Aquesta vegada la notícia que comentem és la necrologia del metge Samuel Katz que va morir a Carolina del Nord a casa seva a l’edat de 95 anys . Katz va néixer als Estats Units l’any 1927 i la seva vida d’estudiant es va veure interrompuda per la Segona Guerra Mundial. A la tornada del front el seu interès per la medicina es va redoblar, cosa que al final el va portar a graduar-se en aquesta especialitat l’any 1952.

Quan feia de metge resident l’any 1955 a Boston hi va haver en aquesta ciutat un brot de poliomielitis. Recentment, s’havia aprovat una vacuna per aquesta malaltia però encara no s’havia distribuït intensivament entre la població. Katz i d’altres metges van treballar nit i dia per aconseguir reduir les cues de nens acompanyats dels seus preocupats pares que anaven a vacunar-se. Aquesta experiència el va portar a dedicar la seva vida professional al tractament de les malalties infeccioses dels nens.

Així Katz va posar-se en contacte amb John Enders, que recentment havia rebut el premi Nobel per haver aïllat el virus de la poliomielitis, perquè l’ajudés a desenvolupar una vacuna contra el xarampió. Els estudis van concloure l’any 1960 quan Enders, Kath i els seus col·legues van publicar els resultats que anunciaven una vacuna pel xarampió i que van ser rebuts amb molt d’interès. Katz se’n va anar a Nigèria on el xarampió causava una gran mortalitat, i va descobrir que la vacuna protegia al 100 % la població infantil de tal manera que l’any 1963 ja va estar disponible per a tota la població.  

Per aquells anys Katz va ocupar el càrrec de cap de pediatria a la facultat de Medicina de la universitat de Duke, càrrec que va complir durant 22 anys, i que li va permetre treballar en el camp de la immunització contra la pòlio, la rubèola, la grip i moltes altres malalties víriques. Quan va deixar aquest càrrec es va centrar en la recerca d’una vacuna pediàtrica contra la SIDA.

Katz també es va preocupar per la immunització dels nens a nivell mundial. Va ser membre de la Societat contra les Malalties Infeccioses dels Infants on l’any 1978 va liderar, amb altres, el programa per promoure la vacunació infantil contra el xarampió. Va ser assessor pel tema d’immunitzacions del Centre pel Control i Prevenció de les Malalties des de 1982 fins a 1993.

L’any 1999 va declarar davant del Congrés dels Estats Units per aconseguir que la vacunació deixés de ser voluntària i fos obligatòria. Va dir “La majoria de pares no poden valorar, com jo ho he hagut de fer, l’horror d’haver de caminar amb crosses o els pulmons d’acer aplicats a casos de polio; el xarampió associat amb encefalitis; les meningitis degudes a la grip; la sordesa, la ceguesa i el dany cerebral causat per la rubèola congènita; el tètanus en nens recent nascuts amb una esgarrifosa mortalitat; i un gran nombre d’altres malalties infeccioses que jo afortunadament ja no he vist”

Samuel Katz va crear una de les vacunes de que es disposa per prevenir el xarampió a més de dedicar tota la vida a la lluita contra les malalties infeccioses en la població pediàtrica. El xarampió és la malaltia vírica més contagiosa (un persona malalta pot  infectar de 12 a 18 persones sanes) i es transmet per l’aire. L’any 2021 es van infectar a tot el món uns 9 milions de persones tot i que fa més de 50 anys que hi ha vacunes disponibles que són segures i eficaces.

La vacunació és una teràpia antiga i que ha demostrat sobradament la seva eficàcia i seguretat. Ja el mateix Voltaire ho va percebre i publicar l’any 1734 les seves opinions favorables. Totes les vacunes fins ara es basaven en potenciar la immunitat injectant l’agent patogen debilitat o inactivat. La recent epidèmia del COVID-19 ha donat peu amb èxit a un nou mecanisme d’acció: les vacunes basades en l’àcid ribonucleic missatger. Això ha obert un nou camí en la fabricació de vacunes que les farà més fàcils de produir i més segures. S’estan investigant vacunes amb aquest nou mecanisme d’acció per prevenir les infeccions del virus Zika, el de la ràbia, el de la grip, el sincicial respiratori i el citomegalovirus. També es creu que aquest mecanisme pot tenir aplicació en la lluita contra el càncer .