«Descolonitzar la ment» és un interessant assaig de l’escriptor i activista kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o (1938) sobre la situació de les llengües africanes a l’època neocolonialista, basat en les conferències que ell va donar entre els anys 82 i 86.

La primera impressió que vaig tenir és el gran desconeixement que tinc d’Àfrica, de la seva cultura i història en general. La segona és el paral·lelisme i la semblança que he trobat amb la situació del català durant els anys de la dictadura.

Després ja ha vingut l’astorament i l’esglai de veure com pot ser de fàcil ocupar un continent o un país si aconsegueixes controlar l’univers mental dels colonitzats. Les cultures imperialistes que van ocupar Àfrica van arribar a canviar la manera com es percebien els mateixos africans: «aspiraven al tipus de vida dels qui els havien colonitzat». S’implanta un menyspreu cap a la pròpia cultura i llengua, deixant de banda que la llengua és un mitjà de comunicació però a la vegada, portadora de cultura.
Es tracta d’enganxar-los des de petits, el nen africà rep informació des del punt de vista europeu. El missioner domina les llengües africanes per assolir una finalitat: arribar a un control econòmic i polític absolut.
És un problema que arrosseguem fa anys i que cada vegada es fa més gran: la globalització en enfront de la diversitat cultural. I tot això disfressat de paternalisme: «pobres africans, anem a ajudar-los, a educar-los, a redimir-los…».
Els països africans estan diferenciats segons la llengua d’una altra cultura (anglòfons, francòfons o lusòfons). Tots ho sabem i ho acceptem, però si reflexiones sobre la qüestió, trobo que és molt greu.

També destacaria la interessant discussió sobre què és la literatura africana. La que escriu un africà? La que parla d’Àfrica? La que està escrita en llengua africana?…

Els efectes del colonialisme van ser un holocaust de la cultura i llengües africanes. La llengua no és una mera successió de paraules, té un poder que va més enllà del significat lèxic immediat. I ha de ser la mateixa llengua la que utilitzem per treballar, estimar, jugar, estudiar o escriure.