Mo Yan és el pseudònim del novel·lista xinès Guan Moye, significa “no parlis” en mandarí. Nascut el 1955, va ser Premi Nobel de Literatura el 2012.
“Canvis” és una autobiografia novel·lada mitjançant la qual anem descobrint la vida de l’escriptor i, a la vegada, trets de la cultura xinesa, de l’ambient rural i de les seves diferents etapes polítiques.
Personalment, m’agrada bastant la literatura xinesa i el seu imaginari, que es repeteix sovint en molts autors: oques i garses salvatges, gongs, cerimònies, revolució cultural, Mao… Inclús el llenguatge sembla marcat per un estil comú, de frases curtes i ritme ràpid, i amb un toc una mica ingenu. Fa uns mesos vaig llegir “El somni del poble Ding“, de Yan Lianka, i “Canvis” me l’ha recordat. Són dos llibres que no m’han acabat de fer el pes, en els que he trobat a faltar profunditat, potser degut a aquest to infantil i innocent.
Ha estat una sensació general al club de lectura. A tots ens ha faltat contingut i informació, l’hem trobat massa superficial. A vegades és el problema de tenir unes expectatives concretes en un llibre. “Canvis” és una novel·la lleugera, no s’endinsa massa en cap tema, només trobem pinzellades que, si ets una mica curiós, et poden incitar a buscar pel teu compte referències.
En altres ocasions, he gaudit amb novel·les xineses que han retratat amb més detall aquesta etapa tan important de la història de la Xina, la Revolució Cultural, i tot el trasbals que es va produir (recomano “Brothers“, de Yu Hua, o “Balzac i la petita modista xinesa”, de Dai Sijie). Així i tot, és una bonica novel·la, dolça i fàcil.