Recentment han aparegut notícies relacionant l’aspartam amb el càncer. La premsa convencional sembla que tingui més interès en augmentar la confusió i generar alarma que no pas aclarir el fets.

Per aquesta raó m’ha semblat interessant comentar la notícia apareguda en la versió digital de la revista Nature en la secció que porta per nom precisament explicador de notícies.

Començarem explicant que és l’aspartam. És un producte de síntesis química que produeix una sensació de dolç unes 200 vegades més que el sucre de taula comú.

L’estructura química de l’aspartam consisteix en dos aminoàcids naturals, l’àcid aspàrtic i la fenilalanina units per un metil èster. Amb aquesta estructura resulta fàcil entendre que quan arriba al budell prim es trenca i genera àcid aspàrtic, fenilalanina i metanol. Aquest darrer és el dolent de la pel·lícula però les quantitats generades són molt petites i inferiors a les que es generen en la ingesta d’altres aliments.

Els recels sobre l’aspartam van començar l’any 2019 quan un grup assessor de l’Agència Internacional de Recerca del Càncer va demanar una valoració urgent d’una sèrie de substàncies entre elles l’aspartam a partir de les sospites generades per tres estudis que valoraven la relació entre el càncer de fetge i el consum de begudes amb edulcorants artificials.

El primer estudi publicat l’any 2014 i fet sobre 477.206 persones durant més de 11 anys en 10 països europeus que consumien edulcorants artificials, entre ells l’aspartam, s’associava amb un increment d’un càncer de fetge determinat. El segon estudi fet als Estats Units en 553.874 persones mostrava que el consum de begudes amb edulcorants artificials es relacionava amb càncer de fetge en persones amb diabetis tipus 2. El tercer estudi que involucrava a 934.777 persones des del 1982 fins al 2016 que consumien begudes amb edulcorants artificials va trobar un risc augmentat de contraure càncer de pàncrees. Aquests estudis consideraven el consum d’edulcorants artificials com a equivalent al consum d’aspartam, cosa que no és ben bé així. Només cal que aneu a la nevera i agafeu una llauna d’un refresc baix en calories i veureu que a més  de l’aspartam conté altres edulcorants que poden ser ciclamats (E-952) o acesulfam potàssic (E-950), per exemple.

Una altra entitat que tracta aquest tema és el Comitè conjunt d’experts de l’Organització Mundial de la Salut i de l’Organització de l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides que va valorar estudis que cercaven si existia una relació entre el consum d’aspartam i el càncer de fetge, el de mama i els càncers hematològics i les troballes no eren consistents. Una de les limitacions era que la quantitat ingerida es basava en el que comunicava el participant, cosa que es pot prestar a moltes inexactituds. Però en aquest cas s’estudia l’aspartam directament. Per altra banda, com hem dit abans l’aspartam es trenca només arribar a l’intestí cosa que vol dir que encara que et treguin sang resultarà indetectable en una anàlisi. Aquest comitè d’experts conclou que no cal modificar els límits aconsellables de consum diari d’aspartam que són de 40 mg per quilo de pes corporal i per dia, que es tradueix en quasi tres grams per dia que equivalen a entre 9 i 14 llaunes d’una beguda baixa en calories per dia.

Finalment el departament de l’Organització Mundial de la Salut encarregat de la recerca sobre el càncer ha classificat l’aspartam com a “possiblement carcinogènic”. Dins d’aquesta categoria també hi ha els extractes de l’àloe vera, o la carn. Mentre que la carn processada és qualificada directament com a carcinogènica. Aquesta darrera és la que s’ha transformat per salaó, curació, fermentació, fumatge o altres processos. Això vol ser un toc d’atenció en relació a l’aspartam i un estímul per a realitzar més estudis però no és una alarma.

Tot aquest enrenou és un capítol dins de la discussió al voltant de la utilitat dels edulcorants artificials per combatre l’obesitat o la incidència de la diabetis. I com es pot veure és un capítol complex i amb molts matisos especialment per al nostre sistema de comunicació acostumat al titular i als missatges de twitter.

I el problema de fons és el ja esmentat de l’obesitat i el sobrepès que ja fa anys que són una amenaça més gran per a la humanitat que no pas la fam i la alimentació insuficient. Encara no sabem com controlar aquesta amenaça. L’ús dels edulcorants artificials és un intent que de moment sembla no gaire reeixit. Hem d’aprendre a menjar de manera saludable.