ELS ENTERRAMENTS DE LA FAMÍLIA QUERALT
A SANTA MARIA DE BELL-LLOC DURANT ELS
SEGLES XVII, XVIII I XIX.
El santuari de Santa Maria de Bell-lloc està situat als defores de Santa Coloma de Queralt cap a la banda sud de la vila. Vers el primer quart del segle XIII es construí el complex monàstic, del qual únicament en resta l’església de Santa Maria.
Ja el 1260 es troba documentada una petita comunitat de donats (1) a Bell-lloc que fou substituïda el 1307 per frares de l’orde de la Mercè. La construcció del convent de Bell-lloc va ser impulsat pels barons de Queralt, que al segle XIV convertiren el monument en el seu panteó familiar.
Els anys 1811 i 1812 els soldats francesos ocuparen el convent, i la comunitat es veié obligada a fugir temporalment, encara que hi pogué retornar al cap de poc.
El 1835 fou incendiat el monestir i es destruí el claustre, les pedres del qual foren aprofitades per a diverses edificacions. Aquest mateix any, es produí la Desamortització de Mendizábal i el santuari fou subhastat i definitivament abandonat.
El 1936 s’incendià l’església.
EL PANTEÓ FAMILIAR DELS QUERALT
L’any 1612 la comtessa Maria de Queralt i Codina feu construir un carner (2) nou a Santa Maria i hi feu enterrar les restes de “Don Pedro” i de Lluís (Loys) de Queralt. Aquest carner nou, en realitat es refereix a la cripta que està construïda sota el presbiteri, i s’hi accedia mitjançant una escala; estava tancada per una làpida sepulcral on hi figurava l’escut de la família Queralt. Aquesta làpida va ser esbocinada durant la guerra civil l’any 1936, en aquesta ocasió també es remenaren tots els ossos, que més endavant ja passada la guerra, es recolliren i col·locaren al fons de la cripta. Actualment, la cripta està tancada amb lloses de pedra moderna. La làpida fou restaurada el 2011 i es pot veure al mateix santuari.
EL CERIMONIAL FUNERARI DELS QUERALT
Sempre que hi havia una defunció d’un membre de la família Queralt ocorreguda fora de la vila de Santa Coloma se celebrava un cerimonial especial.
Vegem-lo tot seguit.
Primer de tot començaven a tocar a morts d’aquesta forma, primer feien cinc tocs amb la campana xica del campanaret, i cinc tocs més amb les campanes grosses, a continuació anaven fent tocs ara amb la campana xica, ara amb les grosses, i així alternativament.
Mentre tocaven les campanes, els religiosos de la Mercè venien del Convent en processó fins a l’església Major i allí s’ajuntaven amb la comunitat de preveres i tots junts i en processó anaven pel carrer dels Marxants i la Plaça Major i sortien pel portal de Cervera. Al davant de la processó anava la creu de santa Anna, en segon lloc, la creu de la Mercè, en tercer lloc, la creu de la confraria de la Santa Creu i, en últim lloc, la creu de la confraria de sant Nicolau.
La comitiva s’encaminava cap als defores de la vila a buscar el difunt, a vegades anaven molt a prop com la casa d’en Vilardell que era passada la Font Major (actualment la Font de les Canelles), en d’altres baixaven fins a la casa d’en Borràs que era l’última del raval i estava a prop del torrent, o bé fins a la Font Major. A vegades anaven una mica més lluny com ara l’hostal d’Aguiló o fins a Pedrafita (no serà pas la Pedra de la Bruixa?). Allí se li cantava una absolta i tot seguit se’n tornaven pel mateix camí per on havien vingut fins a arribar al castell; allí se li cantava una altra absolta a la porta del castell i una altra a la capella de sant Joan, que era on deixaven el cadàver fins a l’endemà.
L’endemà al matí, tota la comitiva del dia anterior anaven en processó fins al castell a buscar el difunt que el portaven fins a l’església parroquial i allí li cantaven més absoltes i lletanies. Després, sortien de l’església i enfilaven en processó pel carrer Major fins al portal de Santa Coloma i d’allí estant passaven pel camí del Clos de la casa Ninot fins a arribar al Convent. Allí se li deia una solemne missa de difunts i se li cantaven nocturns i laudes de difunts i es procedia al seu enterrament.
Com que era un cerimonial solemne, es posaven les capes vermelles de festa i les napolitanes de color blanc i els bordons. No tots els enterraments eren exactament iguals, a vegades acompanyaven les processons quatre atxes (3), i a vegades vint; el nombre d’espelmes i candeles també variava i podia arribar fins a vint dotzenes. A vegades, no sempre, s’acompanyaven els cants de les absoltes i de la missa a toc d’orgue.
Quan s’enterrava un albat, (4) la cerimònia variava una mica, ja que la caixa que anava folrada de domàs (5) de color de sofre i guarnida amb tafetà (6) blau era portada als braços del “cotxero” o de l’hortolà del comte. A vegades la caixa era portada per quatre minyons.
A continuació, és obligat de fer una llista amb tots els Queralt que moriren entre el període de 1600 fins al 1830 que és l’últim any que s’enterrà un Queralt a Bell-lloc. Com podreu veure en aquest llistat, no tots els membres de la família Queralt es van enterrar al monestir de Nostra Senyora de la Mercè.
9-07-1601: Mor Agnès de Queralt filla de don Pedro i Maria de Codina i Cardona. Enterrada a Bell-lloc.
20-05-1605: Mor Rafaell de Queralt, diaca. Enterrat a Bell-lloc.
Setembre de 1606: Mor Loys de Queralt en la cort. “el portaren dins un cotxo dins un baul“. Enterrat a Bell-lloc.
6-04-1617: Mor Isabel de Queralt filla de Dalmau de Queralt i Joana d’Alagó. Era un albat. L’enterraren a Bell-lloc.
21-01-1628: Mor Cecília de Queralt filla de Dalmau de Queralt i Joana d’Alagó. Era un albat. Enterrada també a Bell-lloc.
7-12-1629: Mor a Barcelona Joana d’Alagó comtessa de Santa Coloma. És enterrada a la Seu de Barcelona.
24-12-1634: Mor a Madrid Guerau de Queralt fill de Dalmau de Queralt i Joana d’Alagó. El 28 de desembre del mateix any a petició del Consell de la vila se li cantà una missa de Rèquiem i se li feu un cos present. El devien enterrar a Madrid.
7-08-1640: A petició del Consell de la vila se li feu un cos present i un nocturn i laudes i una absolta general a Dalmau de Queralt assassinat a Barcelona el 7-06 1640. De moment no fou enterrat a Bell-Lloc.
11-11-1652: Morí Lluïsa de Queralt filla de Dalmau de Queralt i Joana d’Alagó. Morí al convent de Junqueres on estava retirada. A petició del Consell de la vila se li feu un solemne ofici de morts cantat a toc d’orgue. També se li feren tres nocturns i laudes. La devien enterrar al mateix monestir de Junqueres a Barcelona, un monestir on hi entraven noies, filles de la noblesa.
30-01-1660: Morí Maria Reart i d’Icart. Per ordre dels jurats de la vila se li feu un cos present amb nocturno i laudes. No fou enterrada a Bell-Lloc. Potser era la mare d’Andreu de Queralt.
Gener de 1689: Mor Lluís de Queralt comte de Santa Coloma a Barcelona i fou portat a Santa Coloma junt amb les restes de Dalmau de Queralt. Els dos cossos foren enterrats a Santa Maria de Bell-lloc.
29-09-1691: Morí Teresa de Queralt filla d’Andreu de Queralt i Maria Lluïsa de Silva. Era un albat. Fou enterrada a Bell-lloc.
3-10-1712: Morí a Barcelona la comtessa Maria de Queralt i Xatmar (Xammar) muller d’Andreu
de Queralt. L’enterraren a Bell-lloc.
21-03-1718: Mor Joan de Queralt fill de Joan de Queralt i Francesca Descatllar. Era un albat. Enterrat a Bell-lloc.
19-11-1720: Mor Andreu de Queralt i Reart, comte de Santa Coloma. Enterrat a Bell-lloc.
11-02-1721: Mor Andreu de Queralt.(potser fill de l’anterior?). Enterrat també a Bell-lloc.
30-07-1725: Mor Francisco de Queralt ardiaca major de l’església catedral de la ciutat de Lleida i mestre d’escoles de la Universitat de Lleida. Fou enterrat a Bell-lloc.
18-07-1729: Morí a Torredembarra fill de Joan de Queralt i Francesca Descatllar. Era un albat. L’enterraren a Bell-lloc.
6-08-1740: Morí a Barcelona Francisca de Queralt i Descatllar comtessa de Santa Coloma muller de Joan de Queralt i Xammar. Enterrat a Bell-lloc.
12-03-1756: Mor a Barcelona Joan de Queralt i Xammar, comte de Santa Coloma. Enterrat també a Bell-lloc.
7-07-1762: Mor a Igualada Joseph Felip de Queralt. Era fill d’Ignasi de Queralt i Josepha (crec que ha de ser Maria) de Pinós. Era un albat. Fou enterrat a Bell-lloc.
3-09-1766: Mor a Santa Coloma Ignasi de Queralt i Descatllar, comte de Santa Coloma. Com que morí a la vila no se li feren les cerimònies acostumades. L’enterraren a Bell-lloc.
6-09-1790: Mor Anton Maria de Queralt fill de Joan Baptista de Queralt i Maria Lluïsa de Silva. Era un albat d’onze mesos. Enterrat a Bell-lloc.
18-04-1791: Mor a Barcelona Maria Theresa de Queralt, cèlibe. Era filla de Joan de Queralt i Francisca Descatllar. Enterrada també a Bell-lloc.
3-05-1800: Mor a Barcelona Maria Josepha de Queralt i Pinós. Se li celebra un aniversari. No fou enterrada a Bell-lloc.
6-10-1803: Mor a la seva torre d’Alella Joan Baptista de Queralt i de Pinós”, comte de Santa Coloma marit de Maria Lluïsa de Silva. Enterrat a Bell-lloc.
29-10-1824: Morí a Barcelona Maria de los Dolores de Queralt filla de Joan Baptista Maria de Queralt i Maria del Pilar Bucarelli. Era un albat de trenta mesos i divuit dies. Enterrada a Bell-lloc.
11-07-1828: Mor Maria del Pilar Bucarelli comtessa de Santa Coloma muller de Joan Baptista de Queralt. Tenia trenta-nou anys. Enterrada a Bell-lloc.
8-06-1829: Mor a Barcelona Eduardo de Queralt i Bucarelli fill de Joan de Queralt i Silva i Maria del Pilar Bucarelli. Era un albat que tenia tres anys i sis mesos. Enterrat també a Bell-lloc.
26-06-1830: Mor a Barcelona Bernardino de Queralt i Bucarelli fill de Joan de Queralt i Silva i Maria del Pilar Bucarelli. Era un albat. Aquest fou l’últim enterrament que s’efectuà al monestir de Santa Maria de Bell-lloc.
(1) Donat. A l’edat mitjana, persona que es donava a si mateix, amb els seus béns en possessió i en servei d’un monestir.
(2) Carner. Sepultura.
(3) Atxa. Ciri molt gruixut amb dos o quatre blens entortolligats.
(4) Albat. D’entrada, un albat es definia com la defunció d’un infant fins a set anys. A la pràctica, però, aquesta edat s’allargava fins que rebien la primera comunió, als 11-12 anys les nenes i als 14 anys per als nens.
(5) Domàs. Teixit de seda o de cotó que presenta dibuixos en què, pel diferent lligat, la roba és brillant en uns indrets i sense brillantor en d’altres.
(6) Tafetà. Tela confeccionada amb seda molt fina.
Nota:
No voldria acabar aquest article sense parlar del magnífic sepulcre que es conserva a l’interior de l’església de Santa Maria de Bell-lloc. Es tracta dels sepulcres de Pere IV de Queralt i d’Anglesola i de la seva muller Francesca de Castellnou que estan realitzats en alabastre i són una important mostra de l’escultura funerària a mitjan segle XIV.
El contracte del monument, es va fer a Santa Coloma de Queralt el 14 d’agost de 1368 entre Dalmau I de Queralt i de Rocabertí (nét de Pere IV de Queralt) i Esteban de Burgos i Pere Ciroll.
També caldria fer notar que el sepulcre es conserva en perfectes condicions tot i la violència de
la guerra (recordem que durant la Primera Guerra Carlina l’any 1835 el Convent fou incendiat i destruït el claustre i en l’última Guerra Civil el 1936 incendiaren l’església) sorprenentment
el sepulcre no sofrí cap dany.
Josep Ballabriga Clarasó
Juny 2023
