé- sia. El capitell (desaparegut), i refet per A.A.V. tenia efi- gies dels sants Coloma, Vincenç, Magi, i els Joans, el Bap- tista i l’Evangelista, patrons del terme i del castell. A la capella de Santa Maria de Belloc els templers hi tenien patronatge, capella funerària. Aquestes dos Creus i altres peces estigueren al Museu de la Vila 9 anys i desaparei- xien per mans pecadores. A.A.V. les va rescatà el 1946 i restaurades les reinstalà al lloc d’origen. En 1982 dia 29 de juliol, un tifò desprenia un braç de la Creu anterior. El manadàs va tenir consulta amb l’altre de la cultureta i

acorden amb el màxim silenci i discreció r~tirar-la. A la setmana de la Festa Major de la Minerva a la Vila, la bri- gada municipal recull branques d’amatllers abatudes i les apila als peus de la graonada, al orient. Tot va desplo- mar-se mes enllà de la llenya, a l’estrebada d’aquells for- çuts. iSilenci! dels mandans, Tot fou dut a la masmorra: mig fust, capitell i la Creu esmicolada amb l’altre braç es- querdat. D’allí, el 23-3-60 desapareixien 14.000 quilos d’e- lements arquitectònics del Museu de la A.A.V. legalitzat, sense que l’alcalde acusés rebut promès en l’escrit seu el 14-12-64, num. 337. Vegis l’edició municipal de la SEVA Assemblea del 21-X-73. El 15-5-5, el DIARIO DE BARCE- LONA amb motiu de la visita de personalitats deia: va ser realitat el Museu a Santa Coloma…» El Sr. Alcalde lo ha dicho.

 

ROMAN RAMON

Escrit aparegut a la revista “La Segarra” de Santa Coloma de Queralt el juny de 1984

xacpremsa.cultura.gencat

  Masia i creu de terme del Niceta. Foto de commons.wikimedia.org de 4 de juny de 2012