Avui, vigília de St. Jordi, el Manel Corbella exposa una antologia de les seves obres a la Farinera. Segurament és la primera vegada que podem veure-hi una exposició de pintura. Art, en un lloc on els veïns de Sta. Coloma hi portaven el gra a moldre. Espais que antigament havien sigut de gran utilitat per la vila, i que ara s’ha reconvertit en un lloc polivalent, i amb les portes obertes per tots els que vulguin veure aquest espai recuperat i amb tota la maquinària intacta, que encara avui dia la podrien fer funcionar. Molt a favor de la seva recuperació i ens alegrem que aquesta part del patrimoni de Sta. Coloma no hagi caigut en l’oblit ni en l’abandó.

El Manel és de Sta. Coloma, el seu cognom, Corbella, és d’aquestes terres, el trobem ja des de molts anys enrere, fins i tot segles, a Sta. Coloma, a Vallfogona, d’on era el seu pare, i a Figuerola, on hi ha un mas amb aquest nom. El seu segon cognom és Tomàs, una família també de Sta. Coloma.

Al Manel li agrada venir a Sta. Coloma, on té la casa de la família i s’hi està temporades llargues. El seu vincle amb aquesta terra, que sempre havia sigut segarrenca, és molt fort. En va marxar quan era jovenet, i ha viscut en diferents llocs, entre ells, Barcelona, on hi va arribar amb la família sense saber castellà, perquè mai abans l’havia sentit a Sta. Coloma; Font Rubí, on va viure uns anys en una masia, i Vilafranca del Penedès.

Si hi ha una persona afable, bon conversador, inquiet, entusiasta, positiu, i molt entranyable, és el Manel. També és un gran defensor de la nostra terra, catalanista i independentista, i el pots trobar a totes les mogudes que siguin per defensar el país. Sempre acompanyat de la Margarida Güell, una gran violinista que sempre ha tocat tant a Vilafranca com a Sta. Coloma en les trobades en defensa dels presos i dels represaliats. La Margarida és tan entranyable com el Manel.

El Manel ha pintat sempre, i s’ha dedicat a la creació artística, i al món del disseny de moda. Parlant amb ell, mostra una gran admiració pel seu sogre, el Lluís M. Güell, pare de la Margarida, que va ser director de l’escola Massana i també va ser un reconegut pintor. La relació entre els dos sempre va ser molt bona. El Manel recorda que sempre el va recolzar en el seu treball artístic, i li va donar molts consells que el van ajudar en la seva obra.

A la Farinera hi ha portat obres de diferents etapes de la seva vida, i per això hi pots trobar diferents estils. Hi ha tota una evolució en la seva obra, des del món més clàssic fins a arribar a obres molt més modernes. Hem pogut veure paisatges de prop de Sta. Coloma, amb camps de blat i masies, també alguns dibuixos al pastel preciosos, i figures abstractes. La culminació, potser seria el quadre tot blau, on es pot veure la rosa, la creu de St. Jordi i les quatre barres. Un quadre molt impactant, pel color, per la composició, per la seva vivacitat, i per transmetre un sentiment de positivitat i d’alegria. El Manel ha sabut evolucionar, i ha pogut transmetre a cada estil la seva petjada. 

Aquesta exposició segur que és important per ell, l’ha pogut fer a Sta. Coloma, el poble que estima i que no ha oblidat mai, i ens mostra tota l’evolució de la seva obra, que en el fons ve a ser l’evolució que ell mateix ha fet durant la seva vida, la conjunció del seu passat i el seu present, la culminació d’una vida i una obra. El Manel pot estar satisfet del que ha aconseguit, ser un bon artista, ser un bon professional, ser una bona persona, i ser estimat per a molta gent.